Article publicat avui en "El 9 Nou"
Per democràcia i dignitat. El proper dia 13 de desembre Osona i altres territoris del principat de Catalunya faran un important pas més en la històrica lluita del poble català per normalitzar el seu futur polític com a nació, no proclamarem la independència ni ara ni l’any que ve, però tot aquest esforç haurà valgut la pena perquè la societat catalana visualitzi que el procés d’alliberament nacional tira endavant incansablement. I sobretot per al que és més important i és la mare dels ous, contribuirem a augmentar la majoria social sobiranista. Ens han precedit molts il•lustres prohoms i gent anònima en aquesta gloriosa tasca, i nosaltres ara tenim a l’abast posar a la palestra de la història el nom d’Osona i de la democràcia contribuint així un xic més en aquest costerut camí cap a la llibertat nacional.
Sabem que aquest referèndum no és vinculant i que alguns partits polítics hi faran cas omís, però hem de tenir molt en compte que tots els règims polítics, tard o d’hora acaben canviant i mai han pogut contra la voluntat ferma d’un poble; els Remences, les Germanies valencianes, la revolta dels vigatans, els fets de Prats de Molló o les multitudinàries manifestacions de la Transició tampoc no eren vinculants ni tenien el permís de ningú, però sí que van aconseguir somoure la societat.
Per sort nostra, aquest país camina inevitablement i decidit cap a l’autodeterminació, els temps de l’autonomisme han quedat enrere i l’opció il•lusa de l’encaix a Espanya ja és paper mullat. El sobiranisme a casa nostra fa temps que està quallant, bàsicament perquè l’Estat espanyol no ofereix cap sortida raonable, i és sobretot amb l’arribada de l’independentisme a quotes de poder àmplies que ha arrossegat la societat i els partits polítics majoritaris (ancorats en el regionalisme) cap al catalanisme i a la possibilitat viable del dret de decidir; o dit d’una altra manera, ha fet que el centre polític (que no ideològic) es desplacés al sobiranisme, fent que des de fa uns 7 anys ençà el xoc institucional entre Catalunya i Espanya sigui cada vegada més gran.
El dia 13 cal anar a votar per superar l’establishment i el cansament polític establert, per normalitat democràtica, per deixar en evidència al senyor Burgaya que va argumentar que ja es consultava el poble votant cada 4 anys, fent així un joc trampós, posant-se a la mateixa alçada de la sacrosanta Constitució espanyola i el seu funest article 8, sabent que l’opció independentista a Espanya està perseguida i ridiculitzada constantment per les lleis i els seus mass media. Sí que hi ha democràcia, sí, però depèn de per quines coses i a quin preu! És curiós veure que a Vic el partit proper a la Falange s’abstingués i el PSC-PSOE votés en contra a consultar al poble. Serà veritat el rumor històric que a Vic els carlins, quan parlem de la nació, sempre han estat més demòcrates que els liberals snobs?
La nostra victòria, la victòria de Catalunya, la victòria de la democràcia, serà anar a votar i tenir una participació alta. El contrari serà engreixar el de sempre, l’autonomisme tronat i passat de moda i el trist espectacle de veure un país mort i adormit.
