dilluns, 30 març de 2009

Sobre la futura llei de consultes


Ahir finalment va esclatar la notícia que molts esperàvem, la llei de consultes populars que està preparant el govern de la Generalitat de dalt, tira endavant gràcies a ERC i el conseller Ausàs malgrat el mal ambient que provoca al si del govern i les traves que hi estan posant els sociates. Una llei d'aquestes d'entrada mai pot ser dolenta, bàsicament perquè aporta democràcia i claretat a una comunitat de ciutadants, i facilita la participació ciutadana provocant un xic més de convergència entre el poble i l'administració, un fet tant escàs a hores d'ara.
Ara bé, com que estem en un país anormal, políticament parlant, el fet més valuós d'aquesta llei que és el democràtic, malauradament no estarà del tot complert perquè és l'estat espanyol qui tindrà la última paraula per decidir si deixa fer o no el referèndum. Fruit d'això faig dues reflexions:

Una és que, companyes i companys, això és el que hi ha, punt i final. Catalunya és una regió d'un estat no democràtic i com a comunitat que ha perdut totes les últimes guerres contra l'estat als últims 300 anys fa que la situació sigui així i no hi ha res més a parlar.

L'altra és que, companys i companyes, la nació i l'estat català s'ha d'anar construint a base de petits i gans xocs amb l'estat opressor, i aquí és on rau la importància d'aquesta llei. Amb unes quantes signatures o amb una majoria relativa del parlament es podrà plantejar, de veritat i amb la força de la llei a la mà (un fet insòlit a casa nostra), un referèndum per l'autodeterminació del poble català, creant així un estat de tensió continuat. Si aquest va acompanyat d'unes majestuoses mobilitzacions i campanyes tant interiors com exteriors, el que comportarà serà que el mal dit problema català pugui arribar a agafar dimensions d'autèntic xoc de sobiranies amb Espanya. I així presentar-nos davant d'Europa i els EEUU com a poble que no renuncia a res i que demana una solució urgent a la anomalia política que patim. Llavors... les coses segur que mai més tornaran a ser iguals que abans, i vés a saber si tot va a bon port, com Estònia, Lituània, Kosovo...

Una crida als rondinaires habituals i al català emprenyat. Si encara ara no he sentit dures crítiques al Sinn Fein del Gerry Adams i Martin McGuiness, pel paper i la paciència que estan tenint, desprès de 10 anys dels acords del divendres sant, no podré entendre dures crítiques i trinxades generals a ERC i a aquest projecte de llei tant important i únic a la història del nostre país.

No podran davant un poble unit, alegre i combatiu!

divendres, 27 març de 2009

En defensa del dret de decidir de la nació catalana

EN DEFENSA DEL DRET DE DECIDIR DE LA NACIÓ CATALANA,REBUTGEM LA LEGITIMITAT DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL ESPANYOL

AHIR ES VA PRESENTAR EL MANIFEST “EN DEFENSA DEL DRET DE DECIDIR DE LA NACIÓ CATALANA,REBUTGEM LA LEGITIMITAT DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL ESPANYOL”


La Plataforma pel Dret de Decidir (PDD) ha presentat en roda de premsa un manifest de rebuig a la legitimitat del Tribunal Constitucional (TC). El seu contingut és el fruit de diverses reunions mantingudes amb les principals organitzacions cíviques, culturals, sindicals, socials i polítiques del nostre país amb l’objectiu de preparar les diverses accions de resposta a la sentència del TC.

Durant la roda de premsa, s’ha fet èmfasi en els dos grans eixos d’accions i possibles mobilitzacions de la PDD: la sentència del Tribunal Constitucional en contra de la decisió del poble de Catalunya i el finançament. La PDD, amb el seu objectiu de fer la funció de paraigua de totes les entitats i persones que volen treballar pel dret de decidir, està en contacte constant amb tots aquests actors amb qui analitza el context i alhora, pensa les diferents activitats a dur a terme durant els propers mesos. Així doncs, aquest manifest presentat avui – que també assenyala la preocupació per la crisi econòmica i la manca de finançament - només és el primer pas i, en cap cas, la PDD descarta la possibilitat de convocar noves mobilitzacions. Caldrà confirmar-ho durant les properes setmanes.


