dimarts, 20 gener de 2009

Prou de rondinar, i un xic més d'il·lusió.


Les catalanes i els catalans tenim tendència a ser provincians (això en certa manera és lògic, 300 anys d'ocupació són masses anys), però també tenim la maleïda costum de ser uns rondinaires, sí, sí, uns autèntics torracollons, i això, per algunes coses ens ha anat prou bé però per altres, ai senyor... Quina enveja avui, veure un poble unit com el nord-americà amb una fraternitat nacional impecable.
L'altre dia ho deia el Joel Joan en una entrevista a La Vanguardia; els catalans som com llops, ens mengem els uns als altres, i venia a dir en definitiva, que ell començava a està cansat de tirar del carro, com a persona famosa, del sobiranisme català. Una llàstima.
Doncs bé, m'agradaria ara i aquí començar a trencar alguna llança a favor de la feina que està portant a terme ERC al govern, potser és que s'acosten eleccions, però crec sincerament que hauria d'anar sent hora que les diferents famílies de militants, simpatitzants o simplement l'entorn transversal que té Esquerra, comenci a fer pinya si no voleu que la sociovergència s'ho mengi tot, oi? El que no pot ser és que ho trinxem tot i estiguem rondinant tot lo dia fins a la sacietat amb l'argument tant simplista de que ERC ha traït el país, i no analitzar la feina de passadissos que està fent i la importància pel fet que l'independentisme, des de Macià, estigui governant el país.
Doncs això, ahir mentre repassava el Facebook, vaig veure una nota del Puigcercós que recomenava llegir un article que l'Eduard Voltas havia escrit a la secció de Tribuna de la revista Esquerra Nacional. Em va agradar molt, d'una manera irònica deia que ERC era absolutament submisa al PSC, per després anomenar tota una sèrie de projectes no poc importants que ERC ha fet i ha impulsat des del govern: Coneixament de la llengua catalana als immigrants per al Pacte Nacional per la Immigració, La Fira de Frankfurt, amb la corresponent rabieta d'alguns escriptors espanyolots, 14 federacions esportives catalanes reconegudes (això ni amb 23 anys de CiU), ambaixades de la Generalitat a l'estranger, impuls seriós de la Llei de Consultes Populars, que obre la porta al dret de decidir del nostre poble, etc...

Si el voleu llegir: http://www.esquerra.cat/documents/en124-web.pdf

Crec sincerament però que ERC té una feina urgent, molt urgent, començar a explicar d'una manera desacomplexada i si cal xulesca, tota la feina que ha pogut fer i tota la que no ha pogut fer per culpa dels sociates i els seus lacais pijo-comunistes. Sinó, companyes i companys, el temps se'ns tira a sobre i mal em pesi, m'ensumo un petit drama.
Per què sabeu què passa? Que prefereixo, pel bé del país i de tots nosaltres, tenir una ERC amb 25 o 30 diputats que amb 10 o 11. O no és així senyores i senyors!!!

2 comentaris:

Ròdia Raskòlnikov, el nàufrag de l'Illa dels déus morts. ha dit...

No, company Eric, el de debò important és que ERC deixi de fer nosa als amos del país i que aquests recuperin el que és seu: aquesta menjadora en forma d'administració quadriprovincial espanyola que en diuen Generalitat i a la què donem ingenuament el rang de govern patri o d'estat, malgrat l'escassetat de poder real i recursos. I els independentistes, tan immadurs, infantil i inconscients com sempre, fent la feina bruta als de sempre, corrent com a enzes a votar CiU i aplaudint anticipadament que ensorrarem l'únic partit independentista que té aquest país per obrir pas a l'autonomisme altburgès de tota la vida per sacrificar al sector negocis convergent les nostres aspiracions nacionals.

Salut i records des de la Catalunya Tropical.

Eric ha dit...

Tens raó camarada Raskòlnikov (per cert, molt poc nostrat això no? Autoodi?), el què hem de fer és la revolució i trinxar les administracions. Jo començaria per fer fora les CUP's dels ajuntaments i després portar ERC al paredon, per submisos al sistema. I just després ens amaguem a les muntanyes amb els trabucs. Jo estaré a la zona de les Guilleries, què et sembla? m'hi acompanyes?

Abraçades carlines.