dimarts, 26 gener de 2010

26 de gener

DIA DEL SOLDAT CATALÀ
Totes les nacions del món, unes més afortunades que altres, han tingut fets d'armes i han lluitat per la seva llibertat i integritat territorial. Unes ho han fet ofensivament i altres defensivament, els Països Catalans gairebé sempre hem lluitat per la justícia i l'ètica dels humans, ajudant a altres nacions del món en aquests nobles conceptes.
El dia d'avui es donen tres moments d'armes històrics en la nostra nació.
NI OBLIT NI PERDÓ!


71 anys de l'entrada de l'exèrcit espanyol feixista per la diagonal de Barcelona.


369 de la Batalla de Montjuïc, on l'exèrcit catalanofrancès va derrotar l'espanyol, dins la Guerra de Separació.


31 anys de l'assassinat del militant de les JERC i Terra Lliure Martí Marcó en mans de la policia espanyola.

dijous, 21 gener de 2010

Avui festival de la rumba a Vilafranca

Fixeu-vos en l'últim concert anunciat. Serà a Cal Bolet cap a les 11 de la nit i s'emmarca dins les festes de Sant Raimon, la Festa Major d'hivern de la capital penedesenca. La veritat és que, a qui li agradi la rumba catalana, no es pot perdre aquest festival autènticament rumbero i català.

Perdre el temps


El 14 de gener passat, l'eurodiputat Oriol Junqueras, demanava al president Buzek la retirada de l'exemplar de la Constitució espanyola de l'any 1978, guarnida tota ella de símbols franquistes, que l'Estat ha exposat a Brussel·les. Els que em coneixen saben l'afecte i el respecte que l'hi tinc a l'Oriol, amb ell hi confio a ulls clucs, tot i això però, penso que en aquesta qüestió, no només és una pèrdua de temps, sinó que cau en un dels paranys endèmics que ha patit sempre el poble català: Intentar modernitzar i salvar el coll a Espanya davant del món civilitzat.

És ben cert també, que si no denuncia això, automàticament sortiria el rondinaire català de torn, que amb veu de soci perdedor del Barça diria: Ho haveu vist! Aquests d'ERC que no serveixen per defensar Catalunya ni a Europa. Per tant, no hi ha més remei, endavant amb el què sigui Oriol.

Però bé, anem al tema en qüestió, com he dit, portem 150 anys rentant-li els llençols bruts a Espanya, i a canvi només hem rebut que humiliacions, cops d'estat i guerres, per tant, intentar resoldre un problema de sentit comú, on Espanya s'hi fica ella soleta, és engreixar un cop més la il·lusa idea de que existeix una Espanya moderna, cívica, democràtica i federal. Mai! Encara que visquin en una certa democràcia, la mentalitat mesetària, mai estarà a l'alçada dels països civilitzats, ells tenen una esquerra que ha acceptat el franquisme, i una dreta que encara no n'ha sortit, per tant, Espanya serà franquista (enteneu: imperialista, intolerant, superba, espanyolista...), o no serà. La resta, com per exemple trencar-se el cap perquè hi hagi segells plurilingües, és perdre el temps i fer volar coloms. Espanya és i ha de ser només espanyola, i Catalunya s'hi ha de separar, bàsicament per tenir un futur en pau i amable amb ella.

dimarts, 19 gener de 2010

Tres pinzellades de l'actualitat

Sembla que tingui oblidat aquest bloc, res més lluny de la realitat; el que passa és que durant els últims 8 dies la meva vida ha experimentat un petit trasbals en positiu, sí, sí, no us preocupeu, en positiu. Així doncs, aprofito el primer moment de màxima tranquil·litat per reprendre, encara que sigui en forma de pinzellades amb poca pintura, l'actualitat vista des de la meva curiosa ment.

1. L'aeroport de Lleida-Alguaire és una gran notícia pel país i és guapíssim! Aquest aeroport comercial, que serà el primer que la Generalitat gestioni completament, és un pas més per vertebrar el país i per millorar l'economia de les terres de ponent. Estèticament m'ha sorprès molt, acostumat gairebé sempre a l'arquitectura de plaça forta i gris sociata aquest aeroport em torna a aquella estètica tant Pop dels 60 i 70 que tan bé escau a tot el relacionat amb el món dels aeroports. Els colors referents a la terra que l'envolta són també molt ben trobats. L'enhorabona!

