dilluns, 30 novembre de 2009

L'editorial dels diaris (La Vanguardia i El Periódico)


Aquests darrers dies s'han vessat rius de tinta per discutir i explicar el perquè de tot plegat del famós editorial titulat “Dignitat per Catalunya” firmada per 12 diaris catalans (per dir-ho d'alguna manera). L'enrenou ha estat considerable i hem pogut veure també com certs firmants i columnistes molt propers al sobiranisme han fet un paper més que galdós. Intentaré doncs, mullar-me en aquests rius tintats, amb una visió potser més clarivident fruit dels dies que han passat i les reaccions que ja s'han donat.

Primer de tot, vull manifestar que és un gaudi i un plaer veure com Espanya s'enrabia i es desespera amb aquest editorial de mínims, la caverna ha tret el Sant Cristo gros i la “progressia” ha quedat muda, com sempre, a l’hora de defensar la democràcia. També considero important i fins i tot commovedor, veure la unitat i la força, si més no momentània, que transmet l'escrit en qüestió, una unitat dificilíssima d'aconseguir en una societat com la nostra i que s'ha vist reforçada, fent un acte d'equilibrisme i de perillositat, per l'adhesió de certs sectors sobiranistes, una acció que segurament ha fet posar més nerviosos els nostres veïns.

Ara bé, és de vital necessitat denunciar i deixar ben clar que aquest editorial és una jugadeta magistral o a la desesperada de l'autonomisme i el regionalisme català per salvaguardar els mobles -enteneu la seva Espanya-, i llançar l'últim coet del tan desitjat “encaix”. Ho vaig escriure fa uns dies, l'autonomisme és tronat i passat de moda, i ha perdut el tren de la modernitat i la normalitat; és una opció que es valora a la baixa i, com és lògic, els seus guardians, amb molt de poder encara, necessiten posar tota la carn a la graella per defensar el que veuen que se'ls escapa: la seva estimada Espanya de les autonomies i “plurinacional” que ells mateixos han volgut crear durant 150 anys, una Espanya que volien moderna, democràtica i competitiva, una Espanya catalana, una Espanya avançada; en definitiva, una Espanya impossible de fer perquè els mateixos espanyols no l’han volgut fer. Entenc que és molt dur, entenc que per a alguns és la fi del seu projecte i, per tant, del món: és com si una mare abandona la seva filla perquè li ha sortit esguerrada; és complicat, però la vida és molt dura, i només puc dir que sobreviuran (políticament) els que pugin al tren dels nous temps polítics.

Per què aquests diaris han fet aquest editorial? Doncs jo tinc dues possibles respostes:
1. Ells intueixen que l'Espanya testosterònica i garrula trinxarà definitivament l'Estatutet i, per tant, com deia més amunt, l'últim recurs que els queda és treure totes les armes per defensar l'status quo actual, no fos cas, i ara més que mai, que l'independentisme ho acapari tot.
2. Ells intueixen que el TC es comportarà mínimament bé i, per tant, un cop fet aquest editorial (engalipant per carambola a molts sobiranistes), poden sortir com a victoriosos i salvadors de la pàtria, posant així els fonaments d'un nou autonomisme, oferint-nos 20 anys més d'encaix i de peix al cove, condemnant l'independentisme creixent a la banqueta tot esperant millors temps.

No cal dir que aquesta jugada pot fer fallida, puix moltíssima gent l'ha pres com un “s'ha acabat el bròquil” enfront d’Espanya i, ben al contrari d'una defensa aferrissada de l'Estatut, hagi augmentat la sensació sobiranista que es respira aquests dies, tot just coincidint amb la primera i històrica consulta a 161 municipis per la independència de Catalunya. El que està clar és el següent: per primer cop l'autonomisme està nerviós i actua com si el món se li acabés i s'ha llançat a la guerra; per contra, l'independentisme va fent la seva imparable feina i està a l'expectativa per fer l'estocada final (un veritable procés d'independència), un fet insòlit aquest, ja que sempre era l'independentisme que vivia en l'ostracisme i es llançava als lleons sense cap possibilitat d'èxit.

Reseu perquè la sentència sigui "dolenta" per l'Estatut; del contrari, veureu com la sociovergència s'instal•la victoriosa i ben cofoia a Catalunya i a Madrid.



Bona lletra d'en Titot exemplificant la decadència espanyola i autonomista, del disc de Mesclat, Cròniques colonials.

dimarts, 24 novembre de 2009

El Vestit

Deixeble de l'Enric Casasses, pujolsià i bromista com cal, en Josep Pedrals, un dels millors poetes actuals de la nació catalana, també s'atreveix amb la música, bé, de fet ja fa un poc de temps d'això, primer col·laborant en un genial disc amb en Guillamino, titulat en/doll, i ara amb el seu propi projecte de Pop sornaguer, anomenat Els Nens Eutròfics. I és precisament una cançó d'aquest disc, El Vestit, que us la ofereixo com a vídeo clip, aquí al meu bloc. Bon profit, i no us ennuegueu amb la carn!



