divendres, 29 agost de 2008

Els palcos de Sants (post dedicat al Roger Palà)


Fa temps que és una realitat com un temple, tinc dues ciutats al cor, em considero vigatà i barceloní. De la Catalunya catalana, evidentment ja sabeu el per què i del Cap i Casal, per una relació constant de fa més de 15 anys, a Barcelona no només hi he viscut, sinó que com diria un mític amic meu hi he tingut moltes mogudes vàries.
A mi m'encanta Barcelona, és una ciutat bonica i amb molta solera malgrat els intents dels sociates i els ecofeixistes de convertir-la en un aparador de disseny pels guiris. És una ciutat feta de barris, que són de fet, els responsables de fer la Barcelona popular i amable que a mi més m'agrada.
Doncs bé, aquest post el dedico a tots els barris d'aquesta ciutat, talment com feia el gran Gato amb la seva preciosa cançó La rumba de Barcelona, i ho faig perquè estic a punt ja d'acabar el meu periple tradicional per les festes de Gràcia i de Sants (el meu barri), unes grans festes en tots els sentits i que tenen el comú denominador de deixar-me trinxat físicament.
Però la meva obligació en aquest escrit és contestar el malaurat post del patriota i amic Roger Palà. No és que ho digui jo, sinó que aquests dies n'hem parlat amb més d'un i una del tema. Les festes de Gràcia (o el comerç de Vallcarca), s'han perdut, tot i quedar algun reducte com la meravellosa Torna, han deixat de ser populars i tradicionals per convertir-se en els Sanfermines catalans. La patuleia guiri que hi desembarca en massa, sense saber res de Gràcia ni tan sols de Catalunya, és clar, fa que les festes hagin perdut tota la seva gràcia. Evidentment que no és culpa dels graciencs, només faltaria, però és clar, us heu deixat enganyar per l'Ajuntament que us va ocupar fa més de 100 anys, deixant que convertís la festa en patrimoni de la ciutat tot fent un parc temàtic per a borratxos sense solta ni volta i policies amb ganes de gresca.
Sants és una altra cosa, el sabor de barri es manté pràcticament intacte i les festes no són ni embafadores ni juguem a polis i serenos. A vegades, quan portes més de tres dies tancat entre la plaça Osca, Vallespir i algun carrer més, sembla que no estiguis ni a Barcelona, amb l'avantatge que és possible que et trobis amb tothom sense gaires problemes de massificació.
Però hi ha un fet que diferencia definitivament la festa de Sants i de Gràcia, i aquest són els palcos que hi ha als carrers, concretament a Galileu i a Vallespir. Mentre hi hagi els palcos, tot un icona de la festa major d'antes, populars i familiars hi haurà barri. Clar, quan un sent la paraula palco, ràpidament s'imagina el típic envelat de festa major, doncs imagineu-vos els palcos al carrer, davant les cases, realment únic. Quan veus les famílies que baixen les cadires i un pica pica, per posar-se just davant de casa seva amb el seu palco xaró, i privat! Només faltaria, per gaudir del mag o el duet que toca pasodobles de torn, això no té preu.
Si això no es perd, el tradicionalisme i l'autenticitat queden assegurats a les festes de Sants.
Visca els palcos de la festa de Sants!
I visca la Núria Feliu!

dimarts, 26 agost de 2008

100 anys d'estelada


Des d'aquest humil bloc, vull felicitar els promotors d'aquesta campanya, que jo en diria de justícia nacional, puix cada vegada estan fent més forat a la premsa i a les institucions del país.
Per vergonya dels que no n'han volgut saber res d'aquest aniversari importantíssim de la nostra història moderna, us poso la última noticia que ells han publicat.


Benvolguts i benvolgudes,

Us passem primer llistat de poblacions, 20 fins avui mateix, entre elles destaquen 4 capitals de comarca que ja s’han adherit a la campanya del centenari de l’estelada, i que per tant penjaran l’estelada als seus respectius ajuntaments.

