dimecres, 30 juny de 2010

I per fi ha petat...

Senyores i senyors, això ha petat, sembla que comencem a veure la llum. Hem d'estar atents però, perquè tot apunta que ens esperen més sorpreses. La relació de Convergència amb el cas Millet comença a ser una realitat fefaent, ja hi ha massa evidències i informacions que es poden provar i que desvelen les comissions que CiU podria haver-se embutxacat directa i indirectament per part del Palau i del delinqüent confès Millet. El fet que aquestes informacions ja no només hagin sortit de El Periódico sinó també de La Vanguardia, ha fet que a més d'un li comencin a venir tremolors preocupants.

Es podia entendre que la Comissió d'Investigació del Parlament (entendre perquè el poble no té tota la informació que tenen els polítics i perquè rondinar és el seu estat natural) fos una sortida endavant del perjudicat tripartit per fer caure CiU, fins i tot es podia sospitar que s'inventés per tapar altres corrupteles del país que, per altra banda, ja estant molt avançades judicialment, i per tant, no necessitarien un procés paral·lel com el del Parlament (fàcil d'entendre i lògic, no?). Ara, malgrat la poca paciència i la por d'uns quants, i amb només un mes de vida, l'existència d'aquesta Comissió està demostrant que té tot el sentit del món, que el cas Millet vinculat al finançament irregular de CiU és tan greu i remou tant l'oasi català, que ni el jutge s'atrevia i/o podia investigar a fons l'assumpte, i és precisament i simplement aquesta, la feina que li van encarregar a la Comissió, tant simple i senzill com investigar i arribar fins al fons per ajudar al jutge i clarificar la vida pública, un fet absolutament normal i madur en les democràcies avançades. No ho creieu?!

Hi ha un fet, però, que em preocupa enormement, que jo batejaria com a "síndrome Berlusconi"; el fet és que una bona part de la societat estigui vacunada i resti indiferent a tots aquests escàndols, amb l'agreujant que aquesta gent estigui patint la crisi i no trobi injust que uns quants poderosos s'aprofitin de l'stablishment. Així ho ha escrit magistralment en Jordi Muñoz a l'Avui: Per què és tan difícil que la corrupció tinga grans efectes electorals? En primer lloc, perquè la percepció que en tenen els ciutadans està sovint distorsionada per les pròpies preferències partidistes. És allò tan vell de veure la palla en ull aliè però no la biga en el propi. La corrupció dels nostres sovint no ens la creiem o, en tot cas, tendim a minimitzar-la o justificar-la.

Per altra banda, el sr. Puigcercós l'encerta quan diu que la comissió d'investigació parlamentària ha forçat el jutge a decretar presó per a Millet i Montull. També quan ens anunciava fa un temps en una trobada informal, que la immunitat de certa classe política regionalista amb hipoteques a Madrid (tan polítiques com econòmiques, recordeu els tractes de CiU amb el Florentino Perez i les Koplowich) , s'havia d'acabar d'una vegada per totes en aquest país, i ERC no faria la vista grossa per a ningú. Qui calli davant d'això simplement atorgarà.

Amb sinceritat, a mi em sap greu que un partit on hi conviuen molts patriotes i independentistes passi aquest mal tràngol, això no suma sinó que resta, i fa por que tot això es converteixi en un serial mediàtic groguenc. Però els temps de les vaques grasses per mantenir la poltrona i l'autonomia de fireta s'han acabat, per això CiU no es pot presentar un cop més davant la població sent la mateixa d'abans, que faci el salt polític i sigui sincera o tornarà a enganyar a una bona part dels catalans.

dilluns, 28 juny de 2010

Emilia Casas, patriota catalana

Recordeu-la, junt amb els seus onze gossets més, i porteu-la sempre més dintre als vostres cors. És ella, i ells, qui han liquidat el pacte constitucional espanyol sortit de la transició i han permès que Catalunya ja no hi càpiga dins l'Estat espanyol. Ella és la responsable que a Catalunya hi hagi cada vegada més independentistes, és ella a qui li devem (en bona part), que el procés sobiranista cap al dret de decidir del poble català, ja estigui activat i no tingui marxa enrera.
Ella és la punta de llança de tots els altres (PP, PSOE, Espanya...), ella, ella, ella...
Gràcies Maria Emilia Casas, et recordaré sempre, t'estimo!

dimarts, 22 juny de 2010

Bona revetlla!