Per a més informació entreu al bloc d'en Pedrals, que el teniu més avall en la llista dels blocs amics.

divendres, 20 novembre de 2009

Per què cal anar a votar el dia 13?


Article publicat avui en "El 9 Nou"

Per democràcia i dignitat. El proper dia 13 de desembre Osona i altres territoris del principat de Catalunya faran un important pas més en la històrica lluita del poble català per normalitzar el seu futur polític com a nació, no proclamarem la independència ni ara ni l’any que ve, però tot aquest esforç haurà valgut la pena perquè la societat catalana visualitzi que el procés d’alliberament nacional tira endavant incansablement. I sobretot per al que és més important i és la mare dels ous, contribuirem a augmentar la majoria social sobiranista. Ens han precedit molts il•lustres prohoms i gent anònima en aquesta gloriosa tasca, i nosaltres ara tenim a l’abast posar a la palestra de la història el nom d’Osona i de la democràcia contribuint així un xic més en aquest costerut camí cap a la llibertat nacional.

Sabem que aquest referèndum no és vinculant i que alguns partits polítics hi faran cas omís, però hem de tenir molt en compte que tots els règims polítics, tard o d’hora acaben canviant i mai han pogut contra la voluntat ferma d’un poble; els Remences, les Germanies valencianes, la revolta dels vigatans, els fets de Prats de Molló o les multitudinàries manifestacions de la Transició tampoc no eren vinculants ni tenien el permís de ningú, però sí que van aconseguir somoure la societat.

Per sort nostra, aquest país camina inevitablement i decidit cap a l’autodeterminació, els temps de l’autonomisme han quedat enrere i l’opció il•lusa de l’encaix a Espanya ja és paper mullat. El sobiranisme a casa nostra fa temps que està quallant, bàsicament perquè l’Estat espanyol no ofereix cap sortida raonable, i és sobretot amb l’arribada de l’independentisme a quotes de poder àmplies que ha arrossegat la societat i els partits polítics majoritaris (ancorats en el regionalisme) cap al catalanisme i a la possibilitat viable del dret de decidir; o dit d’una altra manera, ha fet que el centre polític (que no ideològic) es desplacés al sobiranisme, fent que des de fa uns 7 anys ençà el xoc institucional entre Catalunya i Espanya sigui cada vegada més gran.

El dia 13 cal anar a votar per superar l’establishment i el cansament polític establert, per normalitat democràtica, per deixar en evidència al senyor Burgaya que va argumentar que ja es consultava el poble votant cada 4 anys, fent així un joc trampós, posant-se a la mateixa alçada de la sacrosanta Constitució espanyola i el seu funest article 8, sabent que l’opció independentista a Espanya està perseguida i ridiculitzada constantment per les lleis i els seus mass media. Sí que hi ha democràcia, sí, però depèn de per quines coses i a quin preu! És curiós veure que a Vic el partit proper a la Falange s’abstingués i el PSC-PSOE votés en contra a consultar al poble. Serà veritat el rumor històric que a Vic els carlins, quan parlem de la nació, sempre han estat més demòcrates que els liberals snobs?

La nostra victòria, la victòria de Catalunya, la victòria de la democràcia, serà anar a votar i tenir una participació alta. El contrari serà engreixar el de sempre, l’autonomisme tronat i passat de moda i el trist espectacle de veure un país mort i adormit.

dimecres, 18 novembre de 2009

1882-1940: Lluís Companys, polític fins a la mort

Avui dimecres dia 18 de novembre tindrà lloc a Vic la inauguració de
l'exposició "1882-1940: LLUÍS COMPANYS, POLÍTIC FINS A LA MORT".

La inauguració serà a les 8 del vespre al Museu de l'Art de la Pell de Vic i comptarà amb la presència del director de la Fundació Irla, Josep Vall.

Aquesta exposició, feta per la Fundació Irla, la fundació d'Esquerra Republicana de Catalunya, ha recorregut durant el
darrer any desenes de ciutats catalanes, i s'estarà al Museu de l'Art de la Pell fins el 30 de Novembre.

No us la perdeu!

divendres, 13 novembre de 2009

2on Aplec Modernista Vallesà



Benvolguda colla,

Tenim el plaer i l'honor de fer-vos arribar el cartell del 2n Aplec Modernista Vallesà.
Ja ho sabeu, hi esteu ben convidats.
A més, us agrairem que en feu la màxima difusió possible entre les persones que considereu dignes i escaients per tan selecta trobada. Com més serem, més riurem!
Apa-li, merci i fins el dia 14 de novembre!

Ah! I aquell mateix dia ja es podran adquirir la reedició de l'exitós recull "Modernisme Aborigen" i l'esperat "Modernisme Aborigen vol.II".