Representants d'entitats i partits durant la roda de premsa a l'Ateneu barcelonès.

dimarts, 24 març de 2009

La Bellesa, la Bondat i la Veritat


Montpeller

Entre els anys 1939 i 1942 Francesc Pujols viu exiliat a la Catalunya Nord i a Montpeller. No obstant això, la seva activitat intel·lectual prossegueix. Pujols continua desplegant el seu projecte filosòfic de reconciliació de Plató i Kant a través de la tradició filosòfica catalana i anota els seus resultats en diferents articles. És l'any 1941, a Montpeller, quan resol la definició de la Veritat i, d'aquesta manera, culmina les definicions bàsiques de la seva obra. A més, Montpeller esdevé la ciutat històrica de la filosofia catalana. Ramon Llull hi havia presentat l'inici de la seva obra i August Comte, que era fill d'aquesta ciutat i a qui Pujols ubica com a branca occitana de la filosofia catalana, és qui havia creat el "sistema positivista" o "religió de la ciència". Per tant, a Montpeller comença la filosofia catalana amb Ramon Llull (i després continua amb Sibiuda), adquireix noves perspectives gràcies a Comte (que és el pare del positivisme)i es reunifica en Pujols. I això és de vital importància perquè Montpeller és una ciutat dels Països Catalans amarada de mediterranitat, i el Mediterrani és el bressol de la civilització occidental: Grècia va donar al món l'art clàssic (i va satisfer d'una vegada per sempre l'ideal estètic de la humanitat) -la Bellesa-, Roma va crear el Dret (i va donar el dret clàssic amb què va saciar l'ideal ètic dels pobles)-la Bondat- i Catalunya serà la terra destinada a fundar el classicisme científic. És a dir, a realitzar l'ideal dialèctic dels homes. -la Veritat- [...]
[...] La humanitat desplega tot el seu potencial quan desplega la Bellesa, la Bondat i la Veritat, i l'ésser humà desplega tota la seva intel·ligència quan treballa en pro d'aquetst ideals. Ara bé, per a fer-los possibles calen dues coses: separar la moral de la religió i mirar de com obtenir una visió completa de la realitat. Aquestes són les dues grans tasques per Pujols.

Pujols, actualitza doncs la filosofia catalana i crea la Religió Científica Catalana, que no és com les conegudes religions ortodoxes i ni molt menys basada en les supersticions, sinó que és la ciència del tot (Pantologia), que es basa en l'estudi i la recerca de la realitat.
Per això crea un logo per explicar de la manera més Pop i senzilla el seu sistema filosòfic: L'Escala de la Vida, una escala de cinc graons que signifiquen el món vegetal, el protozoic, l'animal, l'humà i l'àngel com a metàfora de l'evolució de l'esperit.

És per tot plegat que per a Pujols la Sagrada Família de Gaudí és el símbol i la catedral, de la Religió Científica Catalana. [...]
En primer lloc, doncs, l'arquitectura i el geni de Gaudí mostren que, de l'observació científica de les formes de la natura, en pot rebrostar una obra d'art i una sensibilitat humanes renovades. Una nova afirmació nietzcheana de la vida i del pensament.I el segon missatge que ens transmet aquest símbol és la necessària catalanitat d'aquesta "religió pujolsiana". Això vol dir que per ser cosmopolita no hem d'adoptar allò que d'altres han creat o dit sinó crear per fer veure als altres que la nostra personalitat és tan forta com la seva i que del diàleg comú, en sortirà una civilització més forta. En contra del noucentisme orsià, dirà que no cal mirar Europa per ser més civilitzats sinó comprendre que ja som Europa. [...]
[...] La Sagrada Família, doncs, és el símbol d'un nou model de civilització català que és universalitzable. I això vol dir que és el nou símbol de la religió catalana, que és una relgió científica. D'un nou model de civilització que s'aferra en tres grans personatges que es retroben en un mateix país i moment històric: Ferrer i Guàrdia, Pujols i Gaudí. Perquè tots tres comparteixen un espai de civilització en què hi ha un compromís a favor de la llibertat. I això vol dir: un model que en ocasions és proper a l'espiritisme, que moltes vegades és netament sobranista i que cerca un nou model educatiu. No en va, és gràcies a ells que Catalunya es converteix en la terra de l'avantguarda arquitectònica, educativa i filosòfica.
Textos extrets, i amb permís de l'autor del llibre: Francesc Pujols i Morgades, el filòsof heterodox, de Joan Cuscó i Clarasó. Publicacions Abadia de Montserrat

Per això som el centre del món. Apa!