2. Endavant amb BCN 2022! Cada vegada aguanto menys (bé, de fet ja no els aguanto) els rondinaires, els anti-tot i els aixafaguitarres. Que s'ha de vigilar tot el que toquen els sociates? Sí. Que hem de procurar que aquests jocs siguin realment del Pirineu català (comptant-hi evidentment Andorra i la Catalunya Nord)? Vital. Però no m'entra al cap com algun català pugui està en contra del progrés del país i, sobretot, d'obtenir una oportunitat d'or més per evidenciar davant del món el conflicte polític entre Catalunya i Espanya (si és que ja no som independents). Algú encara no se n'adona que l'independentisme català ja no és com el dels vuitanta i sobretot com el del 92? El nostre independentisme d'ara, sortosament, ja no és il·lús, no va amb còctels Molotov, ni va de víctima, sinó que és pragmàtic, seriós i efectiu i, per tant, és importantíssim per una nació que vulgui avançar nacionalment tenir un esdeveniment d'aquestes característiques per fer veure al món qui som i què som capaços de fer. (Que no estem parlant de la farsantillada del Fòrum!).

3. A Vic hi ha merder, i no precisament per ser la capital de l'independentisme català, sinó per una problemàtica diferent i segurament que més complicada, que ni el buenismo i el buenrollismo, ni els friquis xenòfobs de l'ultradreta poden ni volen solucionar. Els drets bàsics universals s'han de garantir, almenys jo penso així, però senyores i senyors, la vida no és fàcil i la política menys. A vegades s'han de fer passos arriscats perquè la convivència futura sigui bona, i sobretot perquè aprofitats com l'Anglada no toquin ni un bri de poder. Jo no sé ara mateix si el model Vic és legal, però sí que la valentia del seu consistori en posar sobre la taula aquest fet d'una manera clara i real és d'admirar. El model italià és nefast i porta violència, i el model multiculti és irreal. Catalunya al mig com sempre, estic segur que sabrà trobar la posició temperada i justa per guiar a la resta el camí a seguir, com per exemple, sembla que ja ho estan fent alguns pobles de la Conca de Barberà. Continuarà...

dimarts, 12 gener de 2010

La millor Paella del 2009

El consell de savis de YoChano, conformat per activistes il·lustrats de l’escena rumbera com Adrià Garriga (Associació Sant Gaudenci), DJ OGT (Rumba Club Reus), Martí Marfà (FORCAT), DJ Oriolet, DJ Quim Bacallà, Rafa López (AudioKat), Ramón Grau (Calarumba) i Txarly Brown (Rumba Club), ha triat com a Millor disc de rumba catalana (clàssica) l’àlbum “Vol.2” de Dijous Paella. En segona posició, el nou disc de Peret “De los Cobardes...” i el tercer ‘classificat’ el disc “Bienvenidos” de Los Delinquentes.

Dijous Paella es situa també en altres classificacions, com el segon lloc que obté amb “Ulls de vidre” a la categoria de millor video o el tercer lloc que obté amb “Blaus” a la categoría de millor cançó de rumba (clàssica).

Com a millors grups de rumba del 2009, es situen Papawa en primer lloc, Ai Ai Ai en segon i Dijous Paella en tercer!

VISCA DIJOUS PAELLA I LA SEVA RUMBA CATALANA!


Clica la imatge per veure-la més gran.

dijous, 7 gener de 2010

22.000

Va ser un dimarts 13 de maig del 2008, potser a causa d'una influència molt propera i poc-moderna, o perquè cada vegada se m'inflava més el pap, que vaig decidir obrir aquest modest bloc de nom Delaguard. Provocació? Ganes de reivindicació tradicionalista? Qui sap, encara és un dilema el de barrejar tradició i modernitat que jo no sé, i ni molt menys l'hi he tret, ni crec que li podré traure mai, tot el suc que conté. El cas és que Delaguard em va semblar una fórmula ben simpàtica i nostrada per rebre-us cada dia aquí.

Diuen que és molt polític i poc musical, segurament que tenen raó, diuen que és un estil directe, a vegades provocador, però centrat, deu ser que jo sóc així també. La veritat és que després de 220 posts i 219 comentaris repartits, m'ho he passat, i m'ho estic passant molt bé fent-lo, veient com hi ha tota una tropa de gent que hi entra i el recomana molt sovint.