Sant Joan! Solstici d'estiu! Festa nacional dels Països Catalans! Tot això, i les ganes de sortir al carrer, d'anar al jaç tard i de viure la catalanitat (la nostra manera de veure la mediterranietat), és l'essència d'aquests dies, i val la pena aprofitar-ho. Viviu-ho!

Des d'aquí doncs, hi vull contribuir amb dos petits auto homenatges. El primer és, com podeu observar, un canvi significatiu en el disseny d'aquest bloc, renovar-se o morir diuen, és el que s'ha de fer per no caure en la rutina. Espero que us agradi i que us hi sentiu còmodes llegint-lo. Un bloc que porta ja dos anys en funcionament (una petita aventura per a mi), i que ha experimentat més de 28.000 entrades amb uns 250 seguidors fidels mensuals. Modest però viu i un xic emprenyador, que és en definitiva, la sal de la vida.

L'altre homenatge el vull compartir amb vosaltres. És, i no podia ser altra cosa, que la cançó surrealista i pujolsiana per exel·lència que resumeix i crea l'aureola perfecte i precisa per aquesta nit tant nostrada i màgica. Bona revetlla a totes i a tots!

El setè cel del gran Jaume Sisa.

dilluns, 21 juny de 2010

L'independentisme és madur

Cinc apunts sobre la jornada que jo vaig viure personalment ahir, la quarta onada de consultes sobiranistes.
1. L'independentisme és madur, i comença a trencar tabús a la zona més impermeable del país. El cinturó roig.
2. Un cop més, i ja en van... Es demostra i es manifesta qui si les coses es fan bé, amb ordre i seriositat, tant se val si la població és més o menys reticent, els resultats són molt més satisfactoris. El senyor López-Tena ho ha repetit vantes vegades ja, sobren concerts del rotllo, aquellarres independentistes i mocadors i/o banderes d'altres països. I falten més tietes maries, i fer les coses amb el màxim de pragmatisme. N'aprendrem mai???
3. El següent pas no és la consulta de Barcelona (un desgast inútil), sinó abocar tots els esforços en la IP que s'ha presentat al Parlament i així pressionar els partits polítics perquè l'aprovin. Per així, institucions catalanes i poble, anar junts a Madrid sota l'empara d'una llei legal. Cercar el NO polític d'Espanya i convocar un referèndum unilateralment sota el protectorat internacional.
4. La debilitat sobiranista de CiU, desviant l'atenció en l'economia (com si l'economia no fos un dels motius més importants del fet sobiranista!), o fer creure i enganyar la població que la Llei de Consultes és fer volar coloms i així com sempre en els moments claus, posar aigua al vi, és preocupant, molt preocupant. Talment com els tics antidemocràtics que pateix el PSC-PSOE.
5. Felicitar els milers de voluntaris de la jornada d'ahir, i més concretament, l'Alfons López-Tena, Decidim.cat i tot el seu equip.

Endavant amb el full de ruta per a la independència de Catalunya!

divendres, 18 juny de 2010

Tornem-hi! A votar!

Quarta tanda de les consultes sobiranistes al nostre país. Demà l'independentisme tornarà a estar al punt de mira dels mitjans i de la societat, i això no pot ser més que positiu. Aquestes consultes han servit i estant servint de molt: han creat gimnàstica democràtica que tanta falta en feia, han trencat tabús, han descol·locat a federalistes i autonomistes, i el millor de tot, això ja no té marxa enrera.

Senyores i senyors, demà toca votar altre cop en moltes ciutats i pobles del Principat, i és per això que em fa il·lusió posar aquest bon vídeo que ha fet Vilaweb. Val la pena mirar-lo, i val la pena entendre com s'han de fer les coses per no fer els mateixos errors de sempre, a l'independentisme català no val tot i no tothom està preparat per liderar un procés, i alguna gent ho hauria d'aprendre això.

Mireu-lo aquí


Aquest cop ens trobareu a Mataró.

dijous, 17 juny de 2010

La relliscada de l'Abacus


Es pot ser més tanoca que un progre tronat? Bé, suposo que l'afer de pederàstia per part de l'església catòlica, per no parlar de les altres, és el tema més espinós i roí que he afrontat a la meva vida, aquí ja ho vaig escriure.

Però tornant al tema, la veritat és que és difícil trobar gent més allunyada de la realitat, contradictòria, cínica i falsa fora d'aquesta mena de pensament únic que es troba en el conglomerat de l'esquerra ortodoxa i estatalista, altrament coneguda com a
pijo-progre-multiculti.

