dimecres, 11 juny de 2008

Gastem!


Trobarem a faltar el teu líquid, diu que ens deixes te'n vas lluny d'aquí...

Per fi ha arribat la crisi! I ha arribat pel cantó que fa més mal, no estic parlant del totxo, no, estem parlant de l'or negre, del que mou els exèrcits amunt i avall del planeta.
Ja ser que el que diré no és molt políticament correcte, però reconec que disfruto veient la patuleia agafant pànic i corrent de banda a banda de la ciutat per no ser l'últim en quedar-se sense el seu apreciat petroli. Si aquesta situació dura de veritat, veurem com tota la classe mitja catalana mossegarà, i si cal, matarà per aconseguir un trist paquet de cigrons. Sí home... aquesta que es vanta de ser progre-liberal que estava en contra de l'OTAN i que continua votant els sociates, i perquè no dir-ho també, els mateixos que van assistir a la manifestació contra l'ocupació de l'Irac per part dels EEUU, justament per obtenir més barrils de líquid negre que ells mateixos consumirant.
Però bé, això és així, no hi ha remei, la societat post-moderna ha fet tornar yonkis del consum a la gent d'avui en dia, ho hem d'admetre i fins i tot entendre.
Ahir i avui, després de veure l'espectacle de la desesperació creixent, em faig cada vegada més meu el discurs d'un meu parent (ep! no sóc el Rajoy, eh?!): Hem de gastar el màxim possible de combustible, si cal per exemple, si sou tres persones per anar a Barcelona no agafeu un cotxe, agafeu-ne tres! Això, serà la única manera d'acabar d'una vegada per totes amb el petroli, i per tant amb les guerres provocades per aquest.
Desanganyeu-vos els únics canvis que ha patit la humanitat, han sigut a causa de crisis i xocs. Europa no hagués tingut mai el fabulós Renaixament sense haver passat la crisi medieval i la pesta negra, la revolució burgesa de França no hauria estat possible sense un abús desmesurat de la reialesa i l'aristocràcia tronada, la revolució industrial i les 8 hores no s'haguéssin aconseguit sense les condicions infames que patien els obrers. Per tant, el canvi que es pot albirar gràcies a l'acabament del petroli, pot significar una societat més neta, menys egoista i egòlatra, menys estressada i amb menys accidents, i segurament que més cultural i responsable.
Catalanes i catalans! gastem petroli i fem un favor a la humanitat. Fem que la data límit d'esgotament d'aquest, que es calcula en 15-20 anys baixi als 5-10 anys, tots hi guanyarem.