Ja són fins a dia d’avui 20 ciutats catalanes que tenen la moció aprovada, que són:

Vilafranca del Penedès capital del Alt Penedès

Figueres capital de l’Alt Empordà

Arenys de Munt (Maresme)

Sant Llorenç Savall (Vallès Occidental)

Tona (Osona)

Manlleu (Osona)

Calldetenes (Osona)

Santa Eugenia de Berga (Osona)

Vilassar (Maresme)

Cardedeu(Vallès Oriental)

Sant Quirze de Besora (Osona)

Llançà (Alt Empordà)

Les Borges Blanques capital de Les Garrigues

Ripoll capital del Ripollès

Bellpuig (Pla d´Urgell )

Alfés (Segrià)

Bellprat (Anoia)

Sant Martí de Tous (Anoia)

Montesquiu (Osona)

Besalú (La Garrotxa)



La campanya compta amb el reforç visual del google maps, on són visibles les ciutats adherides gràcies a la col.laboració dels amics del portal estat propi. El link per veure totes les poblacions és:

http://maps.google.com/maps?f=q&hl=en&geocode=&q=http:%2F%2Fspreadsheets.google.com%2Fpub%3Fkey%3Dp1GTLMfI3g6srcn5jnQ75Hg%26output%3Dtxt%26gid%3D0%26range%3Dkml_output%26time1%3D3967450

La campanya també compta amb el reforç del facebook:

http://www.facebook.com/group.php?gid=20901667187


Per mirar les notícies al nostre portal:

http://www.estelada.cat/main.asp?opc=5


Si teniu ocasió, ens agradaria també que tinguéssiu un paper actiu en aquest projecte, fent-vos-en ressò a través dels media, diaris, revistes, blocs, etc. on feu articles. La vostra aportació personal del què han representat els cent anys del símbol de la bandera de l'estel i la seva gent, pot ajudar decisivament a fer de la celebració, un veritable esdeveniment popular.

Creiem que la diversitat de les persones que ja s’han adherit a aquest projecte, garanteixen la pluralitat i la riquesa d'opinions que ens agradaria que al llarg de l'any es difonguessin al conjunt de la societat.

dimecres, 20 agost de 2008

Pensaments (2)

L'ADN de l'ésser català és històricament liberal i llibertari. Des dels carlins fins als anarquistes hem demostrat ser un poble individualista, emprenador i anti-estatalista. Per això, crec que mai tindrem un Estat propi, en contra però, la nació catalana perdurarà i l'espanyola (com s'entén ara) morirà.
Eric Herrera i Puntí.

Això no vol dir però, que tal com estan les coses avui en dia a Europa i al món, jo lluiti per obtenir un estat propi, puix de moment és la única solució possible per existir com a poble.

Llepaculs.


A totes les classes dels col•legis del món hi sol haver, entre altres: el tonto, el llepaculs, el mesquí i l'oportunista, m'atreviria a dir fins i tot que aquest fet és condició humana. Doncs bé, al nostre país hi un partit polític que aglutina tots aquests qualificatius en un de sol, estic parlant evidentment d'Iniciativa per Catalunya, un partit que, com vaig dir un dia públicament en una tertúlia política a Ràdio Manlleu, és sobrer a casa nostra.
Fills del comunisme regionalista i un punt tronat del PSUC, ICV és un partit que actualment està absolutament desubicat i que, amb tan sols un 9% dels vots emesos ha acumulat un poder excepcional a Catalunya. Un partit portat per una colla d’esnobs que es dediquen a donar lliçons d’esquerranisme i d'ecologisme de debò, un fet molt propi dels “baratos intel•lectuals” (gran cançó d’Skatalà), però que alhora de la veritat el què fa és escalar per sortir a la foto i reprimir, per exemple, el lògic i necessari moviment Okupa català, sobretot en una ciutat com Barcelona on l’especulació i els alts preus de l’habitatge són més que evidents. Fins i tot podríem dir que l’actual govern és el més intervencionista de la nostra història moderna, això, evidentment, amb la inestimable ajuda dels sociates, bé... un fet molt propi de l’estatalisme jacobí, és clar.
Doncs bé, l’últim espectacle que ens han ofert aquests infantiloides morts de gana (no tinc cap altre qualificatiu per al que han fet), ha estat trencar l'esperada unitat dels partits catalans i negociar amb nocturnitat i traïdoria una cosa que ja se sap que serà paper mullat, fent que, un cop més, Espanya es fregui les mans i mostri un somriure d’orella a orella.
Encara no ha quedat clar que el govern espanyol i el seu president menteixen? Això no seria notícia si no fos que aquest cop la fragilitat de la situació és extrema.
Qui ho diria oi? Tothom pensava que els primers trair la unitat serien els sociates o els regionalistes, doncs no! Ens han traït els de debò, els que de debò no serveixen per a res, només per a fer la feina bruta als autèntics enemics de la nació catalana, els sociates.
Feu un favor a Catalunya, desapareixeu com a partit!