El fet és que, deixeu-me anar al gra, la coneguda cadena catalana de llibres, papereria i joguines Abacus, que funciona com a cooperativa, i que en alguns àmbits com en el de la llengua, la modernitat i l'esforç empresarial, ha tingut un paper més que notable, ha patit una relliscada escandalosa, d'aquelles que fan vergonya aliena, per un qüestió ideològica. Ha decidit retirar de les seves prestatgeries el Rummikub, un joc de taula fabricat per l'empresa isrealiana Lemada Light Industries que es ven, amb gran èxit en més de 50 països d'arreu del món.

El fet tràgic no seria aquest, tenint en compte la moda antisemita que recórrer les nostres contrades, el rocambolesc i cínic de la cosa, és quan la mateixa cadena (segons El País) anuncia que la cooperativa ha decidit "buscar el producte en un altre lloc", concretament a la Xina, on el règim totalitari i opac aplica la pena de mort i retalla la llibertat d'expressió. D'allí surt un producte imitació, i segurament més bé de preu, anomenat Rummi.

Per tant, a partir d'ara si voleu comprar aquest joc en aquesta cadena, segons l'Abacus, comprareu un producte fora de qualsevol sospita diabòlica i amb un componen democràctic i compromès. Es pot ser més poca vergonya que això?




dilluns, 14 juny de 2010

El full de ruta

El full de ruta cap a l'alliberament nacional s'ha posat en marxa. Dimarts passat va entrar a tràmit a la mesa del Parlament la IP per començar a recollir signatures per tal que el Parlament de Catalunya, d'una manera absolutament oficial, es planti a Madrid demanant la independència política. Un fet sense precedents en 300 anys d'ocupació espanyola.

Què es pretén amb això? Doncs molt senzill, fer un pas de gegant, mai fet en la nostra història moderna, que signifiqui que el poble català junt amb les seves institucions, d'una manera oficial, seriosa i democràtica protagonitzi un pols institucional amb l'Estat espanyol; i, així, provocar i tenir per la via dels fets consumats un referèndum democràtic amb totes les garanties sota el braç, per presentar-se davant de la UE i els EEUU i després demanar l'ingrés com a Estat de ple dret.
Els passos són els següents:

- La Mesa del Parlament admet a tràmit, gràcies a la Llei de consultes, la proposta d'una IP. (Fet).
- Recollir les signatures.
- Portar-la al Parlament, debatre-la i aprovar-la per una majoria suficient.
- Esperar possibles recursos dels partits unionistes al Consell de Garanties Estatutàries. (Aquí si la IP no té problemes legals, no hi ha d'haver-hi problema).
- Anar a Madrid amb tota la pompa (Parlament, Govern, municipis, poble, teixit associatiu i premsa), a demanar una reforma de la Constitució perquè inclogui el dret de secessió. (Si l'Estatut ja ha sigut un escàndol nacional, us podeu imaginar què pot passar amb això??).
- Madrid ens ho tomba ipsofàcticament.
- Es torna aquí i, si realment hi ha voluntat política i social, unilateralment es fa un referèndum per pactar-lo amb la UE i EEUU, i després demanar l'ingrés de ple dret a la UE.

Senyores i senyors, aquest és l'únic full de ruta (llargament estudiat) realista i seriós que tenim sobre la taula, i tots n'hauríem de ser conscients per arremangar-nos i preparar-nos per anar tots a una.

Possibles problemes que hi haurà:

- Que un dels partits que han votat favorablement aquesta IP es faci enrere. ERC ha declarat a través d'un comunicat oficial que "Esquerra vol abocar-hi totes les seves forces, incorporant tota la seva militància i totes aquelles altres persones que hi vulguin col·laborar, com a voluntaris, per a recollir aquestes 220.000 signatures i moltes més si és possible". CiU, en boca de l'Oriol Pujol, amb un autèntic atac de cagarrines, ja ha anunciat que tot això (tot i votar-hi a favor a la Mesa!!) és fer volar coloms. Diu que si governen canviaran la Llei de consultes per tal que es puguin fer consultes sense permís (com ara), sense el rang de referèndum, amb la qual cosa el món ja no et pren en consideració (ull!!! amb la trampa i el cinisme d'això, ells volen continuar fent consultes municipals per anar tirant i tenir entretinguts els independentistes, no presentar un plet i la confrontació democràtica amb Espanya). ICV, com comprendreu, és una incògnita...
- Que el fricandó habitual i l'independentisme adolescent, fent gala de la seva nul·la capacitat estratègica i del seu egocentrisme, posi pals a les rodes contínuament com ha estat fent fins ara.
- L'ofensiva dialèctica dels mass media espanyols pot ser atronadora per la cohesió de la nostra societat.
- L'atac militar espanyol està absolutament descartat, d'altra manera, la independència seria efectiva, puix Espanya seria immediatament sancionada i retirada de la UE, i ells saben que això ja no s'ho poden permetre.