dissabte, 21 març de 2009

Dr. Calypso


20 anys! 20 d'anys aportant la cultura musical jamaicana al nostre país, i fent-ho de la manera més nostrada. Aquesta és la gran virtut d'aquesta colla de barcelonins.
Per a mi signifiquen molt, significaven abans de conèixer-los i encara més després d'haver passat uns dels millors anys de la meva història musical.
Els meus amics més íntims saben que hi ha un Eric abans dels Calypso, i un Eric diferent després d'haver passat amb ells durant més de 5 anys.
Aquesta nit hi ha Calypso a l'Apolo celebrant els seus 20 anys, i qualsevol nit hi ha Calypso a cada racó de les nostres vides.


¡

dijous, 19 març de 2009

Mala peça al teler pel comunista


SAURA DIMISSIÓ


Vull posar sobre la taula però la següent reflexió: Per a tothom és sabut que hi ha un xoc entre els comandaments dels Mossos i el conseller d'interior, no s'entenen i m'atreviria a dir que fins i tot hi ha problemes d'empatia. Per tant, posaria la ma al foc que en aquest excés desproporcionat de violència, perpretada aquests últims dies per aquests energúmens i analfabets, s'hi entreveu tota una intencionalitat per posar contra les cordes la conselleria. D'això jo en diria joc brut per part dels Mossos contra en Saura.
Dit això! Evidentment no treu que en Saura ja no toca ni quarts ni hores, fa tota la impressió que està absolutament sol i que cau malament a tothom. Això, és clar, s'ho ha guanyat tot solet.
Saura dimissió, per pallús i incompetent.

Jeff "Tain" Watts

Potència, precisió, rapidesa, tècnic absoluta, aquestes termes són els primers que em surten del cap després de l'exibició d'un dels millors bateristes del món que hi ha actualment. Jeff "Tain" Watts, va ser ahir a la Cava de Jazz de Terrassa dins el marc del festival de Jaç.
Era la tercera vegada que ens visitava aquest home al nostre país, jo l'havia vist feia dos anys amb el trio del Bradford Marsalis al mateix lloc, i la veritat és que la sensació que et queda és que és difícil pensar que hi hagi més tècnica per desenvolupar i més subdivisions per fer en el món de la bateria que les que fa el Jeff.
Un concertàs i una master class alhora.



Aquí el teniu en acció.

dimarts, 17 març de 2009

Bisbes barruts

Aquests monstres de la societat que es fan passar per guies espirituals han tornat a embolicar la troca i a pixar fora de test. La campanya que s'acaben d'inventar els bisbes espanyols no pot ser més monstruosa i demagoga. Comparar el què seria, segons l'escala de la vida d'en Francesc Pujols, un animal que estar al tercer graó, amb un ésser humà que estar al quart, i posar-los al mateix nivell per denunciar, segons ells, que es procura més per un gatet que per un nadó és de bojos.
Aquesta colla de retrògrads que viuen com a reis, els mateixos que es neguen a acceptar els preservatius a l'Àfrica, el continent més castigat per la SIDA, han sortit amb força ara, per pressionar al govern espanyol perquè no tiri endavant la reforma de llei per l'avortament i el dret de decidir de les dones, una llei que no està gens malament, i que estableix límits raonables, segons els casos, perquè les dones puguin avortar.
No entrendré mai com l'església catòlica (i d'altres) que ni tant sols accepta el gènere femení perquè exerceixin de pastores, tingui les santes penques d'incidir en les seves decisions, en unes desicions absolutament íntimes i profundes per a elles.
Jo no en tinc cap dubte, avortament lliure i gratuït!

dijous, 12 març de 2009

Nou bar del rotllo a Vic

Tenim un país ben curiós, mentre molts, moltíssims es manifesten a Brussel·les per tenir un estat propi, unes rates que es fan anomenar ciudadanos enceten una campanya per pressionar algunes famílies perquè triïn l'opció del castellà per escolaritzar els seus pobres fills, així intenten crear una comunitat dividida entre llengües i sentiments, volguent mantenir encara a certa gent, la condició d'immigrant i/o ocupant.
I mentre uns quants amb molt de poder, almenys a les comarques gironines, s'arrosseguen i s'agenollen com autèntics vassalls a la pitjor monarquia que ha parit mare, creant la Fundació Príncep de Girona, que principalment serveix per llepar-li el cul al Príncep espanyol, a Vic neix un nou bar del rotllo al centre de la ciutat.
Tot aquest rotllo, evidentment era només una excusa per fer propaganda de la inauguració aquest divendres del bar-taverna catalana La Terra. Un lloc on s'hi respirarà independentisme sa i transversal, i on podràs degustar diferents productes gastronòmics de la terra. Un espai acollidor i espaiós on s'hi podran fer algunes xerrades, festetes, i per fi a Vic, mirar el Barça en gran pantalla amb esperit hooligan.
Un espai alliberat més a Catalunya.

