divendres, 4 desembre de 2009

Roig, Anna


Mai és tard per escriure sobre una joia, un treball ben fet, una cosa que quedarà per sempre, per això, un cop escoltat en profunditat el nou i primer disc de l’Anna Roig i l’Ombre de ton Chien, he decidit escriure quatre ratlles sobre aquesta sorpresa per el nostre Pop nacional.

La penedesenca Anna Roig és sobretot frescor i significa novetat en el panorama actual, per alguns aquesta banda podrien ser els Pink Martini catalans amb aires amelieístics, per altres uns indies evolucionats, ells mateixos per exemple, diuen que fan Pop amb cançó francesa, per a mi, potser sí que hi ha un xic de tot això, però bàsicament penso que és una banda ben nostrada que té una notable qualitat musical (un fet que a vegades costa de trobar), capitanejada per una persona amb una veu enamoradissa que fa unes lletres entre costumistes i un punt surrealistes i que ha de tenir un caparró molt ben moblat per a ser la responsable dels textos i la música d'aquest treball.

Com si fos una barreja, sonorament parlant, de Laia Vaqué i Guillermina Motta, però amb més caràcter que la primera i més modernitzada que la segona, l'Anna, cantant en català i en francès, no es limita només a cantar les cançons sinó que les teatrelitza un punt, unes cançons que en cada una d'elles hi trobes quelcom d'especial, una gratificant manera de fer que ells i ella ho arrodoneixen amb tocs de Jazz i Pop elegant, talment com han fet altres grups del país, salvant conceptes i distàncies, com Refree o Sanjosex. És una banda que sortosament surt de l'estàndard del que jo anomeno el típic rocket, massa estès i molt pesat.

Exhorto per tant a crítics musicals i sobretot a la gent de l'Enderrock, que consideri aquest disc el millor de l'any, contràriament cauríeu en un error qualitatiu.


Video clip de la cançó Je t'aime

3 comentaris:

Nit ha dit...

Doncs una agradable sorpresa. Fa uns dies van actuar al cicle de l'Associació Pro Ateneu de Manlleu i el públic va sortir entusiasmat. Bona peça al teler.

e ha dit...

L'Enderrock fa temps que l'ha descobert; www.enderrock.tv (protagonista del primer capítol de la segona temporada). I un fantàstic article a l'Enderrock de juny (http://www.enderrock.cat/detall_sumari.php?id_contenido=2751) entre d'altres brillants ressenyes.
un petó!

magicpop ha dit...

Té bones melodies però em sobren algunes programacions i estilismes indies. Encore un marin és una cançó meravellosa. De toute façon, el seu no pot ser el disc de l'any perquè aquest és, sense discussió possible, el recopilatori del Belda i el Conjunt Badabadoc.

Els meus millors desitjos pa tots aquells que avui dia 13 de desembre tenen l'oportunitat de fer, com ben bé fius, "un pas de gegant cap a l'alliberament nacional".