divendres, 9 abril de 2010

La família més passada de voltes

Fa temps que volia fer quatre ratlles sobre la sèrie de dibuixos animats Family Guy, una sèrie creada per un tal Seth MacFarlane. Aquest paio nord-americà, evidentment, que no arriba a la quarantena, ha creat un univers televisiu d'autocrítica social humana mai vist, almenys per a mi, fins al moment.

Tots tenim al cap els The Simpsons, la primera i esplèndida sèrie que va revolucionar els dibuixos per adults, un guió que sorprenia per la seva ironia i perquè treia a la llum les misèries més llastimoses de la societat blanca nord-americana. Realment va ser i és una gran sèrie, malgrat que de vegades s'hagi decantat per donar massa protagonisme als personatges infantils, cosa que ha fet que inevitablement, i malauradament, la sèrie es convertís en un fenomen de masses i, per tant edulcorat, segurament per la pròpia massa, i sobretot a causa del seu excessiu marxandatge.

Un pare perdedor i talòs, una mare normal però soferta pel simple i actual fet d'aguantar el seu home, un fill absolutament ase, una filla incompresa i un xic friqui i, el millor de tot, un nadó intel·ligent però malvat, i un gos intel·lectual però de baixa estofa. Family Guy a mi m'ha superat, és més, moltes vegades ha superat la meva idea del políticament incorrecte i de la provocació, la qual cosa li agraeixo de tot cor. Això vol dir que per a mi aquesta sèrie ara per ara és superior a tot el que s'ha fet.

Family Guy
és crítica extrema, enginy infinit, té un bon traç artístic, políticament, ja ho he dit, és incorrectíssim, l'humor és negre i cítric, també tira de l'absurd, contínuament aplica un surrealisme que recorda els mítics The Young Ones anglesos, és bogeria total i actualitat extrema. Practica una denúncia als WASP (White Anglo Saxon Protestant) i al conservadorisme yankee, però amb una burla i una autocrítica a les febleses de l'esquerra clàssica i pija, tant com també a les misèries socials i humanes. I és precisament per això que aquesta sèrie és gran i absolutament lliure i moderna, talment com, malgrat les seves merdes, el seu país.

Només una pregunta. Us podeu imaginar una sèrie així en algun país on, en termes generals, encara no se separa la religió de la política? Senyal que en aquest cas hi ha salut democràtica. Talment com que, si hi ha ossos al Pirineu, és senyal d'un medi ambient correcte.