divendres, 15 agost de 2008

El nostre CAMÍ


Aquesta gent es mereix un post i mil més, EL CAMÍ, una iniciativa gegantina que estant portant a terme una colla de bons homes i dones i que permetrà recórrer tots els racons dels Països Catalans tot fent cultura, excursionisme i pàtria.
Jo els vaig conèixer fa temps perquè em van demanar col·laboració per definir el tram de St. Julià cap Vic, per tant vaig poder copsar de primera mà la grandària del projecte i les possibilitats, sobretot econòmiques, que això tindria pel territori. Ho entendreu de seguida, Galícia no estaria com estar ara sense el camí de St. Jaume i el Xacobeo. Doncs això, perquè no un camí pels PPCC? Amb tot el potencial que té paisatgístic.
Doncs bé, com tot bon projecte, EL CAMÍ ja comença a caminar i ens ha donat la bona notícia que al setembre inauguraran el primer tram, que no podia ser altre que el del Montseny amb finalització a la capital de la Catalunya catalana, Vic.
Si voleu més informació us recomano que aneu a la seva web. (Cliqueu el títol)
Aquí teniu una mica d'explicació sobre el projecte:

El CAMÍ neix de la voluntat de d’establir i senyalitzar un recorregut
essencialment cultural per totes les terres de parla catalana, que permeti a tothom que l’emprengui visitar i conèixer millor la nostra terra. Això ens fa estimar tots els seus valors, tot descobrint i revitalitzant la nostra dimensió col·lectiva.

És un projecte apartidista i que té tot el país i tota la seva gent com a protagonistes i beneficiaris, a més dels visitants d’altres països.

Molt més que un CAMÍ. El CAMÍ té moltes dimensions:

cultural i històrica, visitant el patrimoni de major interès i coneixent la nostra història comuna, per enfortir les nostres arrels i consciència col·lectiva
natural i paisatgística, recorrent planes, cims i valls, connectant amb la natura i amb el silenci, fent salut
social i humana, fent amistat amb la gent de cada indret, coneixent les iniciatives socials més innovadores i vertebrant el territori a través d’una xarxa d’Amics del CAMÍ per articular marxes temàtiques, així com ajudant la integració dels nou vinguts a través del coneixement i enriquiment mutu
econòmica, promovent un turisme cultural, sostenible i desestacionalitzat que ajudi a tirar endavant les comarques
espiritual, per qui cerqui creixement, enfortiment i superació personal, una iniciació espiritual individual i col·lectiva o un pelegrinatge en sentit clàssic o modern

Una experiència intensa a quatre nivells:

individual, una aventura intensa, gaudi i enfortiment personal, salut física i psicològica, silenci i contemplació interior i exterior
amb el grup que caminem, com a comunitat de convivència: consciència de grup, solidaritat, compartir, coneixences i llaços d’amistat
com a nació cultural, arrelament, comunió amb els avantpassats comuns, descobriment de la cultura, costums i història de cada lloc, variants de la llengua, vertebració territorial
universal, comunió amb la natura i amb la resta de cultures del món.

dijous, 7 agost de 2008

VACANCES (No pagades)

Ara sí! Ja falten tan sols dues hores perquè me'n vagi una setmaneta de vacances, per fi ha arribat el moment. Sembla mentida que enmig de tantes actuacions pugui marxar i desconnectar uns dies de la voragine de la nit i de la música.
Si em voleu trobar, cerqueu-me al paradís del surrealisme. Un dels centres del món i el meu lloc preferit del planeta.

Fills meus, mireu i apreneu. Això és tot.

