dimarts, 28 juliol de 2009

Bon istiu! (Al centre del món)

Per a Pujols, Catalunya, i més concretament la Plaça Reial del nostre Cap i Casal principatí, és el centre del món. I per Dalí, que mentalment era deixeble del savi de Martorell, el seu centre del món era l'estació de tren de Perpinyà. Excentricitats a banda, o no, està clar que el nostre poble, fruit de la desgràcia política i social viscuda durant 300 anys ençà, ha potenciat i adquirit un tarannà i una idiosincràcia singular i a voltes sorprenent respecte a altres cultures planetàries. No és fàcil sobreviure a dos genocidis culturals, econòmics i humanitaris i seguir més vius que mai al món modern, jo almenys no conec a cap poble que hagi aguantat res semblant. És curiosa la realitat sublim que fa que en aquest racó de món s'hi pugui trobar un palau gòtic amb una palmera al bell mig, o que siguem el poble més europeu i alhora més llatinitzat, un fet que no pots trobar ni a l'Europa nòrdica i profundament gòtica ni encara menys a l'Àfrica sahariana. És en aquest territori doncs, on la barreja més important i potent de cultures, com la jueva, fenícia, musulmana, visigoda i andalusa, ha donat els fruits més espectaculars. El centre del món.

Doncs bé, si un deia que era la Plaça Reial i l'altre l'estació de Perpinyà, està clar que hi ha un lloc entremig que no només a un servidor li fa les delícies mentals i corporals cada estiu, sinó que és el lloc on les cultures més importants de la humanitat hi van desemarcar per establir-hi un lloc de referència político-comercial. (Perquè sense política no hi ha vida, i sense comerç no hi ha capital per viure-la). Eric Herrera dixit.

Anem al gra doncs, després d'aquesta declaració de principis nacionals, per il·lustar-vos aquest estiu us obsequi-ho amb el que serà, o hauria de ser la cancó de l'estiu catalana, o sigui la que va de Salses a Guardamar i per extenció de Marsella a Gibraltar. Una versió del paraguaià Digno Garcia (1919-1984) a ritme d'Ska clàssic d'un no grup obscur anomenat Garoina XL, que ha nascut de les mans d'un costabravenc i una escandinava, titulada "Costa Brava".

Després de l'espectacular i sorprenent cançó d'estiu, "Vacances a Castelló", de l'actual millor cantautor dels PPCC, Josep Maria Cantimplora, amb el permís de l'Ovidi, i de l'excel·lent cançó del menorquí Miquel Mariano "Verigut", la versionada "Costa Brava" compleix les expectatives surrealisticobarrilaires de la nostra nació.

Bon istiu!!!

dijous, 23 juliol de 2009

Cap a Calella!!


DIJOUS 23 JULIOL:

22:00-SCOOTER MEETING WARM UP AL BARCELONA RUDE CLUB
CS SANT JORDI Selectors
Sala RockSound (Almogàvers 116)
Entrada Gratis


DIVENDRES 24 JULIOL:

16:00- Punt de Trobada a l'Arc de Triomf (Barcelona). Sortida cap a Calella (50 kms)
_________________________________________________
A partir d'aquí totes les activitats tindrán lloc a Calella.
__________________________________________________

21:00- Trobada a l'Estació RENFE de Calella.
22:00- Tropical Party al Xiringuito de la platja.



DISSABTE 25 JULIOL:

Punt d'activitats: Passeig Manuel Puigvert, al costat del Monument a la Sardana

10:30- Inscripcions al Scooter Meeting. Esmorzar pels assitents.
12:00- Inici del Scooter Run Calella. (Ruta d'aproximadament 60 kms). Tornada a Calella.
14:30- Pica Pica.
15:00- Paella popular.
17:00- Sorteig de regals dels patrocinadors.
17:30- Proves d'habilitat. Exposició de les scooters i elecció de les millors motos.
19:00- Entrega de premis.
21:00- Sopar pels incrits (pà amb tomàquet i embotits).

21:30-1:00- Scooterist Party al Passeig.

A partir de les 23:00- Calella Scooter Meeting Party al REVEL'S MUSIC BAR (C/Ramón i Cajal 23) (Entrada gratis)

SCOOTER MEETING DJ'S: DANI ALPHA BOYS + MARK STEWART + ORIOL ONE TOP + BAZZA + AGUSTÍ THE CRAB + PEOLE

Durant tot el cap de setmana, Exposició de fotos i cartells scooteristes per part de Rachel Velocette & Maria Miss Lulu
a la Sala d’Exposicions de l’Ajuntament Vell.



ORGANITZA: CLUB SCOOTERISTA SANT JORDI
COL·LABORA: AJUNTAMENT DE CALELLA

dilluns, 13 juliol de 2009

Sis cosetes sobre el finançament i una de propina.


