dimarts, 29 març de 2011

Decepció als 100 primers dies

Fa uns dies, molt oportunament, ERC treia a través de la xarxa una llista de les 100 primeres relliscades del nou Govern de la Generalitat. El partit republicà i independentista ho explicitava d'aquesta manera: "Després de set anys a l'oposició els convergents anunciaven a bombo i platerets la constitució del 'govern dels millors'. Però al llarg d'aquests cent dies hem estat testimonis de tota mena de despropòsits, relliscades i contradiccions [...]". La veritat és que la sensació que està donant el flamant nou President de la Generalitat és que de salvador de la pàtria res de res, més aviat sembla que ara per ara s'amagui rere els seus col·laboradors més directes.

El govern dels "millors" va començar amb sorprenents nomenaments vinguts del provincianisme més ranci, va continuar anunciant només retallades sense donar alternatives positives a la població, més tard el cardenal Duran i Lleida va començar a posar nerviosos als sectors sobiranistes de CDC, i finalment s'inventen una cimera anticrisi que ha sigut una enganyifa total i que ha servit només per a fer-se la foto. Ara només ha faltat que els seus articulistes predilectes, aquells que li van fer el joc durant 7 anys, els seus vassalls vaja, hagin començat a rondinar i a escriure malament d'aquests primers 100 dies de Govern. Fins i tot una destacada exconsellera del govern Pujol ja se n'ha afartat.

Benvingut al món real dels rondinaires President Mas, benvingut a la presidència d'un país anormal, és a dir, sense Estat propi i que tot costa el doble d'aconseguir, benvingut a la difícil governalitat i en el malmès binomi societat/política que vos i el seu equip vau contribuir a crear amb atacs constants a qualsevol llei que sorgia de l'anterior govern, i a la desqualificació sense sentit -de país- de tota iniciativa que es portava a terme. A mi em sap greu dir-li tot això, perquè sé que fins a un cert punt pot ser una mica injust, però això és el que passa quan s'ajuda a crear sensació de caos i de desgovern, tard o d'hora a un mateix també se li pot girar en contra.

Espero de tot cor que això no segueixi així, desitjo que el meu President lideri el país i sàpiga fer front als adversaris exteriors i interiors -l'Estat i el Grup Godó per posar només dos exemples-, i que tiri endavant, malgrat aquests, el concert econòmic i els referèndums que facin falta sense esperar res a canvi de cap Govern de torn espanyol. El President sap perfectament que amb aquestes qüestions fa majoria absoluta amb els partits sobiranistes i democràtics que hi ha al Parlament, i per tant només li cal força de voluntat. Si no és així, l'engany serà enorme i una oportunitat d'or perduda en la nit dels temps d'aquest dissortat país.


Qui guanyarà la partida dels dos? Qui imposarà el seu criteri al Govern? O podríem dir que en el fons els dos són iguals?

2 comentaris:

Moisès (política colonial) ha dit...

Ara ho has dir, petits democràtics, així vols dir que el PSOE-c no és democràtic ?
Estàs dient que durant 7 anys hem (jo sóc militant d'ERC) estat governant amb un partit no-democràtic ?
Jo tinc clar el que l'escòria del PSOE-c, però escoltar-ho en companys de partit no deixa de ser curiós.

Eric ha dit...

No hi veig el problema, la política és això, pactar amb adversaris. Qui vulgui ser pur que que es tanqui en un monestir.
Ja he dit i escrit milions de vegades el per què de l'estratègia i la tàctica del pacte amb el PSC-PSOE. No me la faràs dir altra cop oi??
El tornaria a fer pel país, malgrat el desgast del partit.