dissabte, 3 març de 2012

Endreçant el país

L'última enquesta del CEO que ha publicat la Generalitat, sense dubte una de les millors guies alhora d'analitzar els moviments polítics a Catalunya, ens ensenya i ens fa veure que aquest país va inevitablement cap al xoc amb l'Estat, ho dic, perquè farien bé d'entendre-ho d'una vegada els habituals partits que han viscut de la farsa autonomista tota la vida. The end is now. L'opció independentista ja ningú dubta que és una realitat fefaent i que s'imposa clarament. Podríem dir que és l'opció política avantguardista del moment, un fet que no havia passat mai en la nostra història nacional. En serem conscients d'això?

Un altre fet que se'n desprèn del CEO, és que malgrat el desgast que sempre suposa ser Govern, les dretes a Catalunya, lluny de baixar es mantenen intactes. La premsa amiga que ho deixa passar tot! La cuina en aquest cas, podríem pensar que sí que ha tret fum, però vaja, entre quedar-se igual i baixar-ne 3 o 4 que és el que potser seria més realista tampoc hi ha molta diferència. És evident doncs, que malgrat que Catalunya sigui un terreny abonat a la manifestació diària, el poble vol i necessita una CiU forta que tregui el país de la crisi i l'empenyi cap al dret a decidir. Molt bé!

També veiem amb satisfacció que al centre esquerra català -l'altra part de la balança indispensable per un país-, hi ha moviments històrics. El PSC no deixa de ser una sagnia imparable, i atenciò, per primer cop, entre ERC i ICV podrien superar el PSC en unes eleccions. Aquest, sense dubte, és un fet que les direccions dels dos partits hauran de rumiar alhora d'emprendre accions conjuntes futures. Necessitem d'una vegada per totes una esquerra nacional sobiranista forta. No hi ha més...

Pel que fa a ERC, la recuperació continua sent imparable, el seu líder, Junqueras, és el més ben valorat de tota l'oposició -realment sorprenent-, i el partit, aconsegueix mica en mica endreçar el show esperpèntic de l'independentisme, un dels primers objectius que s'havia marcat. Quedarà però construir de nou el vell somni de l'esquerra nacional, un camí indispensable per ser un partit central i no quedar-se a la cova. Hi ha una dada interessant en aquest CEO que ensenya com ERC té un saldo de vots molt positiu vers SI, i en canvi el té negatiu vers ICV i PSC. És evident doncs que l'estratègia iniciada fa 15 anys en el partit republicà de rascar en els espais de les esquerres democràtiques i alternatives és més vigent que mai, per molt que encara hi hagi gent que s'entesti a no veure-ho.

Només amb un centredreta i un centreesquerra sobiranistes i amb sentit de la responsabilitat podrà haver-hi governs de concentració nacional per empendre el camí cap a la independència política, és a dir, cap a la supervivència nacional.