dimarts, 26 maig de 2009

Senyores i senyors, quin Barça!

Avui a Roma, la ciutat eterna i la ciutat on va néixer el dret occidental hi tindrà lloc un dels esdeveniments socials més importants del món, la final de la Champions.
Avui el president de la Generalitat, el nostre president, malgrat l'inquilí actual no s'ho acabi de creure i tingui pinta de conserge trist i gris, serà un convidat oficial amb tots els seus ets i uts a l'estadi Olímpic de Roma.
Avui la llengua catalana, la llengua de Ramon Llull, d'Ausiàs March i del Capri, la llengua mil·lenària parlada per milions d'europeus però prohibida i subjugada, serà també oficial en aquest esdeveniment d'importància planetària.
Avui la bandera dels quatre pals, un dels primers símbols heràldics del món i ensenya de la nació catalana completa, serà vista per milions i milions de persones d'arreu. I per postres ahir, la policía d'Espanya, a través d'un dels seus sindicats, la Confederacion Española de la Policia (CEP), ha posat el crit al cel perquè considera un "menyspreu gratuït" amb rerefons polític el fet que els efectius de Mossos d'Esquadra que es desplacin a Roma en el marc del dispositiu de seguretat de la final de la Champions tripliquin els de la Policia Estatal espanyola.
I tot això gràcies al F.C.Barcelona, al nou Barça, el Barça del senyor Joan Laporta. Un Barça catalanitzat, un Barça modern i gens freak (ja m'enteneu, Nuñez, Gaspart, tribuneros, Giralt, Reyna...), un Barça campió.
Demà guanyarem, i Espanya, el país dels garrulos, sabrà que la victòria no és seva, i aquesta és una de les grandeses dels catalans, la grandesa i la capacitat de fer grans empreses que en el fons no són ni seran mai espanyoles.

VISCA EL BARÇA CAMPIÓ!
VISCA EN JAN LAPORTA PRESIDENT!
VISCA CATALUNYA LLIURE!

dijous, 21 maig de 2009

Jo, Junqueras


Aquesta nit comença la campanya per les setenes eleccions al Parlament Europeu. Unes eleccions que comencen a agafar cada vegada més interés malgrat que les previsions de participació es mantinguin baixes. Si dic que agafen més interés és senzillament perquè cada vegada més a Eupora es decideixen coses d'alt contingut per a nosaltres, per tant, no hi ha cap més remei que prestar-hi cada volta més atenció.
Però bé, anem al gra, expliquem el què està passant aramateix aquí. Com sempre per marcar la nota i per quedar com un autèntic Estat retrassat, Espanya ja ha fet de les seves. Amb aquella intolerància tant habitual que els caracteritza, ja han il·legalitzat una candidatura política, Iniciativa Internacionalista, és que no poden! és com el yonki amb l'heroïna. Evidentment doncs, podem dir que (1) les eleccions ja no són del tot legítimes i (2) l'Estat Espanyol no és legítim a Europa. És clar que no ho serien d'altres Estats també, però el cas d'Espanya, és un cas singular de reincidència continua, vulgaritat i maldestre. Són com els tontets del grup. Amb menys de 30 anys Espanya ja aconseguit fer un cop d'Estat, prohibir dos diaris, il·legalitzar varis partits polítics, crear un grup armat i matar ciutadant seus enterrant-los amb calç viva, torturar a les seves presons i estar condemnat per l'Alt Tribunal europeu, protegir el seu cap d'Estat d'una manera infantil i desproporcionada, trinxar la costa llevantina passant-se pel forro totes les directrius europees, mantenir l'únic conflicte armat a l'Europa occidental, crear una via morta de Madrid a Sevilla mentre el seu eix més potent econòmic, el mediterrani, es mor de fàstic i basar la seva economia a cop de totxo, de funcionari i de gandul. Un bon currículum, sí senyor!
Doncs bé, no us haig de dir que per fer autènticament front a tot això, només tenim una opció, i aquesta és l'Oriol Junqueras. Bàsicament per dues coses:
Una perquè els dos ninots que han posat el PSC i PP no només no serveixen per a res sinó que van contra Catalunya, el Romeva el problema greu és el seu partit encara que ell, malgrat presentar-se com a catalanista, estar a les beceroles del sobiranisme, i el Tremosa la veritat és que és bo, molt bo, i desitjo que facin coses conjuntes amb el Junqueras (segur que les faran), però encara representa la Catalunya regionalista.
I dues, perquè l'Oriol si no el coneixeu, haurieu d'intentar encara que sigui només un cop sentir-lo. Mireu, jo estic fins al cap d'amunt de mítings, xerrades i presentacions, ja ho sabeu i com molts de vosaltres també, doncs bé, últimament he tingut l'oportunitat de gaudir-lo dos cops i la veritat és que m'ha corprès. És bo, molt bo, senzill, intel·ligentíssim, clarificador i és un patriota de pedra picada. Aire fresc per la política i un baló d'oxigen per a ERC, que ja s'ho mereixen.
Catalanes i catalans que voleu dignitat per a la nostra nació a l'exterior, voteu Junqueras.