Ep! o almenys això és el que hauria de passar, i el que ara mateix té més possibilitats. Ja sabem que en política tot pot canviar.

dissabte, 12 juny de 2010

Comencem!

Faci fred, plogui o nevi, comença el 2on Aplec Modernista d'Osona!

dijous, 10 juny de 2010

2on Aplec Modernista d'Osona

Senyores i senyors, ja ho diu aquell que el revival 60's del Pop nostrat sembla que hagi florit en aquest 2010. Després dels shows modernistes muntats arreu del país des de finals del 2008, aquest final de primavera la nostra comarca encara la segona trobada d'amants de les scooters, la música, la festa i la modernor.
Us presentem doncs el 2on APLEC MODERNISTA D'OSONA, i aquest serà el seu programa.

Dissabte 12 de juny:
11h. ESCUTERADA TRADICIONALISTA. Trobada de Vespes i Lambrettes a la Pl. de la Catedral de Vic.
14h. Dinar popular amb entrega de premis.
Tarda de cinema, gimcana motoritzada i música Ie-ie aborigen.
23h. Concert amb THE BREAKAWAYS (Powerpop-BCN) + Dj Count Jo jo (Reggae, Rocksteady, Ska-Itàlia) + Pd Badabadoc (Ie-ie, Soul, Pop-PPCC)Tots aquests actes es realitzaran a la taverna La Terra. C/ Ramada, 25. Vic.

Diumenge 13 de juny:
9h. Concentració amb esmorzar de Land Rovers antics i scooters a Folgueroles, amb la presència i com a convidats del Vespa Club Osona.
Molt imoprtant!!!!
Inscripcions per l'escuterada i el dinar a: torrisme@gmail.com abans del dia 9 de juny.

SALUT I MODERNOR!

dilluns, 7 juny de 2010

Autocentrament nacional


A ningú se li escapa a hores d'ara, tant als nostres adversaris com a totes les famílies del moviment, que l'independentisme i/o sobiranisme català està a la palestra comunicativa del país, i que el nombre de separatistes ha augmentat molt d'ençà dels últims 10 anys. El país, innegablement, ha avançat políticament i està a punt de presentar un plet seriós i històric a l'Estat espanyol a través de la Llei de consultes. Pensar el contrari és fer una anàlisi completament esbiaixada de la situació i/o voler portar la contrària perquè mola.

Aquests últims dies, no sé ben bé per què, la ment m'ha portat a recordar algunes anècdotes i fets de l'època on tots restavem al gueto, suposo que arran d'això també m'ha sortit un altre article semblant que veurà la llum d'aquí poc a la revista quinzenal L'esquerra nacional. El fet és que, pensant i pensant, me n'he adonat que un dels processos mentals que ha superat amb força èxit el nostre independentisme i que, per tant, també ha contribuit a aquest l'èxit actual, és desfer-nos d'un acomplexament molt greu, un virus que segons com, podia ser benigne i maligne alhora: la basquitis.

Recordo com la majoria del jovent fa molts anys sabia i tenia totes les cançons de Kortatu o La Polla, feia brigades de suport a grups bascos i, en canvi, el Garrotin o la Rumba, Al Tall o l'Ovidi no existien ni a la ment ni a les festes de l'independentisme. Recordo que les semivacances que s'agafava el jovent independentista català (per sort, la gran majoria era i és de la classe mitjana i podia pagar-se dues o tres vacancetes polítiques i/o ocioses a l'any) eren per anar a l'Aberri Eguna. Era un clàssic, també, que la basquitis marqués l'agenda política de l'esquerra independentista, on sempre hi veies la mateixa gent, alguna també vinguda de l'antisistema, que es ficava a qualsevol moguda política que vingués d'allí dalt. Recordo una anècdota, per posar un simple exemple, de quan vam començar a promocionar viatges per anar a veure l'USAP a Perpinyà i així trencar la frontera i establir contactes amb la gent del nord, i un personatge que venia amb nosaltres, davant la mirada atònita dels perpinyanesos, va plantar una bandera dels presos bascos al camp, realment esperpèntic.

