divendres, 23 setembre de 2011

Neo hippisme pijo-progre. Rabieta, eh?

Escoltes flamenco, t’agrada viatjar,
no faltes mai a ioga i estudies italià.
Vas a la filmoteca i puges a estendre al terrat,
t’has fet vegetariana i balles txa-txa-txa.
Et desplaces amb bici per no contaminar,
expliques a ta mare que és bàsic reciclar.
Quan vas a Nicaragua en 'plan' col·laborar
retrates la canalla, els tens encandilats.




Per mi que ho fas expressament.
Per mi que te m’han fet a mida.
Per mi ja podem finiquitar,
per mi, el que em queda de vida.



Pel teu aniversari prepares un pastís,
en portes a la feina i per tots els teus veïns.
I a les festes de Gràcia decores el carrer,
tanques els ulls i balles passant dels pretendents.



Per mi que ho fas expressament.
Per mi que te m’han fet a mida.
Per mi ja podem finiquitar,
per mi, el que em queda de vida.



Dines amb un tupper tallarines i chop suey,
els teus secrets te’ls guarda aquell teu amic gay.
A les cinc de la tarda quan surts de treballar,
els nens i les floristes et saluden al passar.


Per mi que ho fas expressament.
Per mi que te m’han fet a mida.
Per mi que si mai ets de veritat,
per mi, semblaràs de mentida.
















Poques coses més puc afegir després d'aquesta magnífica lletra dels fantàstics Amics de les Arts. Només que la divertida referència a aquest món, malauradament força extès entre la població catalana, està feta amb molt d'enginy. Un món que peca sobretot de poca substància i d'encarar la vida sense el filtre de la pura i dura realitat. Una realitat que moltes vegades supera i trinxa els fonaments de certes ideologies sú-per-cor-rec-tes que semblen viure al planeta piruleta.

Per cert, d'aquí a uns mesos ens obsequieran amb el seu segon disc, serà difícil superar el primer, però n'estic segur que n'estan plenament capacitats. L'esperarem amb candaletes.

2 comentaris:

Àngel 'Soulbizarre-Tati' ha dit...

certament aquests tòpics estan començant a ser massa omnipresents i apareixen per tot arreu, cal afegir la conya de les anomenades "rastes" que, per cert, no tenen aquest nom enlloc del món tret de casa nostra. Fins i tot afegeixo que els que som una mica militants contra aquest estat de coses capitalista pesat i asfixiant i que intentem fer coses en favor del medi ambient i dels drets socials, n'estem fins al capdamunt de la trepa de seguidors de les revistes de tendències i del fals esquerranisme de postal. Jo soc del morro fort: ideologia torta i anticapitalista, alliberament nacional i de classe, internacionalisme del d'abans i una bona rotllana de fornals enceses. Hi ha massa pijo disfressat d'antisistema i que en el fons són la caricatura que ajuda a difuminar les raons per dir NO a aquest panorama d'explotació i pensament únic. Coi, que estic d'acord amb la lletra de la cançó i amb restituir el nom de cada cosa i de manllevar els papanates que ridiculitzen els ideals de molts anys de lluita.

Salut i torradora!

Josep, el mascle de Sants ha dit...

Home, l'Elvis 3.0 els va dedicar una cançó i tot: http://descans.blogspot.com/2010/05/tutti-frutti-multiculti-elvis-30.html