dimarts, 3 abril de 2012

Sent obtús no s'hi guanya.

La veritat és que és francament cansat que l'opinió política catalana cada x temps hagi d'ofuscar-se i malgastar rius de tinta per parlar d'uns quants cromanyons que en nom de la revolució causen el caos a BCN. Deu ser allò tan místic de la Rosa de Foc i la indomable Barcelona, unes històries, certament, molt punyents per explicar a la vora del foc, però que al s. XXI ja puden a rònec.

El cas és que arran dels últims incidents durant les manifestacions de la vaga general, hem hagut de tornar a sofrir el descarat i naïf suport 'intel·lectual' cap als pobres xiquets desvalguts i atrapats per les urpes del capital diabòlic d'un estat d'excepció totalitari i militaritzat. Aneu a l'Iran o a la Xina a veure si sou tan gallets!! Potser entendreu i enyorareu d'una punyetera vegada què és la democràcia! Per tot aquest desmanec doncs, m'haig de remetre a un dels meus articulistes de referència per explicar uns fets recargolats que per molt que es denunciïn, fa tota la sensació que reconduir-los es tractaria de l'obra de la Seu.

L'amic Roger Palà en un endreçat i serè article al Nació Digital explicava el perquè de tot plegat del caos provocat per la turba i feia una autocrítica impossible de sentir en un submón que un servidor coneix especialment. En Roger és un paio simpàtic, intel·ligent, de ment oberta malgrat simpatitzar amb l'antisistema barceloní, un xic ingenu pel meu gust respecte a això, però sencer, agradable i per sobre de tot una excel·lent persona. Per això és interessant llegir com explica el per què de la violència que canalitza frustracions i injustícies flagrants produïda pels excesos d'un sistema que perd aigua per molts cantons, però que acaba sent absurda -la violència- per una qüestió de sentit comú i de tàtica pura i dura. Així explica la cosa:
"És necessari que els moviments socials abordin de forma serena el debat sobre la violència. Més enllà de la necessària denúncia dels abusos policials i judicials, cal fer autocrítica i crítica. Tot fa pensar que amb l'actual context de crisi, retallades i precarització aquesta mena de d'episodis aniran a més, i per entendre'ls i explicar-los caldrà fugir tan del tòpic suat del vandalisme com de l'èpica de la barricada. Dependrà de la capacitat d'articular alternatives a l'actual estat de les coses que aquesta ràbia latent sigui canalitzada amb finalitats constructives i veritablement transformadores. En cas contrari, qui en sortirà reforçat són els actuals gestors de l'ordre públic, bons coneixedors de les doctrines securitàries més regressives i ben conscients que les polítiques de mà dura, en l'era de la por, donen vots a cabassos".

Just a la fusta! Ni més ni menys, chapeau! Com deia abans, crec que és impossible que aquesta gent entengui d'una vegada que les seves accions només, i només, van en contra del seu desig social. Són, paradoxalment, accions absolutament antisocials malgrat que van dirigides -segons ells- a salvar la societat, i pateixen d'un infantilisme i un caos que els fa incapaços de reflexionar i traçar alternatives de lluita que sí que realment puguin arribar a fer mal a l'establishment.

Les injustícies no es paguen amb més injustícies si no és que la inte·ligència brilli per la seva absència. Cal ser enginyós i més efectiu per combatre les injustícies socials. Capice?!

Una treballadora enduta pel pànic a causa de la violència suposadament ideològica.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

I del paper del CNI què n'opines?
El 36 va passar el mateix.
I el 78 amb els anarcos i el cas Scala també.
No cal que parlem de l'MDT també oi?

Eric ha dit...

Absolutament d'acord. Però una cosa no treu l'altra. Estic parlant de canviar d'estratègia, per què no seràs tan ingènu com per pensar que tots i cada un dels que estan allà creant incidents són del CNI, oi? En tot cas, s'ha de canviar l'aurèola que certs col·lectius a BCN tenen de la guerrilla urbana. Que se'n vagin a la selva sudamericana o als carrers d'Homs a fer-ho, si volen...

Josep ha dit...

La violència és notícia? Quan jo era adolescent, els bone-heads hostiaven a tort i dret i al TN no en deien res.