dimecres, 26 octubre de 2011

Divertimento sobre 'Macià contra Companys'

TVC amb la productora Minoria Absoluta han fet possible allò que una televisió pública d'una nació sense Estat amb problemes d'autoodi i d'amnèsia històrica ha de fer. La pel·lícula Macià contra Companys es va passar ahir, tal com pertoca, pel primer canal nacional i en prime time fent vibrar als amants de la història del nostre país. Aquells tres dies de República catalana amb un nivell d'autonomia que ratllava l'estat independent segur que devien ser apassionants i la pel·lícula així ens ho va mostrar. Felicitats doncs als que ho han fet possible.

Quatre pensaments, polsims en diria jo, em venen el cap com una fletxa després de veure la pel·lícula en qüestió:

1. Només quan les dues ànimes del catalanisme s'ajunten, són capaces de, no només fer caure una monarquia centenària, sinó de fer canviar i trontollar les bases de l'Estat espanyol.

2. Figures com l'avi Macià són un rara avis en la història. Era un home estimat per tot el poble, des de sectors de la CNT fins als de La Lliga. Cal tenir-ho ben present si es vol analitzar aquest homenot.

3. Macià era un home pulcre, seriós, un gentelman, liberal avançat al temps, separatista, home d'Estat amb seny i rauxa que intentava defugir el populisme tan estès en aquell context. Companys que era un home bregat en política també, era tot el contrari. Macià va aconseguir l'impossible, però l'ambient insuportable i d'improvització que es vivia en aquell moment, va fer que el pas enrere pragmàtic que ell va propiciar impedís que Catalunya visqués segurament una Irlanda del 1921, és a dir, una guerra civíl catalana. Cal tenir molt present també que els delegats espanyols que van abortar la República catalana eren conscients i tenien, com sempre, el camp abonat a casa nostra gràcies al sector republicà iberista que convivia dins d'ERC capitanejat en bona part per Companys. Això era i és així ara, i malauradament seguirà sent-ho. (Aquest sector escenificat ara pel PSC, ICV i sectors altermundistes).

4. Què hagués passat si Macià no hagués mort l'any 33 amb tot el que va venir després? Com hagués ventilat el 6 d'octubre del 34 el coronel Macià? Hi hauria hagut la disbauxa faista durant la guerra civil? I el maig del 37? Preguntes massa difícils de respondre sense deixar de fer ucronia.

Pd: Hi ha un fet clau sobre Companys però que ha perdurat fins als nostres dies, que explica com una persona evoluciona quan exerceix de President de la Generalitat. Diuen que aquest càrrec tan històric catalanitza i dignifica l'home. Jo també ho penso, i és evident i indubtable que en cas de Companys també va ser així.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

LA MEVA OPINIO FINAL;RECONEC QUE ELS FETS ELS CONEIXIA PER TRADICIO ORAL,I NATURALMENT "CONTAMINADA"PER LA SIMPATIA FAMILIAR,ES QUE ESPANYA ENS TE MOLT BEN PRESSES LES MIDES....AHIR,AVUI I SEGURAMENT DEMAR,VEUREM TOTS PLEGATS LA MENA DE "CAGADA"EN QUE CONVERTIRAN EL CONCERT ECONIMIC.
JUGANT AMB BARCELONA

Josep, el mascle de Sants ha dit...

Per això paguem una televisió pública. I per això la dreta espanyolista la vol tancar.