dimecres, 30 setembre de 2009

Pau Riba, el gran

LA COPULACCIÓ ENTRE UN CASTELL I UNA SARDANA
L'espectacle que Pau Riba va oferir el passat diumenge durant les festes de la Mercè de Barcelona.

Gran!!!! No tinc paraules



El video no està sencer perquè no es pot, per això us enllaço el lloc on el podeu veure: http://www.vilaweb.tv/?video=5811

dimarts, 29 setembre de 2009

Els informes


La mediocritat de la plebs no té límits, l'important és perdre el temps en foteses que no aporten res i desvien l'atenció, mentre tenim el tema de les consultes a sobre la taula. Ara se'n fa una bola neu d'un tema que s'ha fet i es farà tota la vida a tots els governs del planeta. Que un govern faci informes sobre la vida i la societat que ens envolta és el més normal que et pots tirar a la cara, i si no t'agrada, marxes a una illa del Pacífic i fas la teva vida allà sense que ningú t'emprenyi (bé, ni així estaries tranquil).
Pobrets, hi ha gent que es pensa que ha descobert la sopa d'all ara, i criden a la forca als responsables, no serà perquè qui ho fa és el govern català? Ja sabeu que el que faci el govern català sempre estarà mal fet, mentre la resta dels governs del món fan i desfan a la seva manera. És curiós veure la gent que es queixa i es posa les mans al cap, mentre intueixo que si ells fossin els governants farien exactament el mateix, bé, jo us asseguro que ho faria a bastament. Crec que és una pràctica normal i fins i tot necessària, sempre i quan no posis en perill i retallis la llibertat d'expresió de l'individu en concret, com passa i és una pràctica habitual als règims de terror i totalitaris.
Que potser la Rahola i el provincià Puigverd tenen coses a amagar o els hi han tapat la boca? No oi? doncs no passa res. Qui tingui coses a amagar doncs que les amagui i que procuri que el govern no l'enganxi, i punt final.
A més, hi ha informes (dels "inutils") que s'han fet per obligació de llei.
Més treballar i menys rondinar.

divendres, 25 setembre de 2009

La Catalunya decadent


Hi ha aliments que si no els poses a la nevera es podreixen. La majoria dels vegetals si no els regues es moren. Doncs bé, en aquest dissortat país hi comença a haver un estat mental, una manera de ser, una ideologia i uns personatges que estan de davallada, la seva raó de ser ja trontolla i el què és pitjor, el seu ridícul ja és vox populi. Ho observem aquests dies com els representants de la Catalunya petita i poruga seuen al banc dels acusats (Millet, Nuñez...), o com la prensa amiga i els seus periodistes de baixa estofa fan els impossibles per desbancar el millor president de la història del Barça amb pures foteses (serà que tot això és per tapar el debat sobiranista que tenim actualment?).

Aquesta patuleia que ha governat i s'ha ventilat el país durant els últims 30 anys (ei, encara en queden molts, malauradament), que jo he definit moltes vegades com a sociovergència, però que en definitiva el terme que millor els hi escau és el de vassalls regionalistes, està en decadència i estèticament ja fan pudor a trasnochat. És tot un ampli moviment que va sorgir de les cendres del tardo-franquisme i que abraça des de la gauche divine, passant pels filolerrouxistes, pijo-progres i post-comunistes, fins al regionalisme carca montserratí que ha flirtejat masses vegades amb la dreta espanyola. Està clar que encara queden molts Josés Antichs i Periódicos que es vanten de controlar-ho tot, però és molt significatiu que els arguments de por que fa servir questa gent per trinxar l'independentisme siguin calcats als de fa tants i tants anys, no hi ha evolució. O per exemple, també ho és que a l'esquerra regionalista cada vegada li quedin menys intel·lectuals de pes per defensar la seva farsa del federalisme peninsular. El seu gran avalador, en Xavier Rubert de Ventós ja fa temps que va pujar al carro del sobiranisme, i l'últim llibre que es pot considerar un estudi nou en l'ideari socialista és el del gran i conegut filòsof i intel·lectual Miquel Iceta, que no deixa de ser un refregit dels seus penosos últims articles a la premsa.

Doncs això, ara mateix hi ha ideologies que cotitzen a la baixa i n'hi ha que a l'alça; la causa per a la llibertat nacional de Catalunya, amb mètodes cívics, moderns i democràtics, sempre ha estat una causa noble, malgrat aquestes rates ens tractin de radicals i infantils, però el millor de tot és que aquesta causa comporta la força de la raó enfront les excuses barates dels provincians, o sigui dels vençuts mentalment.