dimarts, 5 maig de 2009

Per fi tindrem un centre dreta sobiranista?

Ha passat el que havia de passar, Euskal Herria ha perdut, almenys momentàniament però sí que malauradament crec que per un temps considerable. Primer van ser els sociates navarresos donant la presidència contra tot pronòstic i amb una vergonya aliena espectaular a l'UPN, i ahir van ser els sociates bascos a Vitòria fent un front ultra espanyol per entrar a Ajuria Enea gràcies a les trampes, talment com si juguéssin al pati de l'escola.
El territori dels bascos, salvant les distàncies, ha caigut talment com el 1937 i l'espanyolisme ferotge ha tornat a entrar per governar-lo, deixant sola altre cop enfront l'Espanya uniforme, la nostra pàtria, Catalunya (Això és significatiu, sempre cauen ells primer).
Si dic que han deixat sola Catalunya és perquè suposo que la gent podrà trobar les diferències entre un govern del PSC amb un partit demòcrata i independentista com ERC i un govern del PSE (tenint en comte que és un partit ple de rancor i d'odi) amb un partit ultra com el PP basc. Qui no vegi les diferències és que senzillament no les vol veure.
Doncs això, tal com va passar en aquells anys sembla que el final s'acosta, la línia vermella (aquella tan desitjada per l'independentisme) per fi es veu a l'horitzó i ens pot portar al final del drama com el 39, torno a salvar les distàncies, o sigui, anorreats i espanyolitzats completament, o haver après la lliçó i intentar perquè sigui la vegada definitiva per a dir: Adéu Espanya.
Doncs per aquí vaig. El què ha passat a Euskadi podria anar bé per una qüestió que sembla que també estigui succeïnt a casa nostra, que el PNB amb tots els seus empresaris, després de l'abaixada de pantalons de l'Ibarretxe tirant-se enrera amb el referèndum i anant al desert de la oposició veient el què els hi cau a sobre, esclati i aposti definitivament i de veritat, per saltar el mur de l'autonomisme.
A Catalunya, la jugada doble és la d'ERC, malgrat que en un tant per cent elevat no hagi sortit rodona (ningú és perfecte i la política de govern és dificil companys!). Per un cantó veure un espanyol com el Montilla defensant que la llengua pròpia de Catalunya és el català davant els Ciudadanos (un fet insòlit), per tant acostar el PSC i la seva patuleia a les institucions catalanes, que no al sobiranisme. I atenció! per l'altre, fer tornar gradualment i cada cop més sobiranista el centre dreta català (una altre fet insòlit), estic parlant, és clar, de CiU i tots els seus acòlits. Això s'està notant cada vegada més i és bo, no ho dubteu. La història ho jutjarà, i n'estic segur que ho jutjarà així.
També és cert que no tinc ni la més remota idea de com acabarem, però la intenció és aquesta i s'havia de provar.
Per tant, companyes i companys paciència i menys rondinar perquè a l'hora de la veritat a la taula d'en Bernat qui no hi és no és comptat, o sigui, qui no estigui d'aquí pocs anys (la línia vermella) per un procés sobiranista per ell farà. I jo de moment compto amb ERC, les CUP i el sobiranisme civil per molt freak que sigui, a veure si CiU es desperta i també salta el mur, tant de bo!
Si això fos així, haver-los enviat a la oposició haurà estat un gran encert.