Són per tant, més de 22.000 entrades de més de 8.000 persones diferents, de les quals més de 7.000 han estat repetidores almenys un cop. Molt? Poc? psé... la veritat és que tant em fot, i lo important que això ja està fet i no hi ha marxa enrera. Només puc dir doncs, que moltes gràcies a totes i tots per llegir aquests humils posts, i més gràcies encara a les persones que m'hi heu ajudat d'una manera més directe alguna vegada, seguiré fotent-li canya.

dimarts, 5 gener de 2010

Una de rondinaires i provincians

Recordo, ja fa temps, quan el rotllo de la vegueria de l'Alt Ter es va posar molt de moda i fins i tot es mostrava amb certa força, aleshores em vaig sentir absolutament sol a Osona defensant la vegueria de la Catalunya Central amb cocapitalitat a Vic, ara per sort ja no. Ni periodistes, ni polítics, ni opinadors, ni tan sols la gent del meu partit estava per fer una vegueria de veritat, amb prou potència social i econòmica per ser presents en el mapa i sobretot, per equilibrar forces davant la gran vegueria metropolitana de Barcelona. L'Alt Ter (sense el suport de la Vall de Camprodon), que comptava amb tot un gran reguitzell de personatges localistes, altrament, molts d'ells, mai vistos en els moviments independentistes de la comarca (això ja em feia tuf), era una simple invenció, si voleu històrica, però zero pragmàtica, que consistia en que Vic fes de germanet gran de Ripoll, puix no ho podia ser de Manresa, i liderar una vegueria de fireta. El fet és que, per voler manar i no ser menys (molt vigatà ranci això), preferien barallar-se amb Manresa i fer una vegueria sense importància econòmica ni social, amb les penques afegides d'incorporar-hi la Garrotxa, un territori que mai s'ha inclinat per aquesta opció. Molt provincià amb dosis de rabieta de pati d'escola tot plegat.

Doncs bé, per sort aquest tema ja està pràcticament tancat, però per desgràcia, continuen les batalletes localistes arreu del país. Jo no m'hi ficaré en aquests llocs perquè naturalment no sóc d'allí, però sí que veig per exemple que, la Val d'Aran hauria de tenir certa autonomia, ells no són catalans culturalment; que la vuitena vegueria, la del Penedès, té sentit de ser; i que Tarragona, evidentment és la capital. Bé, ja s'ho arreglaran...

El que em treu de polleguera precisament però, són aquestes batalletes de gent sense sentit global de la pàtria, que s'avorreixen a casa seva o a la seva feina, i es dediquen a mirar-se el melic, mentre el país sobreviu engrillonat a causa d'una divisió territorial forània. Portem 30 anys vergonyosos sense administració pròpia i la culpa, en bona part és nostra. Però ai las! Ara que ha sorgit un intent seriós des del govern per començar a implantar un model propi, toooornen a sortir, com sempre, els cagadubtes i els provincians de torn, els rondinaires i els localistes, els regionalistes i els lerrouxistes, és a dir, la sociovergència que ho empudega tot i que impedeix un cop més (i ja en van...) l'avanç nacional.

ERC te mala peça al teler, sempre serà criticada i mai reconeguda, és el què hi ha, reconeixem-ho. Esquerra són els camàlics de la història, són els que políticament i parlamentàriament sempre han sacsejat el país, els que van treure la paraula independència del tabú, recordeu Colom? Els que introdueixen el concepte del concert econòmic, els que empelten el país amb la barreja màgica de nació i llibertat amb justícia social ajuntant els dos corrents que volgudament han estat separats, són els que el 2003, per fi, trenquen pel mig les majories sociovergens i entren al govern fent polítiques nacionalment avançades, malgrat els entrebancs i les limitacions estatutàries fetes precisament pels abans esmentats. Són en definitiva, els que fan avançar la nació i els més criticats. Llei de vida, llei sociovergent.

En fi, doncs ara tornem amb el de sempre, es vol fer un pas nacionalment important implantant les vegueries i que representi l'avançada per suprimir les diputacions, però els rondinaires i el provincianisme ranci torna a posar el crit al cel. Ausàs, que Déu t'ajudi i sobretot no afluixis, en algun lloc de l'Olimp t'ho reconeixeran.

Jordi Ausàs. Conseller de Governació.