Ara hi ha un tren nou de trinca, però que ve de molt lluny que es diu independència, ara l'avantguarda es diu independència, ara el regionalisme, per no dir l'espanyolitat, és friqui i passada de moda, i l'estètica moderna es diu independència.

Evidentment les CUP i ERC i l'entorn sobiranista ja hi són a dalt des de fa temps, Convergència hi té un peu, enhorabona i benvinguts, els sociates, potser no tots, ja l'han perdut, de fet no havien ni comprat el bitllet, només falta veure el lamentable espectacle (amb cara de pomes agres inclosa) que estan protagonitzant els alcaldes i dirigents del PSC boicotejant la mesura més democràtica que es fan i es desfan: Consultar el poble.

La riallota del país i de l'article com sempre se l'enduen els d'ICV, aquests en teoria estaven dalt del tren i han saltat quan estava en marxa per anar a collir floretes, no fos cas que perdessin el poc poder que els hi queda. Un fet insòlit el d'aquests noiets i noietes.

Definitivament el centre polític, que no ideològic, de Catalunya es desplaça a marxes forçades cap al sobiranisme, o sigui cap a la normalitat.

Bon cap de setmana!

dilluns, 21 setembre de 2009

El Mercat al sac.

Ja tenim la 21a edició del Mercat de la Música Viva de Vic al sac, i la veritat és que no puc fer res més que felicitar a tota la gent que hi ha estat involucrada. Un bon any, sí senyor! Jo, malauradament l'únic dia que hi vaig assistir (la feina!!), el vaig poder gaudir, divertir-me i frapar com pocs anys. La vesprada va començar amb lo Belda amb la senyoreta Sílvia Ricard, original, enginyós i divertit, tal com és ell. Bé, paro perquè se'm veurà el llautó. Tot seguit ens vam desplaçar al Vigatà on el gran astre intercomarcal Quimi Portet, presentava el nou treball. Què us puc dir d'ell que no sapigueu ja, doncs... mira, saps què? llegiu aquesta entrevista a l'Avui i ja n'hi haurà prou: http://www.avui.cat/cat/notices/2009/09/_8220_qui_no_es_extremista_es_un_irresponsable_8221_70386.php. Bé, l'actuació fou genial, senzilla, i amb la dosi perfecte de surrealisme, tot embolicat amb uns mig -tempos (marca de la casa) molt ben travats. A més, hi ha quelcom que enganxa i el fa singular, és l'aureola catalano-surrealista que desprèn a dalt l'escenari i la seva sornegueria tant nostrada. Ho comentàvem amb l'excel·lent companyia que tenia al costat; podria ser tranquil·lament un bon grup anglosaxó, però un grup més. El què el fa especial i proper però, és exactament això que acabo de comentar.
Sense ni temps de sopar, vam enllaçar amb els Mazoni a la Plaça Major. Senzillament explosius, un gran concert. El Pop català està d'enhorabona amb grups com el d'en Jaume Pla. Si això segueix així, el Pop català, versió indie, tindrà llarga vida.
La festa va acabar d'allò més bé a la sala VIP del Mercat, bona gent i bon ambient, ballant sense parar amb els Balkatalan Experience, el millor grup per aquell precís moment.



Quimi Portet. Homes i dones del cap dret. O l'exemple de com fer un gran video-clip amb quatre duros. Felicitats Xef per la part que et toca.

dimecres, 16 setembre de 2009

Suggeriments pel MMVV

Torna el Mercat de la Música Viva de Vic, la ciutat dels sants acollirà un any més el festival més important de música del país. Un Festival de quatre dies que sortosament, des de fa dos anys ja, s'ha reconduït i normalitzat fent que la música nacional i els artistes nacionals estiguin ben representats al costat de les propostes internacionals. Un fet normal que cap país es plantejaria, però que aquí vam patir en excés. Anys opacs i plens d'autoodi.



Doncs sense més preàmbuls, aquí van les meves recomanacions:


Dijous.

-Aramateix: Rock-Folk. PPCC. 23h al Sucre 2.
-Oreka TX: Euskal Folk. Euskal Herria. 23'45h a la Pl. dels Màrtirs.
-Fundacion Tony Manero: Funky. PPCC. 0'30h Sucre 2

Divendres.
-Miquel Gil & Manel Camp Trio. Cançó/Jazz. PPCC. 21h al Cinema Vigatà.
-Roger Mas. Cançó d'autor. PPCC. 22'30h Cinema Vigatà.
-Dr. Calypso. Ska/Reggae. PPCC. 0'15h Plaça Major.
-The Pepper Pots. Ska/Northen Soul. PPCC. 23h. Plaça Major.