L'independentisme català, doncs, ha après una lliçó, que de fet ja han practicat sempre els mateixos bascos i irlandesos: el full de ruta a seguir ha de ser transversal, seriós, desacomplexat i, sobretot, propi. Només nosaltres i sense l'ajuda de ningú més ens alliberarem.

Doncs bé, en aquest sentit fa una mica de basarda veure aquests últims dies les reaccions que s'estan produïnt en favor del poble palestí. S'estan veient indicis que un sector molt enlluernat i escandalós de casa nostra pot caure en la palestinitis, i això no només és caure en el mateix error, sinó que hi ha un agreujant afegit; almenys la lluita del poble basc és propera, laica i raonable, cosa que la palestina està a les antípodes de la nostra cultura cívica i democràtica.

divendres, 4 juny de 2010

Girona m'enamora


Ens fa molta gràcia al Conjunt Badabadoc actuar aquest dissabte a la FiraMerCAT de Girona (19:30 a la Devesa). Aquest festival de productes normalitzats pel què fa a la llengua ha començat avui i s'allargarà fins diumenge. Ens fa il·lusió doncs per una doble condició, perquè al darrera d'aquest esdeveniment hi ha l'amic i ferm patriota Jaume Piquer, i perquè sempre és un plaer tocar en llocs benignes per la llengua i cultura catalanes.

Val la pena anar-hi, hi haurà moltes activitats, concerts i actes, ens hi veurem?

Aquest és el per què de tot plegat:

En els darrers anys ha augmentat molt el nombre d'empreses que incorporen la llengua catalana en els seus productes i serveis. Centrant-nos només en l'etiquetatge, s'ha passat de les prop de 300 referències del 1989 a les més de 2.000 actuals.

Per tal de donar a conèixer i fomentar l'ús de la llengua catalana en l'àmbit empresarial, organitzem la fira mercat De Tot Cat al Palau de Fires de Girona els dies 4, 5 i 6 de juny de 2010. Els assistents coneixeran els productes i les empreses que incorporen el català, es podran proveir de productes i gaudiran de l'oferta formativa i lúdica programada.

Estudis sociolingüístics realitzats darrerament demostren que hi ha un interès creixent d'una part important de la ciutadania per conèixer les empreses sensibles a l'ús de la llengua catalana. La fira respon a aquesta demanda.

La fira tindrà un caràcter multisectorial i, per tant, farà que hi siguin visibles la majoria d'àmbits de la vida quotidiana en els quals es poden consumir productes en llengua catalana.


Per més info clica aquí

dimarts, 1 juny de 2010

L'autodeterminació a TVC

Aquest dijous dia 3 a les deu menys deu, en ple prime time, la Televisió de Catalunya (la seva?) emtrà un documental ben fet i portarà cua. Adeu, Espanya? Un treball que compara la realitat de Grenlàndia, Escòcia i el Quebec amb Catalunya, i que explora la possible secessió d'aquestes nacions respecte els seus Estats respectius.

No sé si entre tots plegats ens adonem de la importància i la potència que pot tenir aquest documental quan s'emeti, un documental així en una televisió pública no només és arriscat, sinó que visualitza i normalitza el procés d'autodeterminació del poble en qüestió.

És allò que a vegades jo defenso dels fets i les lleis que s'han esdevingut en la política aquests últims vuit anys a casa nostra: Ja no hi ha marxa enrera, per més malament o més bé que s'hagi fet, per més simpatia o menys que tinguis per qui ho ha fet, resulta que a hores d'ara certa estratègia ha funcionat, i tenim un independentisme completament desacomplexat, que està a totes les capes de la societat, començant pel govern, un regionalisme amb problemes de subsistència racional, i un espanyolisme cada vegada més reduit.

Per això TVC, la nostra televisió nacional, amb tots els entrebancs possibles i per haver, i fins i tot amb gent mediocre treballant-hi a dins, ensenyarà a l'hora de màxima audiència aquest documental de la prestigiosa periodista Dolors Genovès.



Si teniu problemes mireu-lo aquí