dimarts, 2 març de 2010

Bona salut independentista


Aniré al gra. Després de la segona onada de consultes sobiranistes que van celebrar-se al Principat el passat diumenge, podríem dir que hi ha dues maneres de veure, entendre i analitzar aquest fenomen. Per un cantó hi ha la idea de fer un referèndum rigorós i neutral en les opcions que englobi a tota la població, o per dir-ho d'una altra manera, es tractaria d'actuar de i com un Estat. Per l'altre, es tractaria de fer i aconseguir una campanya potent i seriosa sense precedents en aquest país, per la independència de Catalunya.

Fins fa molt poc jo, i penso que el pinyol organitzador d'Osona Decideix també, creia que la primera opció era la possible i la que realment faria tremolar l'establishment. Evidentment, il·lús de mi, malgrat a Osona ho vam aconseguir fent-ho d'aquesta manera amb uns resultats més que satisfactoris, aquest model no és possible transportar-l'ho a la resta del país bàsicament per dues raons: Una perquè els mitjans que tenim no són els d'un Estat, i per tant, mantenir la tensió a la societat durant tant de temps amb el segon partit polític del país fent-hi boicot, és molt difícil fer un referèndum equivalent als "oficials". I dues, perquè la majoria de pobles que ho organitzen, plantegen el referèndum des de l'independentisme (alguns amb barretina i folklore inclòs), o sigui, fan que la mobilització sorgeixi i vagi destinada a l'univers nacional català del poble en concret. Els resultats de les consultes sobiranistes doncs, s'han de valorar a partir d'aquestes dues consideracions. Si ho valorem comparant-ho amb altres eleccions o referèndums oficials, el resultat és evidentment catastròfic, a ningú se li escapa que un 25% de participació és un fracàs, això és així aquí i a la Xina Popular. Només els països subdesenvolupats mantenen aquests percentatges en les seves cites a les urnes. Per tant, és evident que això no es pot valorar d'aquesta manera, puix aquests consultes no surten de cap organisme oficial, pensar una altra cosa és fer trampes, tal com fan molts quintacolumnistes regionalistes i espanyols.

El que tenim sobre la taula doncs, és tal com esmentava més amunt, un fet sense precedents en el separatisme català. No és un referèndum rigorós, però sí una mobilització que aconsegueix somoure la societat, que crea debat i el posa a la palestra comunicativa nacional i internacional, que crea també organització en xarxa en tots els municipis, teixeix complicitats, serveix per exercir gimnàstica democràtica i per empènyer els partits polítics, en definitiva, fa avançar gradualment i amb seriositat el camí cap a la independència. És evident que el proper govern de la Generalitat s'haurà de moure en aquests termes, en el dret de decidir, i aquest és el gran què i la victòria de les consultes.

Així doncs, cal seguir i tenir present que el múscul independentista està fort, a hores d'ara en aquest país, no hi ha cap opció ideològica que pugui igualar el treball i els fets que està aconseguint l'independentisme català. Això va bé companyes i companys, des del 2003 que l'independentisme no para de créixer i tal com diu l'Oriol Junqueras, nosaltres ja hem guanyat la batalla de la raó. Ara bé, hem de ser cauts i intel·ligents, aprendre dels errors i no caure en vel·leïtats i opcions màgiques, si hem arribat fins aquí no és per art de màgia sinó per haver construït un camí ben traçat, reflexioneu-hi. Aquelarres independentistes, salvapàtries, Plataformes tòxiques i organitzacions de consultes com les del Vendrell i Vilanova s'han d'evitar, només són entrebancs, alguns fets sense mala fe segur, però enterboleixen el camí imparable cap a la independència.

Ho dic doncs, per les futures consultes que es faran, si un poble no està preparat sociològicament i organitzativament, no pot fer el referèndum per moltes ganes que hi hagi.

Endavant amb les consultes!

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Hi ha un aspecte que no consideres, l'independentisme no és una sola ideologia

en l'independentisme n'hi ah diverses, jo sóc d'esquerres, i no em fa res organitzar aquestes consultes amb gent de dretes tipus Tena o Carretero, ho dic sincerament, però no els votaré mai perquè la meva ideologia no té res a veure amb la seva, i conec molta gent que pot no votar o fer-ho a partits d'esquerres i votaria decididament sí a una consulta (i més si fos de veritat) però no vol saber res d'aquest personal

l'independentisme abasta més diversitat ideològica i sociològica que el que representen els autoproclamats protaveus del sobiranisme

això com ho quadrem? o anem seguint fent veure que l'independentisme social (que reflecteixen aquests mogudes, i les enquestes, però no els partits existents) és tot pla i es pot ignorar aquesta qüestió? o s'excomuniquen els que no encaixin?

per altra banda, ja em sap greu, però la realitat del Vendrell i Vilanova no es poden atribuir simplement a que hi hagi frikis organitzant, hi ha un problema que és la poca implantació de l'independentisme, i fins i tot del catalanisme, en moltes grans ciutats del país, (i tamnpoc és que Sant Cugat fos un èxit, per dir un lloc amb diferent perfil sociològic) i això no es pot ignorar o mistificar amb quatre exabruptes sobre la incompetència aliena,

Albert B. i R. ha dit...

No crec que un 25% sigui una mala xifra, però tampoc ens hem de perdre en elles. organitzar-les és un èxit. I moltes eleccions "normals", amb tots els mitjans i recursos, per prou feines arriben al 50%.

Eric ha dit...

Anonim, no sé ben bé per on vas, jo he defensat tota la vida que l'independentisme és transversal, jo tampoc sóc de dretes i menys penso votar l'independentisme de Viagra d'en Carretero.
L'únic que dic és que no es poden comparar aquestes consultes amb les eleccions oficials, però alhora hem de saber que són simplement una campanya brutal de l'independentisme català.

Anònim ha dit...

AQUI QUI COI PORTAR LA BATUTA?.
SENSA ORGANITZACIO,UN BON GABINET DELS MITJANS I GENT COM "CAL" TRAPITJANT EL CARRER ON ANEM?.....
JUGANT AMB BCN.