Dissabte.
-Musiquetes de la Bressola. Familiar. PPCC. 18'30h Centre Cívic del Remei.
-Carles Belda i Sílvia Ricart. Cançó. PPCC. 20'15h centre Cívic del Remei.
-Dotschy Reinhardt. Cançó/Jazz. Alemanya. 20'30h Casino de Vic.
-Les Yeux Noirs. Música gitana i jueva. França. 23'15h Sucre 2.
-Quimi Portet. Pop Rock. PPCC. 21'45h Cinema Vigatà.
-Franco Luciani. Jazz. Argentina. 0'30h Jazz Cava.
-Mazoni. Pop. PPCC. 22'45h Plaça Major.
-Raynald Colom. Jazz. PPCC. 23'15h Cinema Vigatà.

Diumenge.
-Homenatge a Xesco Boix. Infantil. PPCC. 13h Plaça Major.
-Stay. Pop Psychedèlic. PPCC. 20'30 Pati Institut del Teatre.
-La Vela Dixieland. Jazz-Dixie. PPCC. 19h Plaça Major.

Bon profit!

dilluns, 14 setembre de 2009

Rigor, intel·ligència i unitat!


Felicitats arenyencs!!! No podia començar de cap altra manera tal dia com avui, després de la jornada històrica d'ahir en aquest poble del Maresme. És el primer cop a la història de Catalunya que a uns quants dels seus habitants se'ls hi formula una pregunta així.

Fets com els d'ahir, fan que a molts analistes polítics se'ls hi enfonsi tots els seus fulls de ruta i tota les seves teories de país, fins hi tot, crec que a nosaltres mateixos (els independentistes de pedra picada), ens ha sorprès com ha anat tot plegat. Ho comentavem l'altre dia amb l'amic Miquel Macià a Vic; els canvis polítics en la política moderna poden tenir girs inesperats, els règims, els països i els seus models poden canviar de la nit al dia. Ell em posava l'exemple del mur de Berlin que es va ensorrar i darrera d'ell tota una nefasta visió de la vida, sense que ni els soldats allà presents tinguessin temps ni d'anar a pixar. Ziiiiiiu... vist i no vist.

Doncs bé, ahir a Arenys de Munt no és que passés quelcom per què avui visquem millor, el que va passar és que aquest poble s'ha erigit com a punt d'inflexió i de partida per a molta gent i sobretot per als partits polítics. No tot pot ser igual després que el gran tabú de la societat catalana es portés a terme sense problemes. La independència ja no porta banyes i cua per a molts regionalistes, sinó que es presenta ben viva i alegre, i això no té preu.

Per què ha passat tot això? Doncs perquè a Arenys hi ha hagut uns polítics ferms que han fet tornar per un dia la dignitat a la política, i sobretot perquè l'Estat espanyol, fent gala de la seva nul·la intel·ligència, s'ha comportat com un garrulo, com un quinqui, i és clar, ja se sap com acaben aquests espècimens; a la presó, punxant-se, pegant a la dona i barallant-se pels llocs, vaja... perdent a la vida.

Per tot això, faig una crida al sobiranisme català perquè actui i traçi una estratrègia amb el màxim rigor, intel·ligència i unitat, davant el repte que se'ns ha plantejat. No m'agradaria veure a partir d'ara dins al gran ventall de diferents postures que hi ha al nostre sobiranisme, com als uns els hi comença a tremolar les cames i als altres vulguin tirar pel dret sense rigor i fora del sistema. Serenitat companyes i companys, que el país és molt complex i Catalunya no és només Arenys de Munt, també existeixen Bellvitge, el Raval, Ca n'Anglada, Balàfia, Ca n'Espinós o Zona Franca.

Tal com deia la magnífica pancarta de les CUP entrant a Arenys de Munt: Perquè tenim seny, independènSia.

dijous, 10 setembre de 2009

Bona Diada reivindicativa.

Visca Catalunya lliure!!




"No és un aixoma matemàtich, ni un article de fe, ni un dogma religiós, que Catalunya puga a tornar a ser un Estat com en temps dels comtes, y una república. ¿Qui posa barreras á la inmensitat del mar ó cadenas á las alas dels vents?"
Josep-Narcís Roca i Farreras. L'Arch de Sant Martí núm. 172, 25 de juliol de 1886.
(Primer teòric de l'independentisme català).

dimarts, 8 setembre de 2009

Marxa dels Vigatans 2009


La setena Marxa dels Vigatans ja està en marxa, tot un reguitzell d'actes de molt pes i solemnitat prendran el protegonisme durant tota aquesta setmana a la nostra comarca.
Si podeu no us perdeu els actes del dia 10 a Vic.


