divendres, 29 juny de 2012

Endavant amb els Dr. Calypso

Amigues i amics, no podia desaprofitar l'evinentesa de la sortida d'un nou EP dels estimats Dr. Calypso, per fer-ne una mica de promo aquí al Bloc. Sí, Calypso forma part indiscutible de la meva vida d'una manera profunda, no només per la qüestió musical, sinó humana i social. Ni més ni menys que 6 intensos anys compartint grandeses i misèries amb ells, tota una escola de la vida. Avui ens presenten aquestes cançons en una de les botigues de música de referència a Barcelona.

Reggae got soul!

Família!

Celebrem l’arribada de l’estiu i l’edició del nou vinilet de Dr Calypso amb festa al Daily! Ho tenim tot: Barna és nostra, la calda és aquí, el sound system és apunt, els 3 temacles ja estan planxats i disponibles i els artistes seran presents per a signar tantes còpies com faci falta.

Divendres 29 de juny a les 19:30h
Daily Records (C/ de les Sitges, 9 – BCN).

Com més serem, abans s’acabaran les cerveses! Us hi esperem, esteu totes convidades!


 Dr. Calypso, grup referencial en la introducció de la música jamaicana a casa nostra a finals dels 80, estrenen nova entrega discogràfica i tornen als origens i la tradició. El nou treball, Endavant, és un polit EP de tres cançons en format vinil de 7 polzades (inclou link de descàrrega) que farà les delícies de fans, col·leccionistes i melòmans. El mític grup de reggae, soul i ska ha planxat tres noves composicions, que inclouen la col·laboració de Joan Garriga (exDusminguet, La Troba Kung-Fu) i que es presenta amb una corprenedora obra gràfica del dissenyador català Txarly Brown.


 

dimecres, 27 juny de 2012

Adeus Espanha

 A autonomia que precisamos é de Portugal!



Catalonia loves Portugal. Spain is pain. Eurocup 2012

dimarts, 26 juny de 2012

Posi'm una Moritz, siusplau.

Catalunya, la que va de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, tal com indica la dita, reflecteix diàfanament el binomi filosòfic del seny i la rauxa, de la cara i la creu, del centre del món i del centre de l'estupidesa. És tal qual com ho va preveure i estudiar el savi de Martorell, en Francesc Pujols; un territori on hi conflueixen com enlloc més el millor i el pitjor de les cultures roents del Sud i de les ciències fredes i pragmàtiques del nord, totes elles abrigallades pels aires místics d'Orient. Tot plegat fa que a casa nostra hi poguem veure néixer genis de nivell planetari i sofrir misèries i atrocitats civils de tota índole. Posar la banya en voler pertànyer al llarg de 300 anys a un Estat assassí, mediocre i corrupte mentre fem la revolució industrial nosaltres sols sense matèries primeres és l'exemple més clar de la nostra genialitat i estupidesa com a poble.

Bé, anem al gra, el fet és que tota aquesta majestuosa introducció (o potser monstruosa? Ara no ho sé...) ve a compte arran dels anuncis que estiu rere estiu ens serveixen les dues grans cerveseres del país, uns espots que són excel·lents pel que fa a producció, fotografia i editatge. Sí, cal reconèixer-ho, és aquesta una de les grandeses que tenim, fer les coses bé quan ens ho proposem. Un treball d'aquests creadors més que correcte i amb professionalitat, que si es conjuga amb un entorn meravellós com és el nostre -Serra de Tramuntana pel que fa al de la Damm-, el producte pot acabar donant la volta al món.

Però, és clar, anem a les misèries. Quina és la idea que transmetem? Què diem? Què donem a entendre al món? Quin és l'objectiu? Doncs sota el meu punt de vista, res més fals que un substrat de personetes insulses, del pitjor relativisme més extrem i d'una blancor que fa basarda. Espuma, pura espuma dessaborida i degenerativa. L'autoodi més tronat i empalagós i una misèria mental i apàtrida més propia d'un analfabet que d'una persona normal amb valors nobles. Modernor postissa sense autenticitat ni fons. Els anuncis televisius de l'Estrella Damm i la San Miguel són pura porqueria moral, que penetren perfectament sense l'ús de la vaselina en una societat bonista i covarda com la catalana. Reconec que sóc dur i agre, però aquesta és la trompeta que em ressona cada dia a l'orella quan veig el país que nosaltres mateixos ens hem deixat. Un país on la sociovergència com a concepte majoritari ha fet i desfet durant 30 anys amb corrupteles diverses i dictant amb aires de superioritat els nostres destins fins a portar-nos a la misèria autonòmica actual, arrapats -no fos cas que s'enfadessin- en un Estat subsidiari que és la riota de la humanitat. Concert econòmic? No em facis riure! Això ja ho deia ERC a principis dels 90 i ara correm-hi tots. 20 anys senyores i senyors d'això, 20 anys!!

