divendres, 27 febrer de 2009

LA CALÇOTADA

La gran, la popular, la històrica, i com diria el meu amic patriota Rocker, la mitiquíssima calçotada de Sants. Aquest diumenge ens hi trobareu a tots plegats fent gresca i xerinola.
Visca el barri de Sants!


dimarts, 24 febrer de 2009

Ànims amic Adam

Sé que em fico en un terreny fangós, bàsicament perquè el tema és de rabiosa actualitat i per tant encara està calent, però bé, jo sóc del parer que les coses s'han de parlar i discutir, així, en principi no hi ha d’haver problemes.
El fet és que fa molts pocs dies, el portaveu de les CUP, l’Adam Majó, va fer un post al seu bloc, si més no sorprenent, on després de fer una dissertació dura i legítima sobre com ell veia el partit de Macià i Companys, donava explícitament suport a la candidatura d’ERC a les eleccions europees encapçalada pel popular historiador Oriol Junqueras. Evidentment, això ha desfermat una allau de comentaris a favor i en contra al seu bloc, i fins i tot desqualificacions personals fetes pels puristes de torn, que ha fet que les CUP hagin tret un comunicat desvinculant-se del seu portaveu. De fet, això ho trobo correcte, una cosa és una opinió personal i l’altre una opinió d’un portaveu d’un partit, i les CUP no podien fer altre cosa que això mateix.

Però bé, jo que no sóc militant de les CUP, me’n guardaré prou de dir si ell ha actuat bé o no escrivint tot això sent portaveu d’un altre partit, això només pertoca als militants i als dirigents de les CUP, i ja decidiran, espero que amb serenor i sense tirar-se els plats pel cap, què han de fer i deixar de fer sobre aquesta qüestió.
Només vull deixar entendre i donar el meu suport a la base i al fons de l’escrit de l’Adam. Ell com tots els que ens definim com a patriotes, la gent transversal que creu en la unitat sobiranista, la gent que posa (de veritat) el país per davant de tot, creiem que és impecable i perquè no dir-ho també, atrevit, el què ha escrit l’Adam. A ningú de nosaltres se li escapa que l’Oriol Junqueras és una bona persona, és un patriota de pedra picada, i és d’aquests que es creu la lluita no com un fita personal ni partidista, sinó col·lectiva. Que aquesta persona hagi decidit ser el cap de llista per ERC! doncs millor per a ERC senyores i senyors, no hi ha més. I tots els independentistes ens n’hauríem d’alegrar que hi hagi una persona així al capdavant d'una llista, sigui la que sigui.

Hi ha poques persones com l’Adam a l'independentisme català, n’estic absolutament convençut, poques a tot arreu, a tots els partits. Costaria molt trobar-ne a ERC i encara més a CiU, i el què és més trist, també a les entitats i plataformes civils que no tenen responsabilitats administratives. Ell s’ha atrevit molt i no ha actuat de manera partidista, fins i tot, per això mateix, pot haver pecat d’ingenu, però per a mi el que queda és la intenció de les seves paraules, unes paraules sinceres i obertes de mires, unes paraules que agraden a l’independentisme transversal i seriós, però ai las! una opció que posa dels nervis al bunker de l'independentisme català, un bunker que mai, i ja van 40 anys, aportarà seriositat i saber fer al projecte. És el bunker purità de sempre i que veu enemics i traïdors a cada cantonada, no cal que us expliqui la història no? ja la sabem tots.

Que les CUP facin al que hagin de fer, però passi el que passi, si això ha significar cremar una persona amb la vàlua sobiranista com l’Adam, l’independentisme se’n ressentirà, com se n’ha ressentit tantes i tantes vegades amb altres estropicis que s’han fet. Serenor companyes i companys! I endavant amb les CUP, jo com a independentista desitjo unes CUP fortes i no ortodoxes.

Penseu que totes les nacions que s'han alliberat a la història, ha sigut per una unitat d'acció transversal i interclassista, aquesta és la realitat.

Ànims amic Adam.




diumenge, 22 febrer de 2009

Per si de cas...

... i per a possibles veus discordants del culer tribunero , perdedor i provincià:

VISCA EL BARÇA!
VISCA EL PRESIDENT LAPORTA!
I VISCA CATALUNYA!


dimecres, 18 febrer de 2009

Ja som una colònia!