Dimarts 8 de setembre

Hora: 19.30h

Lloc: Plaça de la Torre de Don Carles (en cas de mal temps es farà a la sala de plens de l'Ajuntament). Taradell


Conferència a Càrrec de Mn. Antoni Pladevall. “Persones o herois de la Guerra de Successió que no hem d'oblidar: Francesc Sans, Miquel i de Mont-rodon”.

Organitza: Columna Francesc Sans Miquel i de Mont-rodon. Comissió 11 de setembre Osona.





Dimecres 9 de setembre

Hora: 20h.

Lloc: Biblioteca Municipal de Manlleu (Espai Bisbe Morgades). C. Baixa Cortada, 1 1r. Manlleu

Conferència sobre la Guerra de Successió a càrrec de la historiadora Neus Ballbé: Els Vigatans i l’alternativa a Felip V

Organitza: Comissió 11 de setembre Osona. Òmnium Osona

Col.labora: Ajuntament de Manlleu-Cultura. Biblioteca Municipal de Manlleu.




Dijous 10 de setembre



VII Marxa dels Vigatans.

18.00-20.00/ Calldetenes, Centelles, Tona, El Brull, Viladrau, Taradell, Folgueroles, Gurb, Malla, Roda de Ter, Masies de Roda, Muntanyola, Sant Julià de Vilatorta, Santa Eugènia de Berga, Sentfores-La Guixa, Vall del Ges, Moià, Sant Hilari Sacalm i altres poblacions: Sortida de columnes de vigatans i maulets cap a Vic. 18.45. Santa Eulàlia de Riuprimer (Plaça de la Rectoria):
Lliurament de la Flama del pacte dels Vigatans a la columna vinguda de Vic i arrencada de la Marxa.

21.30. Vic (monument a Bac de Roda): Arribada de la Flama i els Penons dels Vigatans amb les columnes. Homenatge a Francesc Macià, Bac de Roda, lectura del Romanço del Bac. Encesa de les torxes amb la Flama i represa de la Marxa pel nucli antic.

22.00 Plaça de la Catedral: Arribada de la Marxa dels Vigatans. Homenatge a Antoni Pladevall. Diàleg del compromís infant-homenatjat. Crema del Decret de Nova Planta per part del nouvingut.
Himnes.

22.30. Gegants i castells. Entrepans i begudes de la terra. Concert del Belda i el conjunt Badabadoc.

Organitza: Comissió Onze de Setembre Osona.



Honor i glòria als nostres caiguts!

dilluns, 7 setembre de 2009

Endavant les atxes!


Es creen estratègies, es fan documents i fulls de ruta, discursos i discusions per si un és més troskista o més maoista o directament liberal, o si el color de l'estalada ha de ser rosa o verda, però de cop i volta tot això s'esfondra com un castell de sorra i el que marca l'agenda sobiranista és una consulta (que no referèndum) d'un bonic poblet costaner, gràcies també bàsicament a la resposta garrula d'un Estat de delinqüents. Doncs sabeu què us dic, que malgrat l'independentisme sempre funciona a estracanades i no amb una estratègia marcada, endavant les atxes amb les consultes municipals (amb intel·ligència i jugant bé les cartes), però endavant, i que passi el que Déu vulgui. Pressionant per baix amb aquestes consultes posant en escac la democràcia espanyola, i apretant per dalt amb la Llei de Consultes encara arribarem més lluny del que ens pensàvem.

Artur Mas, i que no serveixi de precedent, té tota la raó quan diu que tot plegat ha agafat una volada inesperada i desproporcionada, jo li contestaria però que ara mateix el que em fa més por de tot plegat és que les tesis i les idees que va marcar l'Àngel Colom en el míting d'Arenys de Munt, com a representant de CDC, siguin paper mullat pel seu partit per la mateixa raó de que tot s'ha precipitat de cop i volta. Vindran els tremolors de cames ara la Casa Gran del catalanisme? Ho veurem en breu. Espero i desitjo que no sigui així, puix ja hem vist que amb unitat ferma podem arribar a fer molta por, més por que la lluita armada del País Basc. Reflexioneu-hi.

