dimecres, 21 juliol de 2010

Tants caps tants barrets, fins a la victòria final

Un amic molt amic meu que viu a Barcelona sempre em recorda que, fruit de la nova onada independentista que estem vivint, sorgida d'una estratègia molt ben pensada des de fa 8 anys, és inevitable i fins i tot lícit que el conglomerat sobiranista s'esberli i, en conseqüència, creixin noves opcions polítiques. Jo també penso que és un fet inevitable, i lluny de ser negatiu, confirma el que molta gent ja vaticinàvem, que la independència de Catalunya no la portaria un sol partit polític, sinó que arribaria amb la unitat d'objectius (no tàctica), de dos, tres o quatre partits, si cal.

Ara es parla molt d'unitat. La unitat està massa vegades mal entesa, tenim fossilitzat al cervell un tipus d'unitat que hauríem de començar a modernitzar. La unitat pot ser de moltes maneres; tàctica, d'objectius, interessada... L'independentisme català no es cansa mai de demanar candidatures unitàries i solidàries, sense tenir en compte que és un error recurrent i garrafal. Primer perquè el caràcter català és liberal i no ho permet, i segon, Déu nos en guard que creéssim una estructura de partit únic. La nostra unitat és d'objectiu, aquest és el nostre tresor més preuat. Fixeu-vos que els partits catalans que hi ha al Parlament mai de la vida es posaran d'acord entre ells ni abans ni després de les eleccions, simplement perquè tenen objectius diferents, el final de trajecte és diferent. En canvi, dins l'independentisme sempre ens tirarem els plats pel cap tàcticament, però el dia que siguem majoritaris al Parlament, l'objectiu comú estarà servit, serà senzill posar-nos d'acord.

Jo el que demano ara i aquí doncs, és molta tranquil·litat i molt saber fer, que tothom camini a la seva manera sense fer-nos travetes i ja ens trobarem més d'hora que tard al punt de trobada. Les properes eleccions al Parlament del Principat seran refrendàries per a la nostra independència política, tots plegats tenim la oportunitat històrica de deixar en minoria per sempre més l'unionisme i arrossegar definitivament els sectors més atrevits de CiU, PSC i ICV cap a les nostres posicions. Primer però s'hauria de valorar si hi ha espai per un, dos o tres partits polítics independentistes al Parlament, si és així, endavant, hem d'aconseguir una majoria i iniciar el procés cap a la secessió, ho hem de fer entre TOTS sense menystenir el veí.

Malgrat les estratègies de Viagra, els aprofitats, els oportunistes, els il·luminats, els que baixen de l'hort, els apoltronats, les vedettes, els egos i els que es pensen fars i guies del poble, ara tenim l'oportunitat única de caminar cap a l'objectiu comú, cadascú de la seva millor manera (tots aquests que he anomenat també), cadascú amb la seva plataforma o partit polític. Hem d'arreplegar tots els vots possibles dels desenganyats, desafectes, abstencionistes, compromesos, intel·lectuals i tavernaris, per fer una majoria aplastant al Parlament, cadascú ha d'arribar allà on no arriba l'altre. Seria un error majestuós embrancar-se a fer una campanya electoral fraticida entre nosaltres. Algú s'hauria de fer un chequeo i eliminar-se el verí que porta dins contra certs polítics i opcions polítiques, deixeu en pau d'una vegada a la gent, deixeu treballar amb tranquil·litat els que com tu desitgin portar Catalunya a la llibertat.

Ara bé, si tot aquest atreviment i rebombori a l'hora de presentar més d'una candidatura independentista no funciona i al final no s'aconsegueixen més de 40 diputats independentistes al Parlament (perquè el tema és aquest no?! A mi me l'han venut així!), hi haurà d'haver un mea culpa monumental, per no dir una caça de bruixes, per haver errat l'estratègia i haver dividit el vot independentista. Queda dit.

Endavant amb la unitat d'objectius post electorals!
Matís científic: El mític divideix i venceràs és vàlid quan els que estan dividits no tenen un objectiu clar, precís i comú (ex. Guerra Civil). En canvi, si els dividits mantenen les seves especificitats singulars, però albiren exactament el mateix objectiu, són invencibles, puix l'enemic té massa flancs a ensorrar.



7 comentaris:

Albert B. i R. ha dit...

És necessari vehicular una majoria política capaç de fer el pas. Crec que els plantejaments dels partits polítics amb representació parlamentària estan caducs. Es mouen sempre a partir de els mateixes dinàmiques. Per això seria interessant que entrés una nova força política, ni que fos amb pocs diputats, que servís de catalitzador i posés les piles a tots aquests partits que, alhora, han perdut molta credibilitat.

Miquel Darnés ha dit...

Eric, cabronet, no facis trampes, a tu ningú no t'ha venut que separats es pugui treure més de 40 diputats, sinó que junts, cosa que ERC no vol i que s'equivoca. Pel que fa a la caçera de bruixes, sona fatal.

Eric ha dit...

Sap greu dir-te admirat i adorable Sr. Darnés, que no totes les converses que tinc jo amb altre gent tu les pots saber. Per tant amb reafirmo amb això dels 40 diputats.
Que ERC s'equivoca??? No em facis riure, és de cínics o d'ignorants, pensar que ERC entraria en un lloc de ressentits a tres mesos d'unes eleccions i perdre tot el bagatge i l'estratègia que porta des de fa molts anys, perquè dos senyors han decidit a cop de roda de premsa, que ells són la salvació. Juas, juas, juas...

Eric ha dit...

Albert comparteixo en part el que dius. Com molt bé es pot apreciar al post, jo celebraria i veig inevitable que hi hagi més partits indepes al Parlament, sempre i quan tothom tingui el seu espai ideològic en la societat i no solapi a l'altre, en divisió de vot indepe.
Ara bé, crec els partits són molt necessaris per mantenir la democràcia. No m'agradaria per res del món que fóssim un país de populistes, és a dir, no podria aguantar una peronització a la catalana.

Salut!

Miquel Darnés ha dit...

Humiltat, amic meu, humiltat, que no fa cap mal, perquè ja saps que moltíssimis vots de ERC son menllavats.

Continues tergiversant les coses, aquests tres senyors l'únic que han fet és cridar la gent perquè entre tots es trobi el desllorigador de l'actual atzucac.

Als PPCC hi ha un abans i un deprés del 10j i no voler veure això és posar-se una bena als ulls. L'error que feu és confondre els actors amb l'obra, si els actors són dolents però l'obra és genial la gent l`'anirà a veure igual, mai a l'inrevés. En tots cas, el que heu de fer es canviar els actors i posar-n'hi de millors, mai carregar-se l'obra.

Eric ha dit...

té "guasa" el tema, demanar humilitat després de dir-me cabronet. Bé, en tot cas ja t'he dit que no tinc cap mena d'intenció de carregar-m'ho, és possible que s'ho carreguin ells solets.
I et recomano que deixis de tocar els collons a ERC i ho facis a CiU, la teva bilis ho agrairà.

Pacu ha dit...

Ei Eric, sóc en Pacu (Viena)! Es veu que s'ha decidit que Esquerra s'afegeixi a Solidaritat, què en saps tu? Merci!