Per tothom és sabut que els PPCC i en concret Catalunya és un país ocupat, desgastat, enganyat i perdedor, un país amb autoodi que fa que la seva gent s'emboliqui, es baralli i sigui poruga de mena. També és cert que fruit d'aquest estat paranoic i anormal, es desenvolupin estrutures mentals de creació i de savoir faire esplèndides i singulars al món. Doncs bé, partint d'aquesta premisa aquí va una petita reflexió del què ha sigut el desenllaç de la negociació pel finançament:

1. Mai hem de donar les gràcies a l'Estat espanyol perquè ens doni el què ens doni, no només sempre serà injust sinó que el que ens dona ens pertoca.

2. Felicitar ERC i els seus negociadors per haver aconseguit el màxim que es podia aconseguir en un país com el nostre. El què ha passat aquests últims dies es pot qualificar d'històric perquè per primera vegada en 30 anys (o molts més), Catalunya ha plantat cara a l'Estat i l'ha fet rectificar encara que només sigui en públic. És una veritat com un temple que si aquesta negociació l'arriba a portar el PSC amb la seva comparsa ecofeixista o CiU, ara mateix el resultat seria el de sempre, minso i patètic. Els 3.855 milions d'euros aconseguits amb fermesa, però sobretot el model on Catalunya per primer cop sobrepassa la mitjana estatal, no és el que necessita aquest país (això ja ho ha reiterat en Puigcercós), però és el màxim que es podia arribar tenint en compte l'estatuet de fireta que tenim.

3. Gràcies a aquestes molles (potser serien trossets de pa ja), les conselleries i el govern legislaran, o sigui, el país podrà llevar-se cada dia pel matí i tenir unes necessitats socials assegurades, cosa que perillava seriosament si no s'arribava fins aquí. Això és molt important i el sobiranisme normalment no li dóna la importància que té perquè només pensa en l'endemà, en la independència.

4. Ho sento molt, però ras i curt, NO M'HO CREC. No és que no em cregui les xifres d'ERC, sinó que no em crec que l'estat compleixi amb aquestes. Per tant, demano a ERC que per qualsevol incompliment per part d'Espanya aixequi barricades. Per començar, haurem de veure si la LOFCA d'aquesta tardor no toca ni una coma d'aquest pacte.

5. Mediàticament ERC i en Joan han quedat força enfortits. És una sensació que vaig notar de seguida aquest diumenge i corraborada amb gent que no està dins la bombolla política. La gent estava farta i desgastada d'aquest tema i ha vist clarament que amb la fermesa i convicció d'ERC s'aconseguia el màxim que es podia aconseguir. Ja ser que dins la bombolla política i sobiranista (SOM uns friquis, reconeixem-ho), es poden fer mil i una consideracions, de bones i de dolentes, però us juro que a fora la bombolla, on hi resideix la gran majoria de gent, i que a més a més voten!! la sensació és la que he dit abans.

6. Està clar que ERC no pot adormir-se gens ara. El nostre objectiu és el concert econòmic i la independència nacional, i és cert que amb aquesta resolució del finançament, pot costar molt més, per qüestions de comoditat i per no fer més rebombori, arrossegar la gent cap a aquests dos objectius legítims i necessaris per sobreviure com a nació.

I la propina...

S'ha acceptat el finançament, molt bé, però no oblidem que el finançament és una branca, la més gruixuda això sí, però una branca de l'Estatut, la llei mare. Jo demano altre cop a ERC per tant, que aquest cop no hi hagi negociació possible si el TC torna a retallar l'infame Estatut que tenim. Simplement s'haurà d'acabar el bròquil, per dignitat, sinó aquest cop sí que ERC es cavarà la seva pròpia tomba.

dijous, 9 juliol de 2009

El Tour a casa nostra

La cursa més important del món passa per la nostra nació, i això, cam a poble ocupat som i amb problemes polítics s'ha d'aprofitar. Sortim amb estelades i fem veure no només al món sinó també als nostres conciutadants que estem més vius que mai.

divendres, 3 juliol de 2009

Rumba a Montjuïc



Festival rumberu a la muntanya Montjuïc, Barcelona esclatarà altre cop amb la seva música més local i més coneguda arreu del món: La Rumba catalana, un estil propi de tocar la rumba que com diu la cançó, "neix al carrer filla de Cuba i d'un gitanet". Junt amb el Hip Hop és l'unic estil musical del segle XX i de moment del XXI que ha nascut en una metròpoli, o sigui és absolutament urbà.
Allí ens trobarem amb els amics d'Ai, Ai, Ai, Los Fulanos (Boogaloo i Latin Soul a tope) i un vell amic, el senyor PD Capità Swing punxant rumba de totes les èpoques.

No us ho perdeu!
Rumba catalana, patriomoni nacional!