Sobre el míting unitari del passat dia 5 a Arenys, on jo hi vaig ser present també, només us diré que va ser absolutament emocionant, històric i molt ben fet. La conclusió que hi trec de l'històric acte és que aquella foto insòlita de totes les branques del sobiranisme polític català junts sota el gran objectiu del nostre poble, és la única formula que pot fer trontollar l'Estat espanyol.

Que discutim i tinguem visions diferents? Evidentment! Que governem a ajuntaments, Generalitat o a on sigui amb qui ens convingui en aquell precís moment? Està clar. Que fins hi tot ens separem i fem escissions? Fantàstic! Ens hem de treure aquesta maleïda idea stalinista del partit únic. Si una parella es separa és perquè no s'aguanta, si segueix unida llavors van mal dades. La gent ha de fotre el que vulgui i fer les capelletes que vulgui, però sense posar traves a l'altre i menys anar-hi en contra, llavors uns i altres respirarem millor, viurem més feliços i treballarem més bé, fins que ens trobem al final dins l'objectiu compartit, com va passar a Arenys.

Doncs això, aprofito aquesta reflexió, per reclamar al conjunt del sobiranisme català, que en aquest 11 no fem més el freaky muntant drames a la grega i espectacles garrulos, i que cadascú visqui la Diada amb reivindicació, alegria i tranquilitat. Entre tots ho farem tot.

dimecres, 2 setembre de 2009

Pros i contres a Arenys de Munt

A la bonica població d'Arenys de Munt s'hi ha muntat un bon pollastre, un pollastre que pot sortir bo o esgarriat.

En aquesta consulta, que no referèndum, hi ha pros i contres, certament com en totes les coses d'aquest món, però sobretot penso que aquest fet hauria de servir per fer un pas més endavant fruit de la intel·ligència i el saber fer. M'explicaré.

Que no és vinculant i no serveix a la pràctica i tècnicament per a res ja ho sap tothom (o espero que ho sàpiga), i que per tant, pot haver-hi el risc que tot plegat quedi com una ejaculació més del perdut poble català, això és evident (l'independemntisme nerviós estarà satisfet, això sí). Però està clar que res del que es fa queda en va, i tal com va passar amb el mig milió de signatures per les seleccions catalanes i les dues grans manis de la PDD (per citar només tres exemples), que van servir com a mínim, o com a màxim, per crear debat, ambient i il·lusió, aquesta consulta del dia 13 també serveix per això i com a màxim per a dues coses que considero importants:

Una, que per fi des d'un organisme oficial s'organitza una consulta democràtica i normalitzada sobre la independència de Catalunya, i el sol fet de normalitzar això ja és una petita victòria. Està clar que ja s'han encarregat que aquest fet normal i natural s'aigualeixi a través d'amenaces (els espanyols només entenen aquest llenguatge), per això demano a tothom que vagi en compte en caure en provocacions inútils, només serviran per desvirtuar aquest acte de normalitat. I la societat és poruga, ja ho sabem...

I dues, considero que, malgrat sigui la cúpula d'ICV i de CiU, i el seu entorn de negocis, els més reticens i covards per portar a terme a nivell nacional aquesta unitat pel dret de decidir, el que han aconseguit els polítics d'Arenys de Munt és envejable i dignificador per a tota, i repeteixo, tota la classe política catalana que s'entesta a ser més partidista que el partit. Ara i durant tota la història de la nostra nació només hem avançat quan hi ha hagut unitat.

Més enllà d'aquestes dues consideracions, penso que després d'Arenys no ens podem permetre el luxe d'anar fent invents del TBO per anar deixant la pixaradeta ara aquí ara allà, i en conseqüència, esmerçar tots els esforços mentals a fer un referèndum potent i legal a tot el Principat dins la Llei de Consultes que ja està en tràmit al Parlament. Una llei que tampoc ens serveix de res tècnicament perquè l'Estat espanyol té l'última paraula, però que us asseguro que el xoc i l'impacte polític i mediàtic tant aquí com internacionalment seria 1000 vegades major que el del dia 13.

Demano doncs, als líders intel·lectuals del sobiranisme, que treballin per fer entendre als precoços de l'independentisme que només amb la unitat (de partits i societat civil), transversalitat i intel·ligència es pot avançar seriosament cap a la sobirania.

PD: De totes maneres, vull felicitar, per la seva valentia, a la CUP, ERC, Independents, MAPA i CiU d'Arenys de Munt. Jo hi seré el dia 5 al míting (em fa gràcia perquè el 75% dels ponents són molt propers a mi), i el dia 13 a donar suport. Endavant!