Entre tanta calor, dues bones coses


La primera i segurament la més efectiva. La cadena osonenca de supermercats Bon Preu, Orangutan i Esclat amb prop de 111 establiments arreu del país, ha decidit imprimir 2.500 xapes pels seus treballadors i treballadores amb el lema "Si us plau, parla'm en català", no cal dir que és una campanya ferma i amb molta valentia, una campanya que no hauria de tenir sentit d'existir en un país normal, però és clar, tenint en compte el país que tenim, no deixa de ser excepcional. El més significatiu del cas però, és que el Grup Bon Preu és l'exemple del què hauria de ser l'empresariat català, una empresa que no només té clar a on treballa sinó també per a qui treballa, aquest és el tema. Un 10 pel grup Bon Preu.

La segona em fa una por... Però bé, sembla que els nostres polítics porucs de mena comencen a treure el cap, aquest dissabte quan Espanya torni a defraudar i enganyar a les catalanes i els catalans, incomplint per enèssima vagada amb un Estatut que igualment no serveix de res -que trist que és lo nostre-, sortirant units a moure una mica la cua i a fer veure que no hi estant d'acord.
A veure, això té una cosa bona, m'explico, de cara a la societat aquests cops de força i unitat són bons i animen, això és indiscutible, no hi ha res millor per un poble que avançar emocionalment, recordeu el 30 de setembre del 2005, no? Jo també m'ho vaig creure una miqueta. Però és clar, si voleu fem una aposta. Qui farà la puta i la Ramoneta primer? qui serà el traïdor? Bé ho deixo a l'aire, crec que les apostes estant frec a frec entre els multicultis ciutadants del món (d'Espanya), o els ràncis montserratins (bé, de Pedralbes).
Això amigues i amics, no ho podrem veure fins que es votin els pressupostos generals de l'Estat, serà allí on es veurà clarament qui treballa i pensa per Catalunya, serà allí on definitivament es veurà el traïdor. Qui voti afirmativament pressupostos amb el PSOE, no havent-hi primer un bon finançament per Catalunya, no hauria de tenir l'aval del poble català.
El PSC té un problema gros i molt gros... Ho veieu no? I lo bé que m'ho passo!

divendres, 1 agost de 2008

Líders


Clar que sí, i orgullosos de ser-ho malgrat sigui tan injust i fins i tot faci plorar. Aquests últims dies hem pogut copsar que els dissortats Països Catalans som doblement líders, amb desgràcia i per ser diferents. Amb desgràcia perquè el Regne d'Espanya ens espolia, ens roba i a sobre se'ns mofa a la cara, malgrat amb mala gana ens hagin ensenyat per fi les balances fiscals. I per afegir-hi més foc, avui s'ha sabut que a més a més, a Catalunya hi ha tres vegades menys funcionaris que a Extremadura, això en paraules del gens sospitós sobiranista, Joan Rosell, vol dir: “Si paguem els mateixos impostos hem de rebre els mateixos serveis; a partir d’aquí ens hem de preguntar per què en alguns llocs tenen més funcionaris que en uns altres”.
Però bé, malgrat aquesta injustícia ja còsmica, em reconforta pensar que encara guardem una gran diferència respecte els castellans: no només ens diferencia la llengua, la cultura i el tarannà, sinó una cosa essencial i bàsica per entendre un poble, que és l'economia. La Catalunya menestral, de la petita i mitjana empresa, emprenedora, infatigable, enginyosa i treballadora, enfront l'Espanya latifundista, gandula i subvencionada i plena de funcionaris. Com voleu que un país sigui normal si s'edifica a través del funcionariat per sobre dels autònoms?! De fet, tots els experts ja assenyalen que la crisi serà més forta a Espanya (malauradament aquí hi hem de posar el País Valencià) que a Catalunya, és clar, la lògica és aplacant, si a un país ja poc desenvolupat per idiosincràsia pròpia, el fas créixer d'una manera espectacular gràcies al totxo, passa el que passa. Garrulos! Estem governats per un país de garrulos!
I per això, ara més que mai veig la independència política més a prop, talment com els hi està passant als flamencs. Ho explica el megacrack Alfons López-Tena, per primera vegada a la història de l'Estat espanyol, el mercat ha deixat de ser estatal per a ser mundial, per tant, a l'empresariat català, sigui petit, mitjà, gran o cooperativista, per primera vegada ja no li cal fer negocis només i per obligació en un territori concret, sinó que gràcies a la globalització i a la moneda única té tot el món per recórrer, o sigui, ja no té cap excusa per sentir-se atrapat en un Estat que no només el roba, sinó que a més a més se li pixa a la cara.