No culpo tan als partits immobilistes -que també- sinó a la ciutadania que any rere any religiosament ha donat confiança a aquest anar fent de pobres, aquest pengim penjam de ment estreta i aquesta visió fal·laciosa que tan bé representen aquests bonics i nostrats anuncis embolcallats amb aquestes cançonetes tan absurdes. Esperant i desitjant que algun dia ens fem grans com a país, mentrestant, posi'm una Moritz, siusplau.



Article publicat al NacióDigital.cat


dimarts, 19 juny de 2012

El poble que m'agrada

Un dia laboral qualsevol per la tarda. Una tarda que m'he agafat lliure per anar a visitar la família al poble. Em dedico a anar a treure el gos, un esplèndid Golden retriever del més pur estil anglès, mentre passejo pel terme municipal tot aprofitant per anar a comprar fruita i verdura. Anar a comprar al colmado del poble és una activitat que recomano efusivament, hi pots reviure l'essència del comerç en el seu estat més pur. El poble, d'uns 3000 habitans, és el típic poble catalanoparlant de la Catalunya vella que està a 80 Km de la metròpoli. En el referèndum alegal sobre la independència de Catalunya celebrat el 2009, el 98% dels habitants van votar que 'sí' sobre una participació del 55%. Un poble que, si no fos per l'Estat subsidiari i predemocràtic en què vivim, seria un lloc ben normal. De fet, malgrat això, al poble s'hi respira la normalitat, és a dir la catalanitat.

Així doncs, al cap d'unes quantes camades me n'adono que la pressió de la urbs va baixant lentament, i ràpidament entro de ple en la voràgine local empeltant-me d'aquella civilitat que caracteritza els abellidors contorns d'aquest poble. Els carrers són endreçats i senzills amb aquell toc antic i rural del mediterrani nostrat, però nets i arreglats que conjuguen perfectament amb la manera de fer i de ser del éssers que hi fan vida. El progrés, gràcies a Déu, ha aconseguit que aquella vella Catalunya comarcal de la rerebotiga bruta i rònega passés a ser un territori amable, plaent, europeu -almenys en certs llocs-. Com un cos humà sa, on tots els organismes funcionen a la perfecció, el binomi home i espai està perfectament engreixat en aquest lloc i rutlla de maravella. Aquell silenci sense subjectes cridant com cromanyons amb llengua forània, aquell anar fent sense molestar, aquell tràfec que no ofèn... Em recorda alguns poblets alemanys de la vall del Rin o de la Selva Negra que un servidor ha tingut la sort de conèixer en vàries ocasions i que t'enganxen per la bonhomia que desprenen.

Vaig resseguint el camí i m'atanso al parc noucentista on hi brollen unes quantes fonts. De cop i volta albiro una nena petita i el seu germà més grandet -d'uns 15 anys-, tots dos negres, ben negres, d'aquell negre subsaharià. El meu gos passa pel seu costat sense fer-los-hi ni cas, però la nena comença a xisclar de temença. Jo de seguida li faig saber al seu germà, un noi guapo i esvelt, que no es preocupi, que el meu gos no mossega; ell més tranquil i amb un somris als llavis em respon amb un català calcat al meu: 'És que ella es pensa que el mossegarà'. Jo li torno el somriure i li dic: 'No, no, tranquil, segur que no, adéu siau'. I ell: 'Adéu, adéu!'

