dijous, 7 gener de 2010

22.000

Va ser un dimarts 13 de maig del 2008, potser a causa d'una influència molt propera i poc-moderna, o perquè cada vegada se m'inflava més el pap, que vaig decidir obrir aquest modest bloc de nom Delaguard. Provocació? Ganes de reivindicació tradicionalista? Qui sap, encara és un dilema el de barrejar tradició i modernitat que jo no sé, i ni molt menys l'hi he tret, ni crec que li podré traure mai, tot el suc que conté. El cas és que Delaguard em va semblar una fórmula ben simpàtica i nostrada per rebre-us cada dia aquí.

Diuen que és molt polític i poc musical, segurament que tenen raó, diuen que és un estil directe, a vegades provocador, però centrat, deu ser que jo sóc així també. La veritat és que després de 220 posts i 219 comentaris repartits, m'ho he passat, i m'ho estic passant molt bé fent-lo, veient com hi ha tota una tropa de gent que hi entra i el recomana molt sovint.

Són per tant, més de 22.000 entrades de més de 8.000 persones diferents, de les quals més de 7.000 han estat repetidores almenys un cop. Molt? Poc? psé... la veritat és que tant em fot, i lo important que això ja està fet i no hi ha marxa enrera. Només puc dir doncs, que moltes gràcies a totes i tots per llegir aquests humils posts, i més gràcies encara a les persones que m'hi heu ajudat d'una manera més directe alguna vegada, seguiré fotent-li canya.

3 comentaris:

e ha dit...

propera o popera?
mira que celebrar les 22.000 visites i no fer les 20.000 o 25.000. Fins hi tot en això, has d'anar al revés del mòn?
clicks i clicks doncs! felicitats!

Dies de fúria ha dit...

Endavant! Bona feina!

magicpop ha dit...

Aquest bloc teu em sembla, des del primer dia que vaig saber que existia, gairebé al principi, un punt de referència clau per entendre bona part del passat, present i futur d’aquest país, bé sigui a nivell polític, com social i cultural. El tractament dels temes sempre ha estat, al meu parer, exquisit, tolerant, dur quan calia i, de forma genèrica, molt sensible a una realitat que no ens és gens favorable en molts aspectes, ni per als catalans ni per als amants de la música creativa que vagi molt més enllà del comerç previsible sense substància. Amb la majoria dels temes que has exposat, hi coincideixo plenament i en especial pel que fa al modernisme i la seva repercussió als Països Catalans. En altres no tant però deixa’m dir-te que sempre he notat un raonament ferm que m’hi ha fet, com a mínim, pensar en altres visions. Per posar un exemple d’aquesta empatia, el llibre que ara estàs llegint de l’Andreu Carranza, és un dels meus favorits perquè és un fidel retrat de la meua terra, entre els Ports i l’Ebre, i de la seua història, i el disc que darrerament has adquirit, considero que és un dels millors concerts enregistrats mai pel mestre Paul Weller. Així que per molts anys i espero que segueixis, com fins ara, amb la sorpresa, la tenacitat i la sinceritat políticament incorrecta com a grans qualitats per enfocar els teus escrits.

Salutacions
Àlex