L'amic Francesc Rivera ho té clar, i en això sempre hem coincidit a bastament; Catalunya per fi ha deixat de ser una gran regió, la millor regió, la gallina dels ous d'or d'Espanya per passar a ser una colònia d'aquesta. El canvi és abismal i molt important. El cas és que quan et tenen en compte, encara que caiguis molt malament, i a més formes part indiscutible del cos i l'esquelet de la comunitat única i universal que forma l'Estat espanyol, ets una regió, una autèntica regió. Sinó, com s'entendria la nostra implicació escencial a la Guerra de Successió, a la Guerra del francès, a les tres carlinades, a les tres repúbliques i a la Guerra Civil? Què és tot això sinó maldecaps, victòries i derrotes? En definitiva, és interès per intentar fer un Estat espanyol modern, federal i pròsper. Els catalans, tot i ser ètnicament diferents, ens hi hem esmerçat molt per aconseguir l'anelat encaix a Espanya, bàsicament per caure bé i per viure en harmonia amb ells, per això mal ens pesi, durant gairebé 300 anys hem sigut espanyols amb tots els seus ets i uts.
Però ai las! les coses canvien de cop i volta quan deixes de ser la primera regió i la gallina per passar a ser un problema econòmic, on les infrastructures són pèssimes i se't pixen a la cara amb un model absolutament radial, on t'aboquen tota la immigració no poguent-la suportar per problemes estructurals i de finançament, quan la voluntat de tot un poble la tomben 12 jutges de la cort, i evidentment, quan continues caient súper malament i ets el blanc de totes les sospites. És així quan ens convertim en una autèntica colònia, i el més curiós i rocambolesc de tot és que tot això ha passat en democràcia. Ara més que mai, la història ens ha relegat a rang de colònia.
Però què té de bo i de dolent ser una colònia? Doncs que o estàs molt aprop del trencament per ofegament total amb el teu amo, o et morts lentament diluint-te dins el magma espanyol, on per fi descanses i deixes de rondinar i de patir.
Doncs bé, això és el què està passant des de fa un mes a les colònies franceses d'ultramar de Guadeloupe i Martinica, l'encariment de la vida i la desesperació ha portat que aquests territoris a milers de quilòmetres de la metròpoli s'hagin revoltat amb un mort ja sobre la taula. Espero que això no passi al nostre país, bàsicament perquè aquí tenim una altra manera de fer ara, però és clar, quelcom haurem de fer i haurà de passar perquè la desesperació de la gent no acabi al cementiri. Els polítics hi tenen molta responsabilitat, però el poble també, i el que primer se'm acut ara mateix és la desobediència civil. Estem preparats?

COMUNICAT DE PREMSA DE LA PLATAFORMA PEL DRET DE DECIDIR


AVUI, 18 DE FEBRER, ÉS EL TERCER ANIVERSARI DE LA PRIMERA MANIFESTACIÓ DE LA PLATAFORMA PEL DRET DE DECIDIR
LES REIVINDICACIONS "SOM UNA NACIÓ I TENIM EL DRET DE DECIDIR" CONTINUEN VIGENTS DAVANT LA PROPERA SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL ESPANYOL


Demà, 18 de febrer de 2009, es commemora el tercer aniversari de la multitudinària manifestació pels carrers de Barcelona sota el lema "Som una nació i tenim el dret de decidir". Aquella marxa representà la presentació pública de la Plataforma pel Dret de Decidir i, també, l'inici de les seves activitats per promoure el dret de decidir com un dret legítim de qualsevol poble.

En aquests moments, el lema d'aquella manifestació continua més vigent que mai. Davant la propera sentència del Tribunal Constitucional espanyol, la PDD considera que cal reclamar el dret de decidir del poble de Catalunya i establir les eines (com ara la Llei de Consultes Populars per via de referèndum) que permetin aquest exercici.

Hores d'ara, la Plataforma pel Dret de Decidir treballa intensament per a preparar la resposta de la societat civil a la sentència del Tribunal Constitucional. Per això, la PDD ha reunit les seves entitats adherides i també les principals organitzacions culturals, sindicals i polítiques del país amb l'objectiu de traçar el full de ruta de la resposta. Així, aquestes actuacions començaran amb la presentació d'un manifest signat per les principals entitats i personalitats del país. Aquest text serà presentat en poques setmanes i recollirà les principals reivindicacions en el context polític actual. Al mateix temps, la PDD – amb la seva vocació de fer de paraigua de totes aquestes organitzacions – també prepara actes concrets que desembocaran, molt probablement, en una manifestació popular.

divendres, 13 febrer de 2009

North BCN Soul

Senzillament, m'encanta aquesta cançó, per no parlar ja del video-clip. Molt encertat.



I enjoy North BCN Soul!

dijous, 12 febrer de 2009

COMUNICAT DE PREMSA DE LA PLATAFORMA PEL DRET DE DECIDIR


LA JUNTA ENCAPÇALADA PER JAUME LÓPEZ HA ESTAT INSCRITA AL REGISTRE D’ASSOCIACIONS DEL DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA. ES TANCA AIXÍ EL PERÍODE CREAT DESPRÉS DE L’ASSEMBLEA DE GIRONA

Durant els darrers dies la situació interna de la Plataforma pel Dret de Decidir ha canviat radicalment. Fruit de la situació creada al final de l’Assemblea de Girona (15 de juny de 2008) s’havien ocasionat algunes diferències d’opinions sobre qui eren els representants legals escollits i ratificats per assemblea.