Quan arribo a casa penso en el noi negre i la seva germaneta, penso i desitjo que tant de bo siguin feliços; que la seva vida, malgrat les cabòries personals de cadascú i la penúria de les crisis actuals, pugui resultar profitosa gràcies a l'oportunitat que ell ha tingut per viure envoltat del respecte i la tranquilitat que aquest poble obsequia. Que la vida dels seus pares segur que no ha estat ni molt menys fàcil, i ara ell, amb voluntat i esforç que ja ha fet i està fent, se'n pugui sortir a la vida.

Aquest és el país i la societat que m'enamora. Un país de gent educada, respectuosa i cívica, lluny de maleducats i racistes malfollats que intenten podrir la societat liberal i justa volent intervenir dia sí dia també en la vida dels altres; via ideologia, via religiositat, via moralitat. Una societat que, com el noi negre, valora l'oportunitat que li han lliurat i sap tornar el favor amb respecte i integració.

La gent no ha d'esperar res i ha de donar molt, és així quan en la vida triomfes. Les persones es valoren per si són bones i respectuoses o no ho són, més enllà del color de la pell o de la ideologia política. I és així com aquell noi català de color negre que parla un català calcat al meu ho ha entès desitjant poder viure i produir amb tranquilitat sense malfactors amb problemes mentals, ni un Estat que li faci la guitza pel sol fet de viure en un territori determinat.





dilluns, 18 juny de 2012

Hrvatski naprijed!



Catalonia loves Croatia. Spain is pain. Eurocup 2012.

divendres, 15 juny de 2012

Festa Republicana a Martorell

El cartell
He considerat oportú penjar el programa de la Festa Republicana del Baix Llobregat que es farà a Martorell al meu bloc, perquè penso que la gent que ho està muntant es mereix que demà tot rutlli fantàsticament bé. Almenys, de moment sembla que el temps hi acompanyarà perfectament.

Ho faig també perquè penso que són interessants els actes polítics i lúdics que s'hi esdevindran, a més de autopromocionar-me pel fet que un servidor hi actuarà amb un nou grup de rumba catalana. Els TresxRumbes som la fórmula perfecte de grup de
petit format que interpreta el repertori més clàssic i conegut de la nostra rumba. El
príncep de la rumba i gitano mataroní Rafalito Salazar, en David Torres i jo mateix, tots plegats músics de bandes com els Ai, Ai, Ai i de Dijous Paella, oferirem amb molt salero cançons del Gato Pérez, Garrotins i tot un reguitzell de rumbes catalanes amb el característic ventilador com a punt de partida d'aquest singular estil musical.

Així doncs aquí ho teniu:


Benvolguts i benvolgudes,

El proper 16 de juny, a Martorell, us convidem a compartir amb nosaltres la Festa Republicana del Baix Llobregat i l'Hospitalet. Una iniciativa que, des de la Federació Comarcal d'ERC, aspira a convertir-se en una jornada lúdica, però també reiv
indicativa, en favor de la República Catalana. Una jornada on aquells i aquelles que treballem per a construir-la des de la nostra comarca ens poguem trobar per a formar-nos, reflexionar i compartir experiències i, perquè no, també passar una bona estona tot dinant o fent uns balls al concert de rumba de la tarda.

Però com no pot ser d'una altra manera, l'Esquerra Nacional del Baix Llobregat i l'Hospitalet no vol treballar sola i, per això, hem convidat a moltes entitats de la comarca perquè participin d'una fira d'entitats, que romandrà oberta tot el dia, per tal que exposin els seus projectes, des de la lluita per la llengua catalana fins a les reivindicacions contra les retallades i per la justícia social.


Durant la jornada també hi haurà espai per als més petits, amb jocs portats per diverses entitats (com la Plataforma Pro-Seleccions Esportives o la Plataforma per la llengua); per a la formació, amb diversos tallers i per als actes polítics, amb Anna Simó, Joan Tardà i Oriol Junqueras com a principals oradors.


I tot acabarà amb un concert, on els més animats podreu continuar la festa fins ben entrada la nit!