Endavant, i llarga vida a la taverna La Terra!

divendres, 6 març de 2009

Valents!

10.000 valents, així és com titula avui l'editorial del Directe.cat la marxa que demà es durà a terme per la ciutat de Brussel·les, i la veritat és que no li falta raó i m'ha agradat molt.
Un cop més la història mostrarà que la voluntat de milers i milers de catalanes i catalans és incansable i que el desitg de llibertat és imparable.
No han pogut anorrer-nos com a poble durant 300 anys en el qual hem patit dos genocidis culturals i humans, digueu-me quantes nacions del món han pogut aguantar tanta brutalitat. Doncs malgrat això existim i continuem tossuts amb la sinzilla i única voluntat de demanar justicia i llibertat.
Aquest post el dedico als valents que demà faran sentir la veu catalana a la capital europea.

PD: No ens entristim quan veiem el poc ressò que pugui tenir la marxa. Per un cantó, a la capital belga cada dia hi han manifestacions i per l'altre, veureu com les habituals rates provincianes i espanyolistes que tenim a casa nostra intentaran desqualificar tan com puguin aquesta moguda, de fet ja ho han fet.

dimecres, 4 març de 2009

Fent trampes s'arriba a tot arreu.


Per a tothom és sabut que Espanya és un país de garrulos mesetaris que s'ha passat la vida oprimint pobles i nacions, una idiosincràsia col·lectiva que ha permès al seu Govern, crear un grup armat,torturar reiterativament dins les seves presons i tancar premsa no considerada del règim. Tot això, senyores i senyors, durant la seva més llarga època democràtica, segons la seva manera d'entendre la democràcia, és clar.
Doncs bé, la seva última estracanada ha sigut guanyar unes eleccions fent trampes, talment com els anys gloriosos del Madrid durant el franquisme, unes eleccions que haurien de ser la vergonya de com a mínim el continent europeu i que ha significat que l'espanyolisme sense complexos, pur i dur, sigui majoria a la cambra basca.
M'gradaria doncs, llençar tres coses que em surten immediatament del meu caparró:
La primera és que, no sé si la teoria d'ETA de quan a pitjor a millor serà bona per fer renéixer el poble basc, el que està clar però ara per ara, és que el poder i les armes per legislar Euskadi les tindran uns ressentits i gent molt perillosa amb set de venjança espanyolista, i això com a mínim fa una mica de por.
La segona i ja mirant cap a casa, és que tenint en compte que l'ADN dels sociates és el mateix a tot arreu (destruïr les nacions no espanyoles per hegemonitzar l'Estat), que ningú faci comparacions entre nosaltres i els bascos, Catalunya no és Euskadi i a la inversa, allà s'estan plantejant un govern frontissa i malaltís contra el nacionalisme basc. Aquí, han de mossegar-se les ungles perquè comparteixen govern amb independentistes, i a ningú se li escapa les feines ben fetes que estan protagonitzant, per exemple, les conselleries de Cultura o d'Innovació i Empresa, petites fites i petits èxits que quedaràn en els anys i que eren impensables durant els 23 anys de regionalisme català.
I la tercera, ull!!! Sabeu qui va votar també a favor de la vampiresca i terrorifica ley de partidos? Ni més ni menys que els de la Casa Gran del Catalanisme, CiU. És important no tenir amnèsia nacional, puix després ens passem el dia rondinant, anant de puristes de l'independentisme i acabarem trinxant-ho tot. Després no plorem si ERC té només 10 diputats en comptes de 30, ja ho veieu què passa si es fabrica un país dividit, que si guanyen ells cagada pastoret.

PD: De totes maneres, els dirigents d'ERC i altres dirigents sobiranistes d'altres partits, haurien de saber que ara ja només quedem els catalans i que el xoc amb l'Estat és imminent. O hi ha fermesa i unitat o ens destrueixen com a poble.