Safanòria

Voleu gaudir i escoltar un grup músical eclèctic? Underground? Avantguardista? En català i desacomplexat? Aquí el teniu.
Safanòria és un grup de quatre persones molt diferents però amb forces connexions musicals semblants. Ara acabem de treure el nostre primer treball només en vinil i la veritat és que val molt la pena escoltar-lo. Pop, Rock, Reggae amb pinzellades jazzistiques i sobretot molt negre, malgrat el disc sigui taronja.
Com el podeu aconseguir? Doncs no ho sé, si el voleu me'l demaneu a mi i ja veurem com us el passo. És el què té ser underground (a vegades).



www.myspace.com/grupsafanoria

dilluns, 4 maig de 2009

Guardiola, un nou geni català


Deia Pujols que el Mediterrani era el bressol de la civilització i ho concretava d'aquesta manera: Grècia va donar al món l'art clàssic (i va satisfer d'una vegada per sempre l'ideal estètic de la humanitat) -la Bellesa-, Roma va crear el Dret (i va donar el dret clàssic amb què va saciar l'ideal ètic dels pobles)-la Bondat- i Catalunya serà la terra destinada a fundar el classicisme científic. És a dir, a realitzar l'ideal dialèctic dels homes. -la Veritat- [...]
Que Catalunya aporti la Veritat al món, o sigui la dialèctica, la pau i la bonhòmia entre els homes i les dones del planeta, ens ho podem prendre com una broma, però la veritat és que els fets canten per si sols i la realitat s'imposa:
El Bisbe Oliba impulsor de la llengua catalana i personatge clau en l'Europa del tombant del mil·leni, s'inventa La Pau i Treva de Déu, el que podríem dir el primer tractat de pau de caire popular.
Arnau de Vilanova, el metge dels Reis i icona dels alquimistes, se'l considera l'autor de la primera obra sobre higiene social de l'Edat Mitjana, una època molt convulsa pel que fa a les malalties i les pestes.
Ramon Llull, un dels més grans pensadors sobre filosofia, ciència i teologia de la història, és el primer a fer una obra cientifica en llengua no llatina, per tant en català.
Les corts catalanes, el precedent de la Commonwealth britànica.
Gaudí, el mestre de la catedral de la humanitat, la Sagrada Família, i de l'arquitectura en general, Dalí, Pujols, Monturiol, Ferran Adrià, Pau Casals... N'hi ha molts, molts i molts, per això i per entendre la importància del què us parlo us recomano la lectura del llibre d'en Josep Trueta, L'esperit de Catalunya.

Doncs bé, el poble català acaba de descobrir un nou geni mundial, en Pep Guardiola, nat a Santpedor (El Bages). Jugador i entrenador de futbol, l'esport rei de la societat, crec que ara no en som del tot conscients del què està fent aquest home però la història posarà les coses al seu lloc, com gairebé sempre. Estic segur que ell passarà a la història del futbol, o sigui de la nova religió, com a un dels millors entrenadors i estrategs, i impulsor del nou futbol modern.
Un cop més doncs, el geni català s'imposa al món, malgrat tenir un Estat en contra (potser aquesta és la gràcia), i aporta la bondat, el progrés i l'estètica a la humanitat.
El poeta Salvat-Papasseit deia que el clima fa l'home i Pujols exclamava Visca Catalunya, morin els catalans, justament per dir (deixant apart la provocació) que aquest territori té quelcom d'especial, per un seguit de coordenades geogràfiques culturals i històriques, així, encara que mori tota la seva gent en tornarà a sortir de semblant. Som un poble micològic.