PROGRAMA


Plaça de les Cultures - Martorell


- A partir de les 10 i durant tot el dia, Fira d'entitats de la Comarca

- Durant el matí, activitats infantils

- 10:30 Tallers simultanis

* Formació 2.0 - Amb Meius Ferrés
* Formació política i organitzativa - Amb Marta Rovira, Eduard López i Cesc Iglesies
* Trobada de Batlles, Regidors i Secretaris de Política Municipal de la Comarca

- 12:00. Acte Polític. "Espoli fiscal, espoli social". Amb Joan Tardà, diputat al Congrés i Enric Rimbau, membre del Secretariat Nacional de la Intersindical-CSC


- 13:00. Acte Polític. "De l'espoli fiscal a la República Catalana". Amb Anna Simó, Portaveu d'ERC


- 14:00. Dinar Popular. Preu 10€. Reserva de tiquets a erc@elbaixllobregat.cat


- 16:00. Benvinguda a la nova militància


- 16:30. Parlaments amb Oriol Junqueras


- 17:00. Concert de rumba catalana amb el grup "TresxRumbes"


Durant tot el dia hi haurà servei de bar


A les 23h. A Ca n'Oliveras - Martorell


Concert Jove amb els grups:

- The Outsiders
- Caraja's Van
- Artmònix
- Joanlaia Band
- PD Barrut
- PD Kevin Avilés


No hi podeu faltar!!!

dijous, 14 juny de 2012

Éire ar aghaidh

Tiocfaidh Ár Lá!!


Catalonia love Ireland. Spain is pain. Eurocup 2012

diumenge, 10 juny de 2012

Addio Spagna



Catalonia loves Italy. Spain is Pain. Eurocup 2012.

ERC, un actor imprescindible

Basar una economia en el crèdit i el diner fictici en comptes d'un model productiu real, ja sabem que no funciona i té una vida determinada. Les conseqüències d'aquest tipus de model econòmic arriben a ser devastadores no només per la crisi en si mateixa, sinó perquè estructuralment es crea una classe mitjana engruixida que s'acostuma a viure per sobre de les seves possiblitats. Crec que en això força economistes es posen d'acord. En el que ja no conflueixen és en qui ha estat el culpable i quina pot ser la solució. 

El que sí que és una realitat fefaent és que tant els governs suposadament d'esquerres com els suposadament de dretes han estat col·laboracionistes i corresponsables de tot aquest desgavell financer amb conseqüències socials greus. Si parlem del cas espanyol -el paradigma de la desraó- ni PP ni PSOE han estat uns governs responsables, amb sentit d'estat i amb cura social. Uns cedint empreses a amics i creant la bombolla immobiliària, els altres posant pedaços i donant almoines socials al més pur estil soviètic. Uns portant una mà d'obra barata que ara fa nosa, els altres gastant diners en territoris inútils. O potser tot plegat alhora.

L'altre dia, en un debat sobre el futur de les esquerres a l'Hospitalet de Llobregat, vaig quedar preocupat per l'estupor d'alguns dels assistents a l'acte. La ponent, una dirigent d'ERC, va intentar explicar que l'esquerra majoritària, si volia ser efectiva i entendre la societat actual, havia de treure la pols dels vells llibres vermells i escoltar la gent, innovar deixant enrere les velles fórmules i vells clixés. Havia d'abstreure's del vell lèxic i entendre que els seus votants clàssics, ara, podien votar tranquilament tant a l'extrema dreta com quedar-se a l'abstenció rondinant. Que paraules com 'esforç', 'producció' i 'ordre' havien estat manllevades per la dreta mentre l'esquerra caçava musaranyes. ERC com a esquerra no marxista de tradició europeista i socialdemòcrata, és un actor amb un paper importantíssim per reconduir l'economia catalana, i per extensió, reforçar l'esquerra europea actualment òrfena i perduda a la vall del riu vermell. ERC pot aportar solucions més enllà del conservadorisme immobilista i antisocial i de la dèria intervencionista i la igualtat per la igualtat com norma general. Perquè en el seu ADN hi està gravat aquest toc avantguardista liberal que l'allunya de l'ortodòxia i un sentit comú social que el lliga amb la realitat.

En aquests moments, resistir-se a entendre que sense els més de 16.000 milions d'euros anuals que ens roba l'Estat la societat catalana és inviable, és no tenir sentit de país i, menys, sensibilitat d'esquerres. Per ERC, Catalunya és un país absolutament viable sense el llast espanyol i sap que el nostre model productiu és prou fort com per no renunciar a l'estat social del benestar i alhora promocionar l'emprenedoria i la innovació com a solució vital per sortir de la crisi. Interdependents amb Europa ens en sortirem, dependents en un país de cabres i toros ens enfonsarem. A veure, doncs, què en pensa de tot plegat la sociovergència i com actuaran els dos partits transatlàntics que durant els últims 30 anys han cregut en l'Espanya autonòmica que ha conduït els Països Catalans a la misèria actual. ERC un cop més els empenyerà i proposa un New Deal nacional per aconseguir ser, d'una vegada per totes, un país de primera divisió. Com els altres, vaja...