Ara mateix aquesta situació ha quedat resolta. El Departament de Justícia ha notificat que la Junta legal de la PDD és la presidida per Jaume López i que compta com a portaveus amb Xavier Altadill, Mònica Hill i Mònica Sabata. Així doncs, aquesta és l’única junta que està inscrita al registre d’organitzacions del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya i, per tant, és l’única que pot representar, opinar i garantir els acords polítics ratificats a l’assemblea de Girona.

A partir d’ara, i tal com ja ho ha fet durant els darrers mesos, la Junta continuarà oberta a treballar amb tots els socis de l’entitat. En aquest sentit, fa una crida a tots ells a que s’involucrin en la preparació de la resposta a la sentència del Tribunal Constitucional, la qual s’està acabant de definir.

Països Catalans, 12 de febrer de 2009

dimecres, 11 febrer de 2009

La normalitat segueix sent tossuda


El país té salut, i sobretot molta salut cultural, ja ho diu el Belda, nosaltres els catalans ja som independents, encara que això rebenti a una quants , ja som lliures perquè som senzillament singulars, perquè som, perquè existim. El que hem o hauríem de ser és separatistes, ens hem de separar políticament per una simple qüestió de comoditat. Catalunya seria millor sense Espanya, així de clar i català, tots els números ho avalen.
Doncs això... ja ho vam demostrar fa uns dies durant l'entrega dels premis Gaudí de cinema, amb la producció d'en Joel Joan, allò va ser una gala moderna, de qualitat, senzilla, sense estridències pròpies d'altri, i sobretot singular. I ahir ho vam tornar a demostrar a la sala Bikini de Barcelona, amb els premis que atorgava la revista Enderrock. Va ser la festa de la música catalana, amb tots els ingredients que pot tenir una trobada nocturna de professionals, músics i fans, una gala nostrada i ben feta. Ja no cal fer esment però, un altre cop, que la música catalana està passant per un bon moment i que gaudeix d'una bona qualitat, ja s'ha escrit i reescrit moltes vegades, qui no ho vulgui veure, que es prengui un xarop contra l'autoodi.
L'espectacle fou presentat per l'enigmista i simpàtic Màrius Serra i va comptar amb vàries actuacions: El gran Roger Mas fent una coproducció amb el valencià Òscar Briz, una excel·lent versió del Boig per Tu cantada a duo pel Pep Sala i la Mònica Green, els posats de moda Manel, la brillant actuació de l'Angelina i els Moderns amb la col·laboració de la tieta de tots, la Núria Feliu i un fi de festa una mica punkie del Belda i el Conjunt Badabadoc.
Dues cosetes m'agradaria puntualitzar per acabar; Tot i que la Bikini aporta tota la comoditat i el glamour que necessita una vetllada com aquesta, la sala va quedar petita gràcies a l'èxit que cada vegada més té la revista i la nostra música. Per tant, la qüestió seria fer una festa només per VIP's i professionals o canviar d'ubicació perquè encabir-hi cada vegada més públic.
I l'altra és que la majoria de la premsa d'avui, per vergonya de tots, no n'ha fet ni un sol esment, tot i que això tampoc seria una raresa, l'espanyolisme el tenim ficat al moll de l'os del país. Això demostra poc tacte i molt poca professionalitat. Naltros rai! ja fem la feina ben feta! ja vivim feliços menjant anissos i gaudint de lo nostru. Però és clar, això fa mal, la feina ben feta fa mal i per això ens volen ometre i destruir.
Felicitats a l'Enderrock, que es van fer un fart de suar perquè tot estigués en ordre i als tècnics de so de la sala Bikini, amb professionals com aquests el país seria diferent. Hi posaria la ma al foc.


Per saber quants premis es van entregar i que els va rebre, entreu aquí: http://www.enderrock.cat/noticies.php


divendres, 6 febrer de 2009

Embolica que fa fort



Sóc fan del surrealisme i de la contradicció total. Sé que costa molt d'entendre, però és que em fa pixar de riure.
A més, hem de tenir en compte que la contradicció forma part de l'ADN del poble català.
Catalunya és i ha sigut:
Mar i muntanya.
El centre de l'anarquisme i el centre del carlisme.
Provincians i universals.
Macià i Cambó.
Bisbe Morgades i Joan Peiró.
Francesc Pujols i Eugeni d'Ors
Sardana i rumba.
Vam ser un imperi i ara ens atrevim a ser una regió espanyola.
Seny i rauxa...


Le Chien andalou i ni gos ni andalús. Boníssim!!!