dissabte, 18 febrer de 2012

Entre tots ho trinxarem tot

Qui digui que la Generalitat des del 1714 no és un govern de fireta, és que la ingenuïtat l'enlluerna com el sol d'agost. Malauradament, perdre una guerra i passar a ser una colònia té aquestes coses. L'última broma de mal gust és veure com el Govern dels millors aprova uns pressupostos amb tot el llast Popular al darrere i al cap de 24 hores sortir amb aquella cara de gos apallissat i anunciar que el pressupost en qüestió queda en paper mullat. El que dèiem, coses de ser una colònia.

El canvi estrella ara és que s'abaixarà un 3% més el ja reiteradament congelat i rebaixat sou dels treballadors públics. Evidentment no cal que us expliqui quina mena de gerro d'aigua freda ha representat aquesta mesura per una societat ja encaminada a la decadència absoluta. Els sindicats s'han afanyat a posar el crit al cel, com és lògic, aquest cop amb paraules tan gruixudes i dures definint aquesta mesura com a cop d'estat i salvatjada. El govern, com sempre, farà orelles sordes i tirarà pel dret amb l'excusa que no tenen més remei de fer-ho i que cal retallar per aprimar un estat del benestar massa engreixat (nogensmenys, no els falta raó). Mentrestant Espanya fent el lladregot, i qui dia passa any empeny, fins a la derrota final.

Què haurà de passar més perquè uns i altres entenguin que solament hi ha una sortida viable?! Quina humiliació més haurà de suportar el poble català per entendre que Espanya és un mal negoci?! Uns, els sindicats, no pararan de cridar fins a posar el govern i el país en escac i mat, i els altres, el govern, no acabaran de fer el pas plantant cara a Madrid, amb el que suposarà que aquest país caigui en la bancarrota total.

Un servidor, que és molt poc partidari de les estratègies dels sindicats, al final haurà d'acceptar que el país es col·lapsi i caigui en desgràcia per activar definitivament el mecanisme de separació amb l'Estat. S'ha de ser molt, però que molt talòs, de no gestionar la ràbia contra l'espoli fiscal en comptes de trinxar només la Generalitat, i molt, però que molt cínic veure com els fills del teu país estan desagnant-se i optar per tornar a donar una oportunitat a l'encaix amb Espanya. Quanta demagògia i quanta covardia haurem d'aguantar més en aquest país?