Junqueras presentant el seu New Deal al Cercle d'Economia

diumenge, 3 juny de 2012

A favor de la intervenció

Sempre m'han meravellat aquests aprenents de màrtirs de la democràcia que posen el crit al cel per qualsevol reforma i/o decisió valenta ordenada des d'instàncies superiors, la 'N' i la 'O' formen de seguida el seu camp visual i existencial on l'escarafall i la cridòria acaba sent la seva alternativa política. Ho hem vist per exemple amb la nominació de Mario Monti com a president d'Itàlia, una elecció votada per la cambra alta italiana pels càrrecs elegits per sufragi universal i, per tant, automàticament una elecció plenament democràtica. I ho seguirem veient quan la intervenció europea acabi sent una realitat a l'Estat espanyol i, evidentment, a Grècia.

Mai he pogut entendre la barra monumental que certs sectors poden mostrar respecte de la responsabilitat que cadascú ha de mantenir davant de la societat. Quan un nen es pixa sobre un altre nen la senyoreta l'ha de renyar. Quan el gos mossega el sofà també li claves una bufa i el renyes. I quan un lladre roba, doncs se'l jutja i se'l condemna. De la mateixa manera que quan un país entra en un club per decisió pròpia i democràtica perquè els seus habitants han cregut que seria el millor pel seu benestar i no fa els deures que se li demanen, se l'ha d'intervenir. C'est la vie... Perquè intervenir, malgrat la cridòria populista, lluny de ser un model autoritarista no és res més que una ajuda perquè el país X no s'acabi enfonsant. La Unió Europea, i crec que en això tots els economistes hi coincideixen, necessita la unitat política real com l'aire que respira i no aquesta farsa en què està instalada ara. Cal desmantellar en el major possible i d'una vegada per totes els estats, i crear un continent fort i autènticament federal (ho heu entès bé oi, federalistes ibèrics, que la federació és amb Europa?) que pugui donar suport amb fons europeus a les economies que travessin un mal moment, i que pugui incidir veritablement quan el govern corrupte i inepte de torn d'una regió no sàpiga governar.

L'altre dia, l'admirat Germà Bel en el programa de l'indignat Jaume Barberà ens obsequiava amb una master class sobre l'històric desastre econòmic que el regne d'Espanya ha perpetrat almenys des de l'entrada dels Borbons fins ara. Comparar el mapa de carreteres de la pell de brau del 1720 i el d'ara feia feredat tenint en compte que la idea radial s'ha mantingut intacta. La teoria de l'elefant blanc que ell explica amb tanta diafanitat, és a dir, la inversió en la construcció d'infrastructures amb l'únic objectiu de satisfer la cort del rei o els favors dels cortesans de torn i, per tant, deslligada de qualsevol raonament racional i de mercat, ha fet d'Espanya un estat inviable (viable a cop de sabre) que necessita de tant en tant una intervenció, per no dir un correctiu, i que se l'hagi de lligar ben curt com els gossos bordadors i incontrolats.

Europa necessita urgentment passar pàgina de la funesta i atroç Revolució francesa i l'Espanya borbònica que des del s. XVIII va submergir el vell continent en un conglomerat d'estats jacobins i tancats que romanien lluny de la llibertat com a concepte. Malauradament, de les dues possibles concepcions que es jugaven la partida en aquell moment va guanyar la de l'estat-nació amb el mercat tancat com a idea principal. I Europa en el nou context mundial, si vol sobreviure i marcar les directrius altre cop, cal que recuperi la vella idea catalana preborbònica del lliure comerç i la cooperació entre regions, o el que és el mateix, el model protestant per sobre de la corrupta, intervencionista i subsidiària Europa catòlica. En nom del progrés i l'ordre, siusplau, interveniu!

Article publicat al NacióDigital.cat