Programa

11'30h: Escuterada Torrista, trobada davant del Casino de la Garriga
(INSCRIPCIONS A: torrisme@gmail.com).

17h: Sessió de Cinema amb El Baldiri de la Costa, amb Joan Capri. Cinema Alhambra de la Garriga.

19h: Sessió de ie-ie català al Bar l'Illot de la Garriga a càrrec del Selector Badabadoc.

23h: Festa Sonada amb Trist Trash Duo + ELS TRONS + Dj No + Dj Zimmer. De franc. A Capi de l'Ametlla, Centre comercial St. Jordi, autovia de l'Ametlla Km. 27

Salut i modernor!!!

dijous, 12 novembre de 2009

En Josep


Els Sánchez-Llibre són com una novel·la barata, no fan ni riure ni plorar, simplement se'ls ignora. El germà que fa de polític, en Josep, d'Unió Democràtica, ha estat avui el protagonista al Congrés espanyol fent un estirabot durant la votació de la LOFCA, la llei que beneeix el finançament de les autonomies.

Que el finançament català no és el que ens pertoca això és més que evident, però que és més del màxim del que es podia aconseguir fruit de l'Estatuet que CiU i PSOE van acordar amb nocturnitat i alevosia, també és una veritat com un temple. Doncs per aquí va la cosa.

Avui en Josep, tot cofoi amb aquelles ulleretes que porta estil 80's, i d'una manera molt barroera, ha dit que la LOFCA assassinava políticament l'Estatut de Catalunya. Home Josep... i la vergonya on l'has deixat avui?? Ja ho sabem que Espanya des de fa 300 anys és un mal negoci per Catalunya, no has pas descobert la sopa d'all, però si la LOFCA avui assassinava el finançament català, què has fet durant els 23 anys que vosaltres heu governat pactant a la baixa amb Espanya?

El més trist de tot, és el que un servidor afirmava més amunt, si avui la LOFCA assassinava políticament Catalunya via finançament, és gràcies a l'esforç inestimable i incalculable del pacte Mas-Zapatero sobre l'Estatut, una llufa que patim i aguantem la gent i els partits, com ERC, que hi vam votar en contra.

Aiii Josep, que cada dia sembles més el teu germà... Una mica de seriositat per favor!

dimecres, 11 novembre de 2009

I'm a Catalan I love freedom



Benvolguts,
Avui 11 de novembre de 2009, a les onze i onze del matí, farà 91 anys que aquesta data i hora ja era vigent l’armistici que va donar per acabada la primera Guerra Mundial i que reestructurava Europa amb el naixement de desenes de nous estats com Finlàndia, Estònia, Letònia, Lituània, Polònia, Txecoslovàquia Iugoslàvia i Hongria.

Per aquest motiu els catalans en un dia i en una hora tan assenyalada serem presents per fer sentir la nostra veu i explicar a la comunitat internacional el cas irresolt català.

Ho podeu seguir en directe per vilaweb.cat i avui.cat

dissabte, 7 novembre de 2009

Dijous Paella and his Catalan Rumba


Dijous Paella, la banda de Rumba Catalana creada pel Titot i en David Estop ara fa aproximadament uns sis anys, farà un pas més en la seva trajectòria fent un concert històric que servirà per enregistrar-lo tant en CD com en DVD.
Avui a la matinada a Manresa, dins la fira de la Mediterrània, els Paella,
deixebles directes del Gato Pérez i dels Ai, Ai, Ai, faran un pas més per engrandir la nostra Rumba i en termes generals per contribuir un xic més a la cultura catalana. L'espectacle, especial per aquest esdeveniment, el faran possible 13 músics (entre ells 4 gitanos catalans) que repassarant tots els èxits de Dijous Paella, ells i ella són els següents:

Àgata Casas: Veu
Albert Vila: Baix
Joanet López: Caixó
Johnny Salazar: Bongós
Marc Serrats: Guitarra
Dani Calabrita: Guitarra
Rafalito Salazar: Guitarra
Eric Herrera: Trombó i esquellot
Miquel Rojo: Trompeta
Pau: Trompeta
Pep Valldeneu: Saxos
Yumitus: Coros i palmes
Petete: Coros i palmes

100% Rumba Catalana sense additius, barreges sense substància i molt addictiva.

dimecres, 4 novembre de 2009

Dissabte totes i tots a Perpinyà!


Programa d’actes del dia 7 de novembre:

* 10h Trobada d'entitats, estands i animacions diverses Plaça de Catalunya
* 13h Dinar (entrepans freds o calents)
* 14h Animacions infantils
* 16h Manifestació "Commemorem els 350 anys"
* 18h Parlaments al Castellet
* 20h Marxa de torxes (del Castellet a la casa Musical)
* 21h Concerts (Casa Musical)

Concerts:

AL TALL
RAPH DUMAS & THE PRIMAVERAS
ALLIOLI CLASH (Pirat's Sound SIstema + Mauresca Fracas